Miquel Àngel Alegre

L’Anuari 2024 analitza els principals indicadors educatius en clau evolutiva i en comparativa internacional. L’anàlisi i l’aposta política que fa, va més enllà del d’anuaris anteriors, tot involucrant visions i accions d’àmbits que no són únicament escolars.

Des de 2005, l’Anuari de l'educació de la Fundació Bofill diagnostica els principals indicadors i tendències educatives a Catalunya i ofereix reflexions i propostes per a la seva millora. Aquesta publicació ha esdevingut de referència i cada edició és un reflex rigorós de l’actualitat educativa.

L’economia de les famílies condiciona en gran mesura els resultats i les trajectòries educatives dels seus fills i filles. Cal combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres i el millor instrument de què disposa la política pública per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi.

“Recerca i acció!” és un punt de trobada entre la pràctica i la recerca educativa. Convertim el coneixement en claus i palanques per a una millor educació!

L’Anuari dels reptes de l’educació a Catalunya es presenta com un instrument de priorització i mobilització de l’agenda política, que assenyala desafiaments i polítiques prioritàries, identifica palanques de canvi i proposa mesures concretes de transformació.

El finançament dels centres educatius és la base que sosté el sistema escolar. És el que determina quants i quins recursos (humans, monetaris, materials, formatius...) arriben a les escoles i instituts perquè aquests puguin oferir oportunitats educatives als seus alumnes.

Catalunya té un repte pendent en l'aprofitament de la recerca per liderar el sistema educatiu i respondre als reptes vinculats amb l'educació. Per això, cal apostar per la recerca per millorar l'educació del país!

Un espai de trobada entre docents i investigadors en educació per posar en joc evidències i pràctiques relacionades amb el vincle educatiu.

Vota Educació és una iniciativa de la Fundació Bofill per posicionar l'equitat educativa com un tema prioritari de les campanyes electorals i les eleccions catalanes i municipals.

Les col·laboracions recollides en aquest Anuari 2020, a càrrec de deu experts coordinats per César Coll i Bernat Albaigés, aborden alguns dels desafiaments educatius més punyents que compartim amb els països del nostre entorn. I ho fan partint de la realitat del sistema educatiu català, de les seves fortaleses i febleses.

Per què obrir l'educació? Contra les desigualtats educatives. A causa de la crisi del coronavirus aquest any els infants i joves poden estar sis mesos sense escola, sumant l’estiu al darrer trimestre d’aquest curs 2019-2020 que serà d’ensenyament telemàtic, i és probable que infants i joves no tornin a trepitjar les aules fins al curs vinent.

Busquem 30 centres educatius que vulguin fer un salt endavant en l’ús de la recerca com a motor de millora de la pràctica docent i l’aprenentatge de l’alumnat.

L’estudi Reformed examina la implementació de les polítiques d'autonomia escolar i rendició de comptes a Catalunya i a d'altres països i es fixa en com els equips directius i el professorat viuen i duen a la pràctica aquestes polítiques a les seves escoles.

Bona part dels reptes que té actualment plantejats l’educació al nostre país no són pas nous. Però adquireixen una rellevància especial en el moment actual; el context social i econòmic possibilita pensar en apostes educatives de més calat i ambició del que ho han vingut sent els darrers anys.

El llistat de reptes d’aquest anuari 2018, dirigit per en Jordi Riera, ha estat construït mitjançant un procés deliberatiu i de treball en seminari d’experts. Cada repte és tractat en forma de capítol i liderat per un autor o autora experta en la matèria, amb la voluntat de combinar anàlisi, identificació de propostes i palanques de canvi.

El projecte Què funciona en educació? es proposa revisar les evidències generades per la recerca rigorosa al voltant de les intervencions i polítiques que milloren els aprenentatges a fi d'informar el disseny de les polítiques educatives.

Aquest informe analitza les magnet schools dels EUA com una estratègia d’innovació educativa per combatre la segregació escolar i garantir una oferta educativa d’alta qualitat per a tot l’alumnat.

Municipis contra la segregació escolar, és un treball que recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) els quals al llarg dels darrers anys han desplegat amb diferents característiques i intensitat polítiques educatives de lluita contra la segregació.