Les polítiques de petita infància es troben en la cruïlla dels debats sobre la conciliació, la qualitat educativa dels serveis de petita infància, el potencial per a l’equitat educativa i les necessitats de la infància i les famílies així com del debat sobre la privatització dels serveis públics, els nous models de gestió i l’eficiència de la despesa social. En el context internacional hi ha un interès renovat pel tema en clau de millorar els resultats acadèmics i la competitivitat dels sistemes. La realitat és que a Catalunya ningú sembla estar satisfet amb el disseny de les polítiques de petita infància: cobertura, disseny institucional, falta de diversitat, model de gestió, equitat, finançament, etc. Són temes que apareixen desordenadament en el debat sobre què volem i quin model o models podem desenvolupar per satisfer la diversitat de necessitats socials i familiars.
Volem elaborar una diagnosi sobre les polítiques de petita infància a Catalunya, que permeti entendre quins són els debats i com s’estan plantejant, a quina necessitat present i futura responen els serveis, quins són els actors principals i quines les evidències científiques disponibles. L’objectiu és disposar un estat de la qüestió que dibuixi línies de treball futur, tant en recerca com especialment en la recomanació de polítiques públiques.
