Elena Sintes al Parlament: "L'abandonament escolar prematur és un problema de país que es pot resoldre"
04/11/2025
La referent en polítiques contra l’abandonament escolar, Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill, ha comparegut aquest dimarts a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Parlament per explicar en quin moment, i per quines causes, deixen els estudis els i les joves catalans.
- VÍDEO: Compareixença d'Elena Sintes a la Comissió d'Educació i FP sobre abandonament escolar
- PONÈNCIA COMPLETA: "Cap a un país que no abandona"
Ho ha fet a propòsit de dos dels darrers informes sobre abandonament escolar publicats per la Fundació Bofill: L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria i L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà, que ofereixen una radiografia molt completa sobre aquest problema de país que afecta el 14% dels joves de fins a 24 anys, una de les taxes més altes de la UE tot i haver-la reduït notablement les darreres dècades.
“Un repte de país”
“Parlar avui d’abandonament escolar prematur és parlar d’un dels reptes més importants del nostre sistema educatiu, però també de país”, ha començat Sintes, qui ha recordat que disposar només d’un títol d’ESO no assegura condicions de vida “dignes i plenes”; implica el triple de possibilitat d’atur, ingressos més baixos i pitjors indicadors de salut i benestar al llarg de la vida.
Això significa trajectòries vitals fràgils i un futur col·lectiu vulnerable com a país. L’abandonament escolar posa en risc l’equitat, la competitivitat, la cohesió social i la capacitat de futur del país, “implica una pèrdua de talent, d’oportunitats i d’esperança col·lectiva”.
Mentre països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt l’abandonament els darrers 10 anys i superen els objectius europeus, ha explicat, “Catalunya no ha aconseguit en cap moment complir l’objectiu d’estar per sota el 10%” i, sense polítiques públiques ambicioses i sostingudes “corre el risc de quedar despenjada”.
“L’abandonament escolar no és aleatori”
La majoria de l’abandonament es produeix durant o just en acabar l’ESO. L’any 2019-2020, el 12,5% de l’alumnat que cursava 4t d’ESO no va fer el salt a l’educació postobligatòria, prop de 10.000 joves en un sol curs. “S’hauria pogut evitar que abandonessin si s’hagués actuat a temps”, ha reblat Sintes.
L’abandonament escolar, a més a més, no és aleatori. Entre l’alumnat més vulnerable socialment o educativament, gairebé un 30% no continua estudiant després de 4t, mentre que entre la resta la xifra ronda el 10%. Això evidencia que no es disposa d’un bon sistema de suport educatiu ni d’ajuts per garantir la continuïtat educativa, especialment per a l’alumnat amb menys recursos. Els estudis de la mare, els ingressos de la família o el lloc de naixement incrementa les possibilitats de deixar d'estudiar.
A més a més, ha afegit, “tenim un sistema amb esquerdes molt localitzades”. La meitat de l'alumnat que abandona es concentra en una quarta part dels centres del país, i la concentració de vulnerabilitat amplifica el risc d’abandonament.
A la postobligatòria els problemes d’abandonament continuen. Amb dades del curs 2020-2021, als cicles formatius de grau mitjà un 14,8% de l’alumnat, més de 9.000 joves en un any, abandona sense obtenir el títol. Al batxillerat, la xifra és menor (4,7%), però representa prop de 5.000 estudiants que també es perden pel camí. Sintes ha conclòs que “Catalunya pateix un dèficit de polítiques de continuïtat educativa”. “Massa joves”, ha insistit, “caminen per un itinerari educatiu sense baranes ni xarxa ni prou opcions per tornar-hi quan cauen”.
“Altres països han demostrat que és possible reduir l’abandonament escolar”
Sintes ha deixat clar que altres països han demostrat que és possible reduir l’abandonament escolar amb polítiques públiques ben orientades, sostingudes i finançades. Com recull la proposta d’agenda de xoc contra l'abandonament escolar, ha proposat actuar en quatre eixos: la identificació precoç del risc d’abandonament, en col·laboració amb els municipis, prioritzar recursos cap als centres amb nivells més alts d’abandonament, disposar d’un sistema de beques perquè la manca de recursos econòmics no sigui una barrera (es beca un 16,9% de l’alumnat, molt per sota del risc de pobresa) i més i millors recursos d’orientació, suport i mentoria, per la qual cosa ha demanat que el nou decret d’orientació asseguri plans individualitzats i acompanyament a tots els centres fins a la postobligatòria.
- RELACIONAT: Després de l'ESO: Beques per seguir estudiant
- RELACIONAT: L'orientació professional. La paradoxa d'un bé públic mancat d'un veritable compromís polític
Elena Sintes també ha reconegut el paper del Parlament de Catalunya des del 2023 per tal de situar l’abandonament escolar prematur, “un tema fins fa poc invisible”, a l’agenda política i social. “Aquest debat ha permès generar consciència, impulsar consensos i situar el repte al centre de les polítiques educatives”, com la darrera setmana ha fet la Setmana Zero Abandonament Escolar. De fet, diversos diputats de la Comissió han explicat públicament que han rebut la carta que algun dels 300 joves participants a la Setmana els han escrit personalment.
“El Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar ha d’estar a l’alçada del repte”
A la Comissió, Sintes ha assenyalat que el Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur, que el Departament d’Educació presentarà el proper 7 de novembre, “serà un primer pas important”. També ha deixat clar, però que “el repte és que el pla estigui a l’alçada del desafiament que tenim com a país” per això ha subratllat la necessitat que compti amb prou recursos, ambició i concreció “perquè no es quedi en un anunci o una oportunitat perduda”.
Les diputades expliquen que han rebut cartes de joves estudiants
Els parits presents a la comissió han compartit la necessitat d’abordar l’abandonament escolar prematur i s’han fet seva la lluita. La majoria han explicat a la comissió que han rebut cartes de joves del país “ha remogut consciència”, han reconegut.
“Si volem ser una societat madura no podem permetre que un jove abandoni els estudis”, va reconèixer la diputada del PSC Gisela Navarro, qui ha reivindicat l’acció municipal. “Ens hi va el futur del país”, ha insistit també Judith Toronjo, de Junts. “Compartim el diagnòstic i ens trobarem tots a l’hora de demanar més planificació, calendari, orientació, mentoria, més ajuts, beques i dotació econòmica”. Irene Aragonès, d’ERC, ha destacat que la consciència social de l’abandonament escolar i les conseqüències que té és un pilar fonamental per combatre’l” i ha insistit en la prevenció, la urgència del decret d’orientació i l’èxit de de les escoles de segona oportunitat.
Pel que fa al PP, Cristian Escribano ha subratllat que “enquistar l’abandonament escolar significa enquistar la vulnerabilitat”, per això ha reivindicat la necessitat d’una orientació al llarg de tota l’educació i que la causa incorpori tots els agents. “Necessitem recursos”, ha afegit des dels Comuns Jessica Albiach, perquè malauradament “l’escola no és un espai prou compensatori de les desigualtats” i ha plantejat obrir el debat sobre la repetició de curs i l’impacte que té en l’abandonament.
L’extrema dreta torna a aprofitar per assenyalar la Fundació Bofill i la recerca amb mentides
El diputat de VOX ha aprofitat el seu torn per atacar la Fundació Bofill expressant, sense cap argumentació ni dada, que “és qui marca el rumb de l’educació a Catalunya”, obviant les constants alertes que des de fa més de 20 anys fa l’entitat sobre l’infrafinançament educatiu i l’impacte que té en diversos camps.
De fet, ha capgirat la realitat amb l’objectiu d’assenyalar la Fundació: l’ha responsabilitzat del que considera una “degradació constant dels resultats acadèmics”, quan l’entitat assenyala constantment i obertament, la caiguda de resultats; amb dades, context i propostes de millora. També ha atacat la fundació de promoure una política educativa “ideologitzada i allunyada de l’evidència”, quan precisament la reivindicació de l’evidència és una constant en les propostes de la Fundació Bofill. Aquesta mateixa tardor ha publicat un informe en què alerta de les conseqüències que té per la competència lectora un ensenyament que no reculli la base científica i l’evidència.
La intoxicació no s'ha acabat aquí: Malgrat que les dades de finançament de la Fundació Bofill són obertes, transparents i consultables, el diputat s'ha inventat una xifra astronòmica de subvencions de la Generalitat, completament falsa. La Fundació explica constantment que un gruix important del seu finançament prové de recursos propis, i que també es presenta a convocatòries públiques i privades, com fa qualsevol altra entitat, per tirar endavant programes que considera rellevants per la igualtat d'oportunitats a l'educació. Convocatòries que són obertes i per unes tasques concretes que estan convenientment justificades. El diputat ha multiplicat per 15 la xifra corresponent a aquestes convocatòries, en la línia de l'estratègia d'eliminar qualsevol aportació pública a entitats independents que, precisament, assenyalen els aspectes del sistema que no funcionen.
“Cap dada mostra que l’abandonament escolar sigui fruit de la manca d’esforç individual”
En plena guerra cultural de l’extrema dreta, també a l’educació, VOX ha atribuït a la Fundació Bofill, sense cap dada, ni fonament, de manera generalitzada i com si el sistema educatiu no fos una estructura institucional sòlida, la responsabilitat "d’un model" (no ha especificat quin), del qual ha dit que “menysprea l’esforç, la memorització, l’exigència i l’avaluació rigurosa”. Sintes ha estat rotunda: “Cap dada mostra que l’abandonament escolar sigui fruit de la manca d’esforç individual, sinó d’un sistema que encara no acompanya prou bé els joves en moments crítics de la seva trajectòria educativa”. “Quan un jove deixa d’estudiar gairebé ha mostrat signes abans: dificultats d’aprenentatge que no han estat ateses, desconnexió i absentisme que no s’ha seguit, manca de recursos econòmics o una orientació insuficient”.