Mònica Nadal

L’educació venç la pobresa proposa deu polítiques educatives per trencar el cercle viciós que fa que un infant pobre acabi esdevenint un adult pobre. Polítiques que van des de l’educació en la petita infància o l’acompanyament parental fins a programes per a la continuïtat educativa (beques, orientació, suport), passant per les activitats extraescolar i d’estiu.

Des de 2005, l’Anuari de l'educació de la Fundació Bofill diagnostica els principals indicadors i tendències educatives a Catalunya i ofereix reflexions i propostes per a la seva millora. Aquesta publicació ha esdevingut de referència i cada edició és un reflex rigorós de l’actualitat educativa.

L’abandonament escolar prematur és un dels principals reptes pendents del sistema educatiu català. Malgrat haver reduït les xifres d’abandonament en les darreres dècades, Catalunya continua al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

Des del projecte FP XXI volem fer aportacions al disseny de les polítiques de formació professional, partint d'una visió global del seu paper com a frontissa entre el sistema educatiu i l'activitat professional i fent propostes per al desplegament de polítiques públiques que l'enforteixin.

Catalunya té un repte pendent en l'aprofitament de la recerca per liderar el sistema educatiu i respondre als reptes vinculats amb l'educació. Per això, cal apostar per la recerca per millorar l'educació del país!

Amb dispositius, connectivitat i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou per assegurar que la digitalització de l’educació serveix per impulsar un aprenentatge més efectiu i per reduir les bretxes digitals. Per això, calen dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a aplicar les tecnologies digitals amb metodologies actives i competencials.

Vota Educació és una iniciativa de la Fundació Bofill per posicionar l'equitat educativa com un tema prioritari de les campanyes electorals i les eleccions catalanes i municipals.

Els nivells de segregació escolar a Catalunya fa anys que són molt elevats en el context europeu, i no milloren. Això provoca baixos resultats educatius globals i fortes desigualtats. El projecte DeSegregAcció fa un seguiment continuat de la segregació escolar i impulsa accions perquè les institucions públiques despleguin mesures.

Per què obrir l'educació? Contra les desigualtats educatives. A causa de la crisi del coronavirus aquest any els infants i joves poden estar sis mesos sense escola, sumant l’estiu al darrer trimestre d’aquest curs 2019-2020 que serà d’ensenyament telemàtic, i és probable que infants i joves no tornin a trepitjar les aules fins al curs vinent.

Busquem 30 centres educatius que vulguin fer un salt endavant en l’ús de la recerca com a motor de millora de la pràctica docent i l’aprenentatge de l’alumnat.

L’estudi Reformed examina la implementació de les polítiques d'autonomia escolar i rendició de comptes a Catalunya i a d'altres països i es fixa en com els equips directius i el professorat viuen i duen a la pràctica aquestes polítiques a les seves escoles.

Des de la Fundació Jaume Bofill, es va fer una crida a participar en l’#ÀgoraDeDrets dedicada al dret a l’educació per a què comunitat educativa, experts, activistes, càrrecs i tècnics de l'Administració Pública poguessin contribuir amb les seves reflexions i propostes al Pla de Drets Humans de C…

Proposta d’un nou model d’horari per a l’escola d’avui: promou la salut, el benestar i l’aprenentatge dels infants i adolescents, amplia les oportunitats educatives de l’alumnat integrant activitats lectives i opcionals dins d’un mateix projecte educatiu i s’adequa a les necessitats dels projectes d’innovació i transformació pedagògica.

Bona part dels reptes que té actualment plantejats l’educació al nostre país no són pas nous. Però adquireixen una rellevància especial en el moment actual; el context social i econòmic possibilita pensar en apostes educatives de més calat i ambició del que ho han vingut sent els darrers anys.

Diagnosi sobre la situació del reforç escolar a Catalunya, en què volem identificar què cal fer per posicionar el reforç escolar com un element clau en el combat contra les desigualtats educatives i, per tant , com a eix d’actuació d’una política educativa orientada a l’èxit educatiu.

El llistat de reptes d’aquest anuari 2018, dirigit per en Jordi Riera, ha estat construït mitjançant un procés deliberatiu i de treball en seminari d’experts. Cada repte és tractat en forma de capítol i liderat per un autor o autora experta en la matèria, amb la voluntat de combinar anàlisi, identificació de propostes i palanques de canvi.

La crida Comunitats que Eduquen vol detectar iniciatives comunitàries que apostin pel treball i lideratge col·laboratiu entre diversos actors (escoles, famílies, ONG, museus, biblioteques, xarxes, centres de salut, entitats de lleure, universitats...) i que ofereixin oportunitats educatives d’…

Com seran les famílies amb fills, d’aquí a 5-10 anys? Quines pautes de vida tenen els pares i mares avui que ens poden explicar com seran en un futur? Quines són les tendències familiars que impactaran en l’educació en la propera dècada? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen respondre …

Dirigit per en Bernat Albaigés i en Francesc Pedró, l’Anuari 2016 actualitza el sistema d’indicadors que mesuren l’èxit educatiu i els seus condicionants, a més de recollir aportacions expertes amb l’objectiu d’identificar les prioritats que han d’orientar la reinversió en educació, en un escenari de reactivació econòmica després de la crisi.

Aquest projecte vol fer una contribució decisiva al desplegament d’una estratègia de recerca i innovació educativa a Catalunya, a partir de la construcció d’una agenda de propostes clau construïda a partir del treball de prospectiva internacional, l’anàlisi del ecosistema d’innovació educativa català i la implicació de amb la comunitat.

Impuls d’una xarxa d’experts d’alt nivell internacional en el camp de l'ensenyament convençuts de la necessitat d’innovar i promoure noves pedagogies i línies de recerca emergents.

Diagnosi sobre les problemàtiques i necessitats de les famílies estrangeres a partir d’una revisió documental, anàlisi de les polítiques existents i dels discursos d’actors clau.

Un projecte que vol copsar prioritats i percepcions, valoracions i sensibilitats sobre l’educació del país. 

Volem elaborar una diagnosi sobre les polítiques de petita infància a Catalunya, que permeti entendre quins són els debats i com s'estan plantejant, a quina necessitat present i futura responen els serveis, quins són els actors principals i quines les evidències científiques disponibles.

El projecte Què funciona en educació? es proposa revisar les evidències generades per la recerca rigorosa al voltant de les intervencions i polítiques que milloren els aprenentatges a fi d'informar el disseny de les polítiques educatives.

Dirigit per en Josep M. Vilalta, a partir d'un treball qualitatiu d'anàlisi i discussió en seminari, l’Anuari 2015 aprofundeix en temes clau com la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur o l’equitat i l’eficiència del sistema, entre d’altres.

Quina aportació pot fer la reflexió i la pràctica pedagògica a la solució dels problemes que les dades PISA posen sobre la taula? Quines accions poden implementar-se a l’aula i al centre educatiu per a millorar la qualitat dels aprenentatges?

El projecte “Famílies amb veu” respon a la voluntat de conèixer i enfortir la participació de les famílies a l’escola a partir de la hipòtesi que el sector famílies com a stakeholder de l’educació està infra-representat i la seva acció en el sistema sovint resta a la perifèria.

L'Aula de la Fundació Jaume Bofill és un espai de participació i debat sobre solucions als reptes educatius. L’objectiu del cicle és debatre propostes i solucions als principals reptes identificats en recerques pròpies de la Fundació o d’altres.

Programa que té com a objectiu assessorar i acompanyar municipis per la millora de les polítiques educatives locals per tal d'assolir una escolarització equilibrada que faci possible parlar d'igualtat d'oportunitats i millora dels resultats educatius.

L'objectiu de la recerca és revisar el sistema de beques de suport a la formació o altres modalitats de finançament individual actual i explorar models provats amb èxit per proposar modalitats alternatives més ajustades a la necessitats actuals.

Aquesta recerca recull el coneixement disponible sobre els impactes socials i educatius de la jornada escolar contínua.

Enquesta realitzada a 1.500 AMPA a Catalunya i 1.400 directors d’escola en el marc del projecte "Famílies amb Veu" per diposar d’un retrat fiable i fidel de l’activitat de les AMPA, les seves relacions, la magnitud de la participació i la seva contribució a la qualitat i l’equitat educativa.

Anàlisi a fons les dades PISA 2012, sempre des de la mirada de la desigualtat i cercant fórmules que millorin la qualitat educativa del nostre país.

Procés participatiu a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Lleida en el marc del projecte "Famílies amb Veu", amb l'objectiu d'implicar pares i mares de les AMPA de centres públics i privats de Catalunya, així com directors de centre i tècnics locals d’educació.

Enquesta a 1.500 famílies de Catalunya, en el marc del projecte "Famílies amb veu" per tal de copsar les dinàmiques i abast de la participació de les famílies a l’escola.

El Llibre Blanc respon a l'objectiu final de "Famílies amb Veu". En base a tot el coneixement generat, el llibre Blanc marca una agenda de temes de futur que haurien de permetre enfortir el sector.

La finalitat del projecte és estudiar algunes experiències d’escoles a temps complet, tant a nivell català com internacional, i analitzar les condicions d’aplicabilitat d'aquestes experiències a Catalunya.