L’abandonament escolar prematur s’estanca a Catalunya el 2025

• El mínim històric del 13,5% demostra que és possible reduir la taxa d’abandonament escolar.

• Catalunya no podrà arribar a l’objectiu europeu del 9% sense un salt als recursos destinats als col·lectius més vulnerables i als centres amb més abandonament.

• La Fundació Bofill demana que el Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar presentat al novembre tingui un pressupost i un calendari.
  
  
• INFOGRAFIA: L'abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades

L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) ha arribat al mínim històric del 13,5% a Catalunya l’any 2025. Actualment, un 13,5% dels joves d’entre 18 i 24 anys no estan estudiant i no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de l’ESO. La xifra s’ha conegut aquest dimecres, a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa i manté l’abandonament escolar de Catalunya per sobre la mitjana espanyola (12,8%) i lluny de l’objectiu europeu del 9%.

El 13,5% representa una proporció pràcticament idèntica a la d’ara fa un any (13,7%), que continua situant Catalunya entre els països amb més abandonament escolar d’Europa i demostra que arribar a l’objectiu del 9% per al 2030 fixat per la Unió Europea requereix polítiques focalitzades en els col·lectius més vulnerables i els centres que concentren més abandonament escolar, una quarta part del total.

La Fundació Bofill valora positivament que l’Abandonament Escolar Prematur hagi arribat a un mínim històric. “Si el sistema actua l’abandonament escolar baixa i més joves continuen estudiant”, ha explicat Elena Sintes, referent de polítiques contra l’AEP. Malgrat això, l’entitat adverteix que fer un nou salt qualitatiu en la reducció i apropar-se a l’objectiu del 9% “serà cada vegada més complicat”.

Per això l’entitat insta el Departament d’Educació i Formació Professional a assumir un “compromís seriós” amb el Pla d’Acció contra l’abandonament escolar presentat a la tardor amb recursos, accions i calendaris concrets perquè Catalunya pugui sortir definitivament de la cua d’Europa.

La Fundació Bofill assenyala que, tal com està plantejat actualment, sense pressupost ni instruments mesurables, el Pla no garantirà un impacte real i “corre el risc de quedar-se en una declaració d’intencions”. Per això insisteix en la necessitat de fixar-se objectius clars, recursos concrets i mesures implementables en 3 anys.

En vint anys l’AEP s’ha reduït a més de la meitat

Els darrers vint anys l’Abandonament Escolar Prematur s’ha reduït a més de la meitat a Catalunya, després de convertir-se en un repte prioritari i transversal de país. Ha comptat amb la implicació de centres educatius, ajuntaments, entitats, el Parlament i la Generalitat de Catalunya, amb la creació del primer Pla d’acció contra l’abandonament escolar. Del 33,2% del 2005 al 13,5% del 2025.

Actualment, però, l’abandonament continua afectant milers de joves i llastra els resultats educatius, la competitivitat i la capacitat de futur del país. Catalunya porta una dècada de retard respecte Europa i, mentre països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir-lo els darrers 10 anys, i superen amb escreix els objectius europeus, Catalunya no ha aconseguit l’objectiu d’estar per sota el 10% el 2020 i està lluny d’arribar al 9% al 2030.

Per què s’ha reduït l’Abandonament Escolar Prematur?

La disminució de les dues darreres dècades no és casual i ha anat en paral·lel al creixement d’un consens social i polític cada vegada més ampli i transversal, que ha assumit l’abandonament escolar com un problema real i un repte urgent.

En concret, la baixada s’explica per un increment de l’interès i de la necessitat de seguir estudiant, per la reducció de la repetició i per l’existència d’una oferta Formació Professional més normalitzada i atractiva, amb més oferta (tot i que encara insuficient i amb molta desproporció entre pública i privada). S’hi sumen també polítiques locals de reenganxament al sistema educatiu i la constatació que abandonar no es pot convertir en una sortida socialment acceptada, tenint en compte que disposar només del títol d’ESO no garanteix ni feina ni estabilitat vital.

En aquest sentit, la Fundació Bofill recorda que, mentre encara hi hagi joves que deixen els estudis abans d’hora, Catalunya continuarà tenint un repte pendent: l'abandonament escolar no és només un problema educatiu: és una pèrdua de talent, d’oportunitats i de cohesió social.

El sistema educatiu català, tot i la reducció dels darrers anys, manté encara una elevada segregació escolar que concentra la vulnerabilitat, empitjora els resultats educatius i condemna milers de joves a abandonar els estudis abans d’hora. Per això és imprescindible impulsar polítiques d’equitat focalitzades i una major inversió als centres i barris més vulnerables per millorar els resultats, allargar les trajectòries educatives i reduir l’abandonament escolar.

• WEBINAR:Per què deixen d'estudiar? entendre l’abandonament escolar, per combatre’l

Catalunya té un Abandonament Escolar Prematur molt desigual

La reducció global de Catalunya contrasta amb un abandonament escolar prematur profundament desigual en funció de la renda de les famílies. Els fills i les filles de famílies amb menys renda abandonen deu vegades més que els de renda alta, i els joves d’origen migrant tenen taxes molt superiors que la resta.

L’abandonament escolar no és una decisió individual ni un destí inevitable pel sistema, sinó una conseqüència de múltiples circumstàncies. No tots els estudiants tenen el suports necessaris ni parteixen del mateix punt per tirar endavant les seves trajectòries educatives personals. Que els estudis de la mare, els ingressos de la família o el lloc de naixement determinin si continuaràs o no estudiant diu molt de la qualitat d’un sistema educatiu.

Catalunya afronta ara el tram més complex de reducció de l’AEP

Després de la davallada dels darrers vint anys, Catalunya afronta ara el tram més difícil de reducció de l’AEP. Passar del 13,5% al 9% implica revertir l’abandonament que es concentra en col·lectius molt vulnerables, en centres concrets i en moments clau del recorregut educatiu.

• INFOGRAFIA: Tenim una educació secundària per a tothom? Dades, desigualtats i solucions

Més de la meitat dels abandonaments es produeixen durant o just després de l’ESO i una quarta part dels centres acumulen la meitat de l’abandonament. Això requereix un altre nivell de polítiques, que no siguin genèriques sinó focalitzades, amb més recursos, objectius concrets i capacitat real d’implementació.

Compromís amb el Pla d’Acció perquè la reducció sigui irreversible

Convertir aquesta baixada de l’abandonament en un canvi irreversible passa per focalitzar i assumir compromisos clars a través de polítiques sostingudes en el temps, ben pressupostades i que es puguin avaluar. El Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar, presentat el novembre pel Departament d’Educació i Formació Professional, és un bon pretext per fer-ho, però amb l’actual nivell de recursos corre el risc de quedar-se en una declaració d’intencions.

Com ha reclamat reiteradament la Fundació Bofill, una política efectiva per aprofundir i consolidar la davallada dels nivells d’abandonament escolar hauria de contemplar:

1. Desenvolupar un sistema d’identificació precoç del risc d’abandonament, en col·laboració amb els municipis: Els països que han reduït més l’abandonament compten amb sistemes d’alerta primerenca. A partir d’aquesta identificació s’activen mesures i suports ajustats a cada cas per assegurar la continuïtat educativa. Actualment a Catalunya, els alumnes en risc no es detecten prou aviat. Tot i disposar d’un registre d’alumnes (RALC) des del 2016, no s’utilitza per identificar l’alumnat amb més risc, per exemple amb un criteri unificat de comptabilització i de resposta a l’absentisme. Tampoc no es comparteix de manera efectiva amb els ajuntaments perquè puguin detectar, atendre i reorientar els joves que han abandonat o estan a punt de fer-ho.
2. Prioritzar recursos cap als centres amb major vulnerabilitat i alts nivells d’abandonament: Dotar aquests centres de recursos i personal addicionals, desplegar dispositius específics d’acompanyament en la transició cap a la postobligatòria i reforçar el personal d’atenció educativa no docent. És una línia que, per exemple, Portugal o Irlanda fa temps que desenvolupen.
3. Garantir que la manca de recursos econòmics no és una barrera per estudiar: Tot i que un terç de l’alumnat en situació de vulnerabilitat abandona prematurament, no hi ha un sistema de beques suficient per facilitar l’accés i la permanència a la postobligatòria. Alhora, està demostrat que els països que inverteixen més en beques tenen menys abandonament.
4. Més i millors recursos d’orientació, suport i mentoria: Orientar, acompanyar i mentorar són clau per evitar l’abandonament. El desajust entre l’expectativa i la realitat és un dels factors que també expliquen la desconnexió amb el sistema educatiu. En aquest sentit, el nou decret d’orientació, que el Departament té previst aprovar el primer trimestre d’aquest any, hauria d’assegurar plans individualitzats d’orientació i d’acompanyament a tots els centres des de l’ESO fins a la postobligatòria. Una orientació que ha d’estar connectada amb la planificació i l’ampliació de l’oferta a la postobligatòria, per assegurar que cap jove deixa d’estudiar per falta de places, opcions adequades o acompanyament en la transició.