Catalunya té un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

Catalunya té pràcticament un miler d’alumnes amb necessitats específiques per cada educador o integrador social. Al curs escolar amb més complexitats a l’aula, aquesta ràtio inabastable tensiona encara més la vida als centres, limita les oportunitats educatives de l’alumnat i dificulta la recuperació dels resultats del país.

La Fundació Bofill calcula que aquest curs 2025/26 hi ha un educador social per cada 4.590 alumnes amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals i un integrador social, amb una titulació diferent però tasques similars, per cada 1.147 alumnes en aquesta situació. Així, entre I3 i 4t d’ESO, i comptant conjuntament aquests dos perfils, hi ha un professional per cada 918 alumnes que el necessiten.

Per als 275.400 alumnes amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals (2024/25), per aquest curs i el vinent hi ha només 60 educadors i 240 integradors. La desaparició de finançament europeu i del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE - PROA+) ha comportat una caiguda dràstica de professionals —d’uns 415 a 300— just quan un de cada tres alumnes té alguna necessitat específica, el 35% de l’alumnat és pobre, la matrícula viva s’ha duplicat en una dècada i l’estrès docent s’ha disparat.

Més concretament, hi ha el doble de matrícula viva que fa deu anys (amb dades del curs 2023-24 representa un 3% del total als municipis de més de 10.000 habitants, quan fa una dècada era l’1,5%). D’altra banda, el darrer informe TALIS assenyala que l’estrès docent s’ha duplicat en sis anys (del 7% el 2018 al 14% el 2024).

Per la Fundació Bofill, aquesta combinació explosiva impedeix atendre correctament la creixent diversitat de l’alumnat català i consolidar un sistema inclusiu. L’entitat alerta que el Pla d’acció contra l’abandonament escolar prematur presentat al novembre no concreta ampliacions d’aquests perfils, tot i reconèixer que són una mesura recomanada per la Comissió Europea. El Pla tampoc fixa objectius per al personal orientador als serveis educatius o territorials. En un context d’urgència, la manca de compromisos i xifres, i limitar-se a mantenir els recursos actuals, és insuficient.

Garantir la integració de professionals als centres de més complexitat

El darrer Anuari de l’Educació dedica precisament un capítol a la diversitat de professionals que necessita el sistema educatiu per atendre l’actual realitat escolar. Detalla 15 propostes, entre les quals garantir la integració estable dels professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut als centres de major complexitat i assegurar una atenció integral a tot l’alumnat amb necessitats educatives, al marge del centre on vagi.

A més de la integració d'aquests professionals a les plantilles, també proposa definir mapes de recursos i personal no docent extern per zona educativa, ajustats a les necessitats dels centres, per millorar la planificació, la coordinació i el treball conjunt. Alhora, que es tendeixi a unificar horaris i condicions laborals de professionals docents i no docents, així com a regular i clarificar funcions i responsabilitats en l’atenció socioeducativa de l’alumnat.

La Fundació Bofill calcula que calen en total 702 integradors i 357 educadors per cobrir els centres amb més complexitat, 329 de màxima complexitat (218 de primària i 111 de secundària) i 401 d’alta complexitat (266 de primària i 135 de secundària). Permetrien garantir 2 educadors per cada centre de màxima complexitat de secundària i 2 integradors pels de primària i un professional de cada també pels d’alta complexitat. La mesura tindria un cost total d’uns 32 milions d’euros, tenint en compte el programa temporal que finança els 300 professionals actuals.

Les polítiques públiques lineals agreugen les diferències

La Fundació Bofill recorda que, segons les darreres dades disponibles, a Catalunya hi ha fins a 18 punts de diferència als resultats en competències bàsiques en funció de la complexitat del centre. Les dades PISA també assenyalen un augment de les diferències de resultats entre l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix (s’ha passat dels 81 als 96 punts de diferència en matemàtiques entre el 2018 i el 2022 o dels 77 als 94 en competència lectora entre el 2015 i el 2022).

A l’Anuari l’entitat assenyala com la linealitat en les polítiques de reducció de ràtios i de l’horari de docència dels darrers anys fa perdre capacitat d'equiparar condicions entre l’alumnat. De fet, denuncia que menys del 5% del professorat està destinat a compensar les condicions dels centres públics de més complexitat. En aquest sentit, insisteix en la urgència de finançar els centres a partir de les seves complexitats i necessitats.

Suport a les educadores i educadors socials de Catalunya

En aquest context, la Fundació Bofill s’ha adherit al crit de les 85 educadores i educadors socials per consolidar aquesta figura estratègica. L’entitat recorda que fan un paper clau per reduir desigualtats, enfortir la relació amb les famílies, acompanyar trajectòries educatives i descarregar els docents, en un moment d’estrès creixent.