Dotem d’eines i recursos els projectes de la crida Comunitats que Eduquen per alinear-los a l’Educació 360

Després de la sessió liderada per la Mireia Mas, sobre la igualtat d’oportunitats educatives en els ecosistemes d’Educació 360, el divendres 1 de juny vam continuar el procés de capacitació de la Crida Comunitats quer Eduquen amb dos sessions dirigides a posar el focus en el desenvolupament del potencial educatiu de la comunitat i com connectar els temps i espais educatius. 

Per a la sessió del matí vam comptar amb la Mireia Civís, professora de la URL i investigadora de PSTIC, que va centrar la seva presentació en identificar eines i recursos per a desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat. Partint del concepte de Comunitat Educadora vam analitzar les xarxes amb les que col·laborem en funció de la tipologia, organització, lideratge o necessitats. Com a reflexió final destacaríem que “una autèntica transformació educativa hauria de passar per experiències d’Educació 360 que entenen l’acció educativa com a resposta a reptes comunitaris des d’un model de comunitat educadora que s’organitza i estructura a traves del treball en xarxa per assolir un millor acompliment dels objectius plantejats”. Projectes com Educational Priority Policy a Bèlgica, Promise Neighborhoods a Estats Units o Aprenentatge i Servei a Catalunya són experiències que ens han permès visualitzar els aprenentes identificats a la presentació. 

Per la tarda l’Elena Sintes, doctora en sociologia i cap de projectes de la Fundació Bofill, va focalitzar la seva presentació en com connectar els temps i espais educatius. Davant un context on les parets entre temps formals i no formals, entre currículum i lleure, entre escola i entorn esdevenen cada vegada més poroses vam poder reflexionar al voltant dels impactes d’aquesta connexió com són la millora del clima i satisfacció de la comunitat educativa, reducció de les desigualtats educatives, enfortiment de la vinculació de l’alumnat o l’afavoriment de les condicions per a l’èxit educatiu entre d’altres. Durant la sessió també vam poder evidenciar que cap agent educatiu pot fer front al reptes educatius actuals i que l’aprenentatge ha des ser necessàriament social i per tant compartit entre diferents agents. Les Ganztagsschulen d’Alemanya, les Children’s University d’Anglaterra o les Time Learning d’Estats Units són algunes de les experiències que ens permeten visualitzar els efectes de la connexió entre els temps i espais educatius.

Durant la següent sessió que realitzarem el dia 15 de juny posarem el focus en la personalització de l’aprenentatge amb el Moisès Esteban. Aquesta sessió finalitzarà amb un laboratori de co-creació liderat per l’Oriol Ripoll i un procés de mentoria que ha de permetre als impulsors dels projectes comunitaris repensar i reformular els projectes per a alinear-los als principis de l’Educació 360.