Quines condicions s’han de garantir per tal que mestres i professors s’hi sentin reconeguts, apoderats i motivats en l’exercici de la seva professió? Quins espais de reflexió, treball en equip, formació necessiten? Quina col·laboració amb professionals no docents i agents de l’entorn? Quin tipus de suport, estímul i reconeixement a la feina que fan?
En aquest acte volem:
-Conversar amb mestres i equips directius de centre al voltant del sentit i les condicions necessàries per exercir la docència en entorns d’elevada complexitat, i de fer-ho en un marc de benestar docent i altes expectatives.
-Debatre amb experts al voltant de la política de professorat en zones vulnerables a casa nostra i en altres països.
-Assenyalar les implicacions polítiques que té la millora real de les condicions d’ensenyabilitat en aquests entorns.
Participa-hi pel xat o via Twitter @fundaciojaumebofill
PROGRAMA
17 h. Rebuda als assistents amb petit berenar i beguda i lliurament del capítol de l’Anuari 2022 sobre professorat en centres d’alta complexitat.
17.30 h. Benvinguda i presentació: Aina Tarabini, directora de Els Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2022.
17.45 h. “Enfortir els equips docents dels centres d’alta complexitat: capacitat, estabilitat i suports”, a càrrec de Clara Fontdevila, investigadora en política educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Glasgow.
18 h. Taula rodona “Ensenyar en condicions en entorns vulnerables: què cal?”, moderada per en Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, i amb la participació de:
La taula rodona compta amb subtitulació en directe.
19.30 h. Tancament de l'acte.
Més informació https://fundaciobofill.cat/act...
PLANTEJAMENT DE L'ACTE
Mestres, professors i professores afronten avui dia reptes creixents en l’exercici de la seva professió: personalitzar els ensenyaments i atendre a la diversitat, repensar i adaptar el currículum a contextos canviants d’aula, orientar els seus alumnes, preparar materials i donar feedback formatiu, col·laborar amb altres docents i agents externs, connectar amb les famílies, gestionar el clima de l’aula, avaluacions externes, hibridació i noves eines d’intel·ligència artificial...
Aquesta afirmació, que és certa per al conjunt de docents, adquireix una rellevància especial quan parlem del professorat que treballa en centres socialment desafavorits, contextos on bona part de l’alumnat presenta fortes necessitats de suport educatiu, i on no són alienes altres problemàtiques de salut i emocionals vinculades a situacions de pobresa o exclusió social. Parlem, en particular, de 730 centres educatius considerats d’alta o molt alta complexitat (666 en el sector públic), amb prop de 210.000 alumnes a infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria (el 22% del total d’alumnat) i 69.275 dotacions de personal docent (31% del total de professorat).
Ben al contrari del que seria necessari, ens trobem que el professorat que treballa en aquests entorns sovint ha d’afrontar aquests desafiaments en un marc de poca estabilitat, poc reconeixement i migradesa de recursos i suport de l’administració. Per exemple, segons ha denunciat recentment el Síndic de Greuges, el percentatge d’interins als centres de molt alta complexitat, 52,1% a primària i 60,5% a secundària, se situa per sobre de la mitjana, 41,0% a primària i 50,7% a secundària (Síndic de Greuges, 2022).
