Les beques a la postobligatòria, és a dir, per continuar estudiant un Cicle Formatiu de Grau Mitjà, Batxillerat o, també, un Programa de Formació i Inserció en el cas de no haver superat l’ESO, són una política educativa indispensable per reduir desigualtats i assegurar-se que ningú no deixa d'estudiar per motius econòmics.
De fet, les barreres econòmiques estan darrere la majoria de l’abandonament escolar prematur. Fins al punt que, a Catalunya, els joves de famílies amb menys recursos abandonen els estudis set vegades més que els de famílies amb més recursos.
- Relacionat: El sistema actual de beques deixa fora la meitat dels joves catalans en situació de pobresa
Però què tenen les beques que fa que siguin una eina especialment útil?
- En primer lloc, les beques redueixen els costos reals de continuar estudiant. Estudiar batxillerat o cicles formatius comporta costos directes, com la matrícula, les taxes o els materials necessaris del curs. També costos indirectes, com el transport o altres activitats vinculades a la formació. Per a les famílies amb menys recursos, aquestes despeses poden ser un obstacle decisiu. La beca contribueix a cobrir aquests costos i fa viable una continuïtat que, sense suport, podria quedar truncada per motius estrictament econòmics.
- En segon lloc, les beques influeixen en el moment més crític de la trajectòria educativa: es concedeixen quan el jove acaba l’ESO i ha de decidir si continua estudiant. En les llars amb dificultats econòmiques, aquesta decisió sovint està condicionada per la necessitat d’aportar ingressos o de no generar més despesa. És evident que una beca a l’estudi no elimina la situació de pobresa, però redueix la pressió econòmica associada a la continuïtat educativa. D’aquesta manera, facilita que la família i el jove apostin per allargar la trajectòria formativa en lloc d’abandonar-la prematurament.
- En tercer lloc, les beques tenen un efecte que va més enllà del suport econòmic. També envien al jove un missatge clau: en aquesta etapa la seva responsabilitat principal és estudiar. Aquest reconeixement institucional reforça l’expectativa que la formació és prioritària i contribueix a centrar els esforços en el rendiment acadèmic. Quan el focus es manté en els estudis, no només disminueix la probabilitat d’abandonar, sinó que també milloren els resultats educatius.
Aquests tres mecanismes —reducció de costos, empenta en el moment decisiu i reforç del compromís amb l’estudi— expliquen per què les beques són una política efectiva. No resolen per si soles totes les desigualtats educatives, i requereixen per exemple altres eines com l’orientació, però actuen sobre factors clau que influeixen directament en la decisió de continuar o no la formació.
Per això és tan preocupant que el sistema actual deixi sense beca la meitat dels joves catalans en situació de pobresa. De fet, a diferència d’altres comunitats autònomes com Navarra, el País Basc, Madrid o Andalusia, a Catalunya la política de beques és residual i representa només l’1% del pressupost d’educació. Per això la Fundació Bofill ha animat la Generalitat de Catalunya a aprofitar el traspàs en la gestió de les beques a la postobligatòria, efectiu des del gener del 2026, perquè Catalunya tingui d’una vegada per totes una bona política de beques, útil i que arribi a tots els joves en situació de pobresa.
Els barems amb què fins al moment s’assignen les beques a Catalunya parteixen dels llindars estatals, que a banda de ser molt discrecionals parteixen de la realitat i del cost de la vida estatal. Però a Catalunya el cost de la vida és més alt, fins al punt que les famílies es gasten 500€ més cada any en l’educació secundària i postobligatòria dels fills (2.267 €).
Amb el sistema actual, no només la meitat dels joves en situació de pobresa queden fora, sinó que famílies, per exemple, amb dos adults i dos infants i que tenen una renda anual conjunta d’entre 22.000 i 29.000 euros l'any, reben 300 € l’any de beca. A més a més hi ha unes barreres burocràtiques que expulsen els joves del procediment d'accés (perquè el llenguatge és complex, per bretxa digital, perquè el procés s'allarga més del compte i llavors entre que demanes la beca i te la concedeixen han canviat les teves condicions per rebre-la), etc.
