Quin paper pot jugar l'empresa en la reducció de l'abandonament escolar?

Joves sense feina i empreses necessitades de mà d'obra. Aquesta és una realitat constatable arreu del país. Per intentar casar ambdues realitats, fa uns anys la Fundació Unió Empresarial de l'Anoia (UEA) va posar en marxa un programa per apropar la realitat de les empreses locals a l'alumnat dels instituts de la comarca, a partir de la idea que "no pots tenir vocació d'alguna cosa si no saps què és, ni si ho tens a prop o no". El curs passat va realitzar 67 xerrades a les aules de la comarca i 29 visites a empreses, en què hi van participar fins a 2.920 alumnes, amb l'ànim de "generar vocacions industrials i professionals". La Fundació Impulsa, al seu torn, nascuda el 2015 de la mà d'un grup d’empresaris d’Osona "implicats en el foment d’una societat més justa i cohesionada", ha becat més de 780 joves en situació de vulnerabilitat perquè tinguessin l’oportunitat de continuar estudiant un cicle de Formació Professional (FP), dels quals més d’un 80% han aconseguit graduar-se. Dos casos reals sobre com l’empresariat pot jugar un paper actiu en la reducció de les taxes d’Abandonament Escolar Prematur (AEP).

• Relacionat: “Preocupar-se per l’assistència i implicar les famílies funciona” per prevenir l’abandonament escolar"

És habitual llegir periòdicament comunicats, estudis i declaracions d'organitzacions empresarials alertant de les dificultats per trobar mà d'obra qualificada. Però assumir un rol actiu en aquesta realitat suposa anar un pas més enllà. La Fundació UEA va organitzar el dimecres 12 de novembre la jornada "Deixem empremta", en què va explicar com el seu programa “Professions de futur” serveix perquè, un cop l'alumnat descobreix les empreses properes en què podria treballar, l'entitat els aconsella quins itineraris formatius podrien seguir per acabar-hi desenvolupant una carrera professional.

"Sense joves formats, amb competències tècniques i personals, difícilment les empreses podran cobrir els llocs de treball qualificats que necessiten"

L'entitat anoienca també forma els docents dels instituts sobre la realitat econòmica més propera. "Sou els orientadors d'aquests joves, i apropar-vos la realitat de la comarca, millorarem també l'orientació que els podeu oferir", va explicar la coordinadora de l'entitat, Anna Marsal. També va explicar com el curs passat van establir un acord amb la unitat de migracions del Consell Comarcal per posar una atenció formativa específica als joves que han arribat sols a Catalunya.

La Fundació Impulsa, al seu torn, atorga cada any les Beques Impulsa, que tenen per objectiu acompanyar i donar suport econòmic a estudiants de 4t d’ESO que ja sàpiguen que volen cursar cicles d’FP. A més de l’ajuda econòmica, també reben un ordinador portàtil, formacions en competències transversals i professionals, estades formatives a empreses i l’acompanyament d’un mentor. La presidenta de l’entitat, l’empresària Andrea Carandell, reflexiona: “Aquests 10 anys ens han confirmat una realitat clara: el futur de les empreses i el futur dels joves van de bracet. Sense joves formats, amb competències tècniques i personals, difícilment les empreses podran cobrir els llocs de treball qualificats que necessiten. I sense empreses compromeses amb la seva comunitat, difícilment els territoris podran mantenir-se vius, cohesionats i amb oportunitats de futur.”

L’entitat va néixer a Osona, i actualment té presència també al Moianès, Bages, Berguedà, Anoia, Terrassa, Sabadell, Gironès, Baix Empordà i Garrotxa, i són els alumnes en situació de pobresa d’aquests territoris els que poden optar a les beques. Si la renda anual mitjana a Catalunya per membre de la llar és de 15.830€, els joves becats fins ara tenien una renda anual per membre de la llar de tan sols 5.521€. Els joves ‘impulsers’, amb notes de mitjana a l’ESO que ronden el 6,46, reben inicialment una beca per als dos anys de Grau Mitjà, però que es pot ampliar a quatre si decideixen cursar també el Grau Superior.

“Cada any, uns 25.000 joves no continuen després de l'ESO. I això passa al sistema educatiu, és el sistema educatiu qui no en fomenta la continuïtat”

Un sistema educatiu massa rígid

L'acte dels empresaris anoiencs va comptar amb una taula rodona d’entitats implicades en la continuïtat formativa dels joves. De manera unànime, totes van saludar de manera entusiasta qualsevol iniciativa per part de l’empresa que contribueixi a reduir l’abandonament escolar, però alhora van coincidir en què la responsabilitat principal de reduir l’AEP recau en l’administració pública. La directora de la Plataforma Zero Abandonament, Rosalina Alcalde, va exposar: “Cada any, uns 25.000 joves no continuen després de l'ESO. I això passa al sistema educatiu, és el sistema educatiu qui no en fomenta la continuïtat.”

Borja Castellet, adjunt a direcció de l’escola de noves oportunitats El Llindar, va descriure quins impediments veu en el sistema educatiu actual: "Tenim un sistema molt rígid: si vas per on toca, tot rutlla bé. Però si no t'hi amotlles, el sistema no respon. El sistema no està preparat per atendre aquells joves que necessiten un altre temps, una altra mirada... Al Llindar acollim joves que han estat escalfant una cadira durant els quatre anys de l'ESO, perquè no emprenyessin! Quan arriben al Llindar, no se senten interpel·lats per l'escola, caldria un acompanyament molt més personal perquè volguessin estudiar."

"Tenim empreses que es proposen tancar perquè no troben personal format. L'AEP també va de garantir la continuïtat de l'empresa"

Sergi Tremp, director de l'escola de noves oportunitat El Far de la Fundació AMPANS, li va donar la raó: "Ens arriben molts joves de només 15 anys, i això preocupa. Preocupa perquè no haurien d'estar en programes com el nostre, sinó que haurien d'estar dins del sistema educatiu. Ens arriben d'acumular fracàs rere fracàs, amb l'autoestima baixa... I hem d'intentar que siguin conscient que són capaços d'aconseguir el que es proposin. I ho fem molt pas a pas: primer comprometent-se a venir cada dia, després comprometent-se a ser puntuals, després a acabar un curs de 100 hores... I sempre oferint molta flexibilitat"

• Relacionat: La Fundació Nous Cims forma més de 160 professors perquè cap dels seus alumnes no abandonin

També va participar al debat Sonia Ruiz, cap de departament d'Acció Social de la Fundació Formació i Treball, entitat vinculada a Càritas Diocesana de Barcelona que no treballa estrictament només amb joves, sinó amb persones en risc d’exclusió en general. Va ressaltar que les persones en situació administrativa irregular han de complir una sèrie de requisits per accedir al mercat laboral, però que mentre les estan tramitant, pateixen també tot de limitacions per accedir a una formació que els permetria entrar al mercat laboral amb una qualificació adequada.

Tenint en compte el context socioeconòmic del debat, Rosalina Alcalde va concloure: "S'estima que la gent que no té estudis suposa uns 250.000€ de despesa social al llarg de la seva vida. Això hipoteca el nostre desenvolupament econòmic com a societat. I per això, com a empresaris, us ha de preocupar l'abandonament escolar, i de fet us preocupa. Perquè és que, a sobre, tenim empreses que es proposen tancar perquè no troben personal format! L'AEP també va de garantir la continuïtat de l'empresa."