“Preocupar-se per l’assistència i implicar les famílies funciona” per prevenir l’abandonament escolar

El Consorci d’Educació de Barcelona comparteix les dades clau del seu estudi per garantir la continuïtat educativa en l’acte d’inici de la Setmana Zero Abandonament

Arreu de Barcelona hi ha instituts complexos en què l'alumnat generalment continua estudiant després de l'ESO, i en canvi hi ha centres ordinaris que presenten taxes d'Abandonament Escolar Prematur (AEP) més elevades. El Consorci d'Educació de Barcelona va decidir-se a estudiar quines variables es podia determinar que funcionaven per combatre l'AEP als aproximadament 250 centres de secundària que hi ha a la ciutat, centrant-se molt especialment en els 60 més segregats. "Per fomentar la continuïtat, és fonamental tenir una preocupació molt clara per l'assistència a classe", ha explicat aquest dilluns el Cap d'Orientació Educativa del Consorci, Agustí Rubio, en l'acte d'inici de la Setmana Zero Abandonament. "Un alumne absentista ens portarà al fracàs escolar, i cal estar-hi a sobre", ha sentenciat.

• Relacionat: El país s’activa contra l’abandonament escolar: més de 100 iniciatives locals impulsen la Setmana Zero Abandonament Escolar

L'estudi Avaluació de les mesures per garantir la continuïtat dels estudis fins als 18 anys (PDF) va posar el focus en els 36 centres d’alta i màxima complexitat oficialment detectats a la ciutat per part del Departament d'Educació i FP, als quals se n'hi van afegir 24 més, a partir del criteri que també escolaritzen un percentatge d'alumnes en situació vulnerable superior al 30%. D'aquests 60 centres de secundària "d'alta vulnerabilitat" -un 24% del total de la ciutat, tant públics com concertats-, l'estudi ha constat que els alumnes dels centres on sempre es fa el registre diari d'assistència tenen entre 10 i 14 punts percentuals menys de probabilitat d'abandonar els estudis. "Això és moltíssim!", ha ressaltat Rubio. "Són un 10-14% més d'alumnes que acrediten l'ESO i continuen a la postobligatòria", ha emfasitzat.

Un altre punt clau que visibilitza l'estudi és que un 68,4% d'aquests 60 instituts més vulnerables que millor combaten l'AEP disposen d'un Pla de Comunicació, enfront del 40% dels centres vulnerables menys efectius, "perquè les famílies tenen un major sentiment de pertinença".

"Acompanyar les famílies és un gran repte. La rebuda del curs dels pares de 1r. d'ESO per part d'uns pares de 2n., que es faci un dissabte al matí, i que es generi una comunitat d'escola, és una acció ben senzilla i que funciona. I fer un acte obert a totes les famílies de 1r. per exemple ara al novembre, també és fonamental, perquè llavors les famílies en surten amb el vincle reforçat", ha exemplificat.

D'altres pràctiques que fomenten una major contiuïtat de l'alumnat, segons l'estudi: "Els alumnes dels centres que promouen l'hàbit lector presenten menys possibilitats d'abandonar. I el 16,7% dels centres vulnerables més efectius utilitzen sempre tècniques d'autoavaluació o co-avaluació. Comptar amb l'alumnat és positiu." Assegurar que l'alumnat no perdi temps de docència davant les faltes del professorat i el reforç del seguiment individualitzat de l'alumnat també són mesures essencials. A nivell de professorat, el 77% dels centres que asseguren tenir un equip qualificat per atendre la diversitat també s’ha detectat que "són més efectius".

Pràctiques que conviden a abandonar

En canvi, al cantó negatiu de la balança, Rubio alerta: "Les pràctiques d'aula obertes, sense pauta, sense acompanyament, no donen bons resultats. L'alumne s'ha de sentir acompanyat en aquest procés de descoberta. La frase 'Investigueu sobre...' i llavors deixar-los sols, no funciona. El treball globalitzat funciona si s'hi està a sobre. Fomentar les activitats de memòria també dóna resultats molt interessants, i els treballs en grup també funcionen. I, atenció, també hem detectat que l'avaluació constant augmenta l'abandonament, perquè l'alumnat es veu jutjat constantment."

El Consorci es va adonar que el 73,1% dels 60 centres "altament vulnerables" tenien una taxa d'abandonament per sota de l'estimada, i considera que el know how que aporta l'estudi podria contribuir a millorar el conjunt del sistema educatiu.

• Relacionat: L'abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades

Orientació personalitzada

El Consorci també va posar en marxa el curs 2021-22 el Consell Orientador, amb l’objectiu d’acompanyar l'alumnat a l'hora de triar estudis postobligatoris, recomanant-los-en uns o altres un cop analitzades les capacitats de cadascú.

Les dades indiquen que, majoritàriament, els instituts orienten orienta l’alumnat majoritàriament cap al batxillerat -7 de cada 10 alumnes-. En canvi, només 2 de cada 10 s'orienten cap a FP. D'aquest 2%, "el 58,9% de l'alumnat que fa cas de les recomanacions del Consell Orientador s'acaba graduant al cap de dos anys, mentre que aquest percentatge baixa fins el 49,7% en el cas d'aquells alumnes que van seguir d'altres recomanacions", ha exposat Rubio. "El Consell Orientador té una influència positiva a l'hora de guiar l'alumnat", ha acabat sentenciant.

• Relacionat: Què funciona en orientació local comunitària? 4 experiències

La directora de l'institut Miquel Tarradell, Veronica Santos, ha compartit amb el públic assistent la metodologia d'acompanyament integral que implementen al centre, totalment individualitzat i posant l'alumne al centre. "Partim de la idea que l'orientació és multifactural, transversal i sostinguda en el temps. I que, des de la directora a qualsevol professor, tots som orientadors", ha conclòs.

Gràcies a:

La Setmana Zero Abandonament és una iniciativa organitzada i liderada per una àmplia xarxa de municipis, administracions públiques, entitats, centres educatius, col·lectius comunitaris i empreses compromeses amb la lluita contra l’abandonament educatiu.

Ajuntaments participants: Sant Joan Despí, Sant Celoni, Cambrils, Girona (Educació), Vilafranca del Penedès, Manlleu (Educació), Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Granollers, Viladecans, Casal de Joves El Kanal (Artés), Mataró, Castelldefels, Badia del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Canet de Mar, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Centelles.

Administracions públiques: Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Activa, Oficina Jove Alt Urgell, Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de Vilanova i la Geltrú.

Entitats i plataformes: Fundació Marianao, El Llindar, Mentora – Aquí seguim estudiant, Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu, Pere Claver Serveis Socials, Fundació SERGI, Programa Vitamina (Novact), Fundación Empieza por Educar, AFEV, Fundació Fem Pedagogia, Fundació Ciutat de Viladecans, CASC, SaóPrat, Fundació Èxit, Intermedia, Fundació Main, CC.OO., Martí Codolar, Plàudite Teatre – Espai d’Arts Escèniques, Ocell de Foc, EcoJove – Fundació Main, Fundació Privada Pere Closa, Fedaia, Fundació per a Joves La Carena.

Centres educatius: Institut Rocagrossa, CFA Balaguer, Institut Abat Oliva.

Col·lectius de la comunitat: JubicatFP – Associació de Jubilats de la FP.

Empreses: El despertador, PIMEC.