“Els educadors i integradors socials són fonamentals als centres perquè sempre sumen”

A les escoles i instituts hi ha –o hi hauria d’haver– un gruix de personal que no és docent i fa una tasca indispensable perquè puguin ser un espai d’aprenentatge, formació i creixement. Educadors i educadores socials, tècnics d’educació infantil, d’integració social o promotors escolars, per exemple.

• Recupera el webinar: “Quins nous professionals necessita l’escola?”

A més a més, com que l’escola només pot ser una escola si disposa de recursos per atendre tot l’alumnat, també hi ha –o hi hauria d’haver– professionals de salut pediàtrica, vetlladores, mestres d’audició i llenguatge, logopedes, fisioterapeutes, tutors d’aula de suport intensiu o d’acollida. Perquè sinó difícilment es poden atendre retards cognitius, sordesa, altes capacitats, dislèxies o desconeixement de la llengua.

• Relacionat: Nous professionals a l’escola

Malgrat això, al sistema educatiu català hi ha només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables. Els professionals socials estan lluny de ser una figura estructural, encara que és una demanda clara dels equips directius –especialment els de centres de més complexitat–, continuen depenent d'assignacions temporals.

De diversitat sempre n’hi ha hagut, però la societat, i per tant les escoles, no tenen res a veure amb les de fa 15 anys: L’alumnat migrant pobre ha passat del 38% al 2018 al 53% al 2022. A aquesta societat s’hi sumen canvis com l’ús general de les pantalles, la precarietat de les famílies o l’endarreriment de la maternitat, que també repercuteix en l’acompanyament als infants.

“Hauríem de tenir aquesta figura social com a plaça estructural i no la tenim”

Com explica la professora de la Universitat de Barcelona Sheila González Motos, “donem per suposat que tothom està bé de salut mental o té les necessitats bàsiques cobertes, però resulta que hi ha un 33% d’alumnat en risc de pobresa, un 20% necessita beca menjador i n’hi ha que estan en situació de desnonament”.

“Les necessitats hi són sempre però els recursos són temporals”

Amb aquest punt de partida el webinar “Quins nous professionals necessita l’escola?” aborda la importància i els dèficits estructurals d’aquests professionals al sistema educatiu. El director de l’institut Ca n’Oriac de Sabadell, Marçal Botey, és taxatiu: “Les necessitats sempre hi són però en canvi els recursos no sempre els tenim”.

Per Botey la figura de l’educador o integrador social és clau. Explica que ajuda a buscar recursos, teixir xarxa i fer de vincle amb l'alumnat i les famílies. “Per nosaltres tant és si és un integrador o un educador social. És una persona que suma i que, al cap i a la fi, està remant conjuntament”.

Botey detalla que s’ocupen, entre d’altres, de buscar proposta d'extraescolars, recursos psicològics, que col·labora amb l'equip d'orientació, acompanya les famílies perquè accedeixin a ajuts, les introdueix a la llengua i és l'enllaç amb serveis socials municipals en urgències per l’habitatge, per exemple.

“Hauríem de tenir aquesta figura social com a plaça estructural i no la tenim”. El director narra el drama que suposa la temporalitat de les figures socials, especialment als centres de màxima complexitat com el seu. Per la inestabilitat dels recursos i perquè el sentit de la seva tasca requereix d’un vincle que necessita regularitat.

“Depenem de programes temporals, quan s'acaben canvia la persona. Hem estat dos mesos sense aquesta figura. Quan finalment s'incorpora una educadora social, veu que aquesta feina no li encaixa i n’ha de venir una altra, que també necessita un procés d’acompanyament. El resultat és tot un trimestre sense educadora”, lamenta.

• Marga León: “L’equitat educativa ja no es pot aconseguir només amb polítiques educatives”

“Les educadores i integradores socials centralitzem i prevenim”

L’educadora social de l’Institut Montjuïc de Barcelona, Aina Suñen, confirma la importància de centralitzar i globalitzar les intervencions en el sí del centre. On no pot arribar l'escola, perquè no dona l'abast, educadors i educadores poden orientar, treballar en xarxa, fer acompanyament socioeducatiu al jove o la família, conèixer situacions que van més enllà del centre i traspassar-les quan és necessari als tutors.

“A més d’apagar focs i d’abordar problemàtiques estructurals com l’habitatge, també podem estructurar accions que van més enllà del que pot fer un tutor a l’aula per prevenir situacions de risc”, per exemple reunions amb famílies per abordar l'absentisme escolar. Pel que fa a la prevenció, Suñen insisteix que “no és el mateix atendre cursos de 3r d'ESO que de 1r, o des de primària”.

"Si ningú no s'imagina una escola sense conserge o professor d'educació física, tampoc no hauríem d’imaginar una escola sense una figura social”

“El centre educatiu és un actor més de la comunitat”, afegeix Suñen. Com apunta, hi ha moltes coses que un professional no pot canviar, com la vulnerabilitat o la nova pobresa, “però el que sí que està a les nostres mans és fer de lligam de dins cap a fora”. “Mantenir un vincle amb una família que has pogut veure a casa seva, al carrer o en altres espais”. Aquest coneixement també permet orientar els docents, conclou.

“Tota inversió en educació és ineficient si no resol les barreres socials”

Els i les educadores i integradores socials no només són indispensables per atendre adequadament la complexitat, també són necessaris des d’un punt de vista d’eficiència econòmica. Ho explica bé Sheila González: “Ja podem invertir moltíssim en professorat de reforç de lectura o en innovació pedagògica, que si els alumnes no tenen garantides les necessitats bàsiques no es poden resoldre les barreres del procés d'aprenentatge i tota inversió és ineficient”.

• Elena Costas: “Tenir beques menjador és absurd perquè menjar a l’escola és un dret”

“És evident que l’escola tradicional no pot amb tot”, reconeix González, però anima a fer un canvi de paradigma de la funció dels centres, amb els recursos necessaris i com a actor clau per on passa la comunitat. Una família no s'adreça de la mateixa manera a serveis socials que al seu centre educatiu, “per què no aprofitar aquesta oportunitat, sense sobrecarregar els centres?”, es pregunta.

De fet, “si ningú no s'imagina una escola sense conserge o professor d'educació física, tampoc no hauríem d’imaginar una escola sense una figura social”, conclou.