Laura Morató

L’Anuari dels reptes de l’educació a Catalunya es presenta com un instrument de priorització i mobilització de l’agenda política, que assenyala desafiaments i polítiques prioritàries, identifica palanques de canvi i proposa mesures concretes de transformació.

El finançament dels centres educatius és la base que sosté el sistema escolar. És el que determina quants i quins recursos (humans, monetaris, materials, formatius...) arriben a les escoles i instituts perquè aquests puguin oferir oportunitats educatives als seus alumnes.

Catalunya té un repte pendent en l'aprofitament de la recerca per liderar el sistema educatiu i respondre als reptes vinculats amb l'educació. Per això, cal apostar per la recerca per millorar l'educació del país!

Un espai de trobada entre docents i investigadors en educació per posar en joc evidències i pràctiques relacionades amb el vincle educatiu.

Les col·laboracions recollides en aquest Anuari 2020, a càrrec de deu experts coordinats per César Coll i Bernat Albaigés, aborden alguns dels desafiaments educatius més punyents que compartim amb els països del nostre entorn. I ho fan partint de la realitat del sistema educatiu català, de les seves fortaleses i febleses.

Per què obrir l'educació? Contra les desigualtats educatives. A causa de la crisi del coronavirus aquest any els infants i joves poden estar sis mesos sense escola, sumant l’estiu al darrer trimestre d’aquest curs 2019-2020 que serà d’ensenyament telemàtic, i és probable que infants i joves no tornin a trepitjar les aules fins al curs vinent.

Des de la Fundació Jaume Bofill, es va fer una crida a participar en l’#ÀgoraDeDrets dedicada al dret a l’educació per a què comunitat educativa, experts, activistes, càrrecs i tècnics de l'Administració Pública poguessin contribuir amb les seves reflexions i propostes al Pla de Drets Humans de C…

Com seran les famílies amb fills, d’aquí a 5-10 anys? Quines pautes de vida tenen els pares i mares avui que ens poden explicar com seran en un futur? Quines són les tendències familiars que impactaran en l’educació en la propera dècada? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen respondre …

L'alta mobilitat social entre pares i fills del període 1955-2005 així com el paper clau de l'educació per afavorir el moviment de classes contrasta amb les dades 2003-2009, a on s'evidencia el fre a la mobilitat social, l'empobriment i la vulnerabilització.

Un projecte que vol copsar prioritats i percepcions, valoracions i sensibilitats sobre l’educació del país. 

Volem elaborar una diagnosi sobre les polítiques de petita infància a Catalunya, que permeti entendre quins són els debats i com s'estan plantejant, a quina necessitat present i futura responen els serveis, quins són els actors principals i quines les evidències científiques disponibles.

El projecte Què funciona en educació? es proposa revisar les evidències generades per la recerca rigorosa al voltant de les intervencions i polítiques que milloren els aprenentatges a fi d'informar el disseny de les polítiques educatives.

Quina aportació pot fer la reflexió i la pràctica pedagògica a la solució dels problemes que les dades PISA posen sobre la taula? Quines accions poden implementar-se a l’aula i al centre educatiu per a millorar la qualitat dels aprenentatges?

Dades obertes per a la recerca en educació vol generar coneixement sobre les bases de dades que serien útils per a la recerca, la manera d’accedir-hi i l’opinió de la comunitat investigadora sobre les dades obertes.

El Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) és una enquesta longitudinal que des del 2001 i fins el 2012 permet una mirada única sobre la realitat de Catalunya. 

L'objectiu de la recerca és revisar el sistema de beques de suport a la formació o altres modalitats de finançament individual actual i explorar models provats amb èxit per proposar modalitats alternatives més ajustades a la necessitats actuals.

La recerca “L’impacte de la formació d'adults en les trajectòries laborals” s’emmarca en el projecte de recerca internacional Education as a Lifelong Process –Comparing Educational Trajectories in Modern Societies (eduLIFE) que parteix d’una visió longitudinal sobre les trajectòries educatives i té previst estudiar entre el 2012 i el 2015, l'educació infantil, l'educació secundària i terciària , la transició de l'escola al treball, i l'aprenentatge d'adults.

A la recerca "Impacte de l’educació reglada i la formació sobre l’ocupació" s'analitza la mobilitat dels individus entre tres estats de relació amb l'ocupació, en funció del grau d’estabilitat: absència de vincle, vincle inestable i vincle estable amb el mercat de treball.

Crisi, trajectòries socials i educació és la tercera d'una línia de recerca continuada sobre educació i mobilitat social a Catalunya, a partir de les dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD).

Educació i mobilitat social a Catalunya és la primera d'una línia de recerca sobre educació i mobilitat social a Catalunya, a partir de les dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD).

Treball conjunt amb els centres escolars per a la millora de les relacions i el vincle entre família i escola, partint de la hipòtesi que el vincle família?escola ben treballat reverteix en la millora del resultats de l'alumnat.

Nova investigació amb les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD) per respondre preguntes com: El nostre nivell educatiu afecta amb qui ens relacionem i de quines amistats ens envoltem? Podem establir relacions entre nivells educatius i cohesió social?

"Via Universitària" és una enquesta en línia als estudiants universitaris per tal de conèixer qui són, com és el seu pas per la universitat i què n’esperen.