La Fundació Bofill i Unescocat demanen concretar en un pla a deu anys el consens per actualitzar el sistema educatiu

Adverteixen que davant les desigualtats ampliades per la pandèmia, i per donar suport a l’esforç docent, es requereix encara més un projecte que reforci i posi al dia tot el sistema educatiu.

Plantegen que el projecte ha de ser generalitzar i fer sostenible l’actualització educativa perquè arribi a tot l’alumnat, vinculada a l’Agenda 2030, i criden a establir un pla de país a llarg termini que ho faci possible, acordat per les formacions parlamentàries i els ens locals.

Subratllen que sense desburocratització i sense reformes estructurals, tots els reptes i necessitats educatives s’aborden en base al sobreesforç i la sobrecàrrega dels docents, com s’està demostrant en la gestió de la pandèmia. I que això no és sostenible.

Proposen que el pla contingui quinze compromisos clau, des d’ara fins a l’any 2030. Entre les propostes s’inclouen:

  • Un programa intensiu de transformació per a més de 2.500 escoles i instituts.
  • L’activació de 250 facilitadors del canvi educatiu, entre inspecció i serveis educatius, que acompanyin anualment a 1.000 centres.
  • Una formació i accés inicial a la professió docent competencial i amb període de residència.
  • Un pla de reforma de la secundària postobligatòria i de la selectivitat.
  • Un programa de recursos, eines i incentius perquè l’any 2024 100 centres amb complexitat ja s’hagin transformat.

Barcelona, 5 d’octubre de 2020

La Fundació Bofill i Unescocat han presentat, coincidint amb el Dia Mundial dels Docents, una proposta dirigida a les formacions parlamentàries i al món local per tal que s’acordi un pla d’actualització del sistema educatiu que s’avanci al creixement de les desigualtats que està generant la pandèmia. Aquest pla ha de respondre a l’Agenda 2030 i en particular a l’ODS 4: “Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i generar oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”.

Els responsables de les dues entitats, Ismael Palacín i Eduard Vallory, han advertit que “les desigualtats educatives que està generant la pandèmia aniran a més, i no ens podem permetre que el sistema educatiu en surti més debilitat”. Per això, més enllà de les accions pilot de transformació que ja ha fet el Departament, han destacat que per haver transformat el conjunt del sistema educatiu l’any 2030 cal impulsar canvis més ambiciosos i a més velocitat. “Cal un pla amb fites i mesures concretes per fer creïble i sostenible el canvi”.

La presentació ha coincidit amb la publicació de l’avaluació del programa Escola Nova 21, encarregada a uns experts externs, i que constata l’alt impacte de les accions de canvi intensiu que van tenir els 30 centres de la mostra representativa, així com la influència en l’orientació cap al canvi de les xarxes que van articular mig miler de centres, el que permet planificar accions d’actualització per al conjunt del sistema. Així, apunten que el coneixement i procediments generats amb l’experiència Escola Nova 21 i amb d’altres permetrien impulsar una gran acció de sistema. En aquest sentit apunten “L’avaluació d’Escola Nova indica que sense una estratègia concreta i ambiciosa per transformar el sistema educatiu, l’actualització no es produirà. Per això proposem un pla amb 15 compromisos concrets”.

La proposta s’ha presentat amb el suport d’una llista de 60 persones: els directors/es de trenta escoles i instituts i trenta personalitats i acadèmiques d’àmbits diversos, de la transformació digital, les ciències experimentals i l’ecologia a la filosofia, l’educació o els drets humans. Entre elles hi ha l’exdirector de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza; l’arquitecta i presidenta de la Fundació Pasqual Maragall Cristina Maragall; el rector de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Casals; la sociòloga Marina Subirats; el director del Barcelona Supercomputing Center Mateo Valero; o la presidenta de la Xarxa Mediterrània d’Àrees Marines Protegides Puri Canals.

Els responsables de la Fundació Bofill i Unescocat han fet notar que, abans de la pandèmia, Catalunya ja es trobava en un moment d’emergència educativa, perquè el sistema arrossega mancances importants des de fa anys: dèficit pressupostari, baixa equitat, la dificultat pedagògica de fer efectiu el desenvolupament integral de cada nen i nena amb aprenentatges personalitzats, competencials i globalitzats, o la feble incorporació de les noves tecnologies en la normalitat escolar.

Al mateix temps, en línia amb el lema del Dia Mundial dels Docents d’enguany “Líders en situacions de crisi que reimaginen el futur”, han destacat que hi ha una comunitat de docents molt compromesa i que s’ha mobilitzat fortament per dur a terme aquesta actualització, més encara en temps de pandèmia; però han advertit que l’esforç no és sostenible des del voluntarisme: cal suport sistemàtic als docents i capacitació per fer el canvi possible. “El sistema educatiu hauria de donar recursos i eines per al canvi i la qualitat educativa. Ja no es pot demanar més esforç a mestres i professors, ara calen més recursos, desburocratització i reformes estructurals. Actualment tots els reptes i necessitats s’aborden des de la sobrecàrrega i el sobreesforç dels docents.”

Ambdues entitats han fet seva la crida del secretari general de Nacions Unides, aquest agost, a l’informe ‘Educació durant i després de la COVID-19’: “Cal fer passes audaces per crear sistemes educatius inclusius, resilients i de qualitat, adequats per al futur”. En aquest sentit, han destacat que a Catalunya ja hi ha un ampli consens, expressat al Parlament i per les entitats municipalistes, sobre la necessitat d’actualitzar el sistema educatiu; però que per fer-ho possible es necessita un pla interinstitucional i a llarg termini que vagi més enllà de dues legislatures.

Per això, han fet una crida a generar un acord transversal de les forces polítiques del Parlament, sumant-hi el món local i en col·laboració amb els agents educatius i socials, per elaborar un pla a 10 anys, des d’ara al 2030, per generar canvis ambiciosos, concrets i contrastables, amb partides pressupostàries adequades, que reforci i posi al dia el sistema educatiu preparant-lo per al futur.

La transformació educativa permetria deixar enrere un model educatiu excessivament rígid i basta en la memorització a curt termini. Aquest model dificulta poder generar els aprenentatges competencials per al segle XXI i impossibilita personalitzar l’educació per a garantir que cap alumne queda fora de l’èxit educatiu. A Catalunya hi ha una forta voluntat en la comunitat educativa per actualitzar el sistema, però a hores d’ara encara falta molt per a que la transformació sigui generalitzada.

La recerca ha generat evidències sobre quines pràctiques d’aprenentatge responen a com aprenem els humans, I apunten els canvis que cal fer en l’actualització educativa. Un exemple són els 7 principis de l’aprenentatge, que apunten a la personalització de l’aprenentatge, al treball cooperatiu i globalitzat i a l’avaluació formativa i continuada, com planteja també el currículum vigent.

Per a més informació, pots consultar el dossier de premsa de la presentació i llegir el document amb la proposta completa.

Notícies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar