Francesc Udina, Mònica Nadal, Robert Slavin, Gerard Ferrer-Esteban, Miquel Àngel Alegre: sessions plenàries de la 'Jornada Agrupaments a l'aula i tutorització individual: serveixen per millorar els aprenentatges de l'alumnat?'
L’atenció a la diversitat de l’alumnat és part essencial dels processos d’aprenentatge que tenen lloc a escoles i instituts. Nens i nenes, nois i noies amb habilitats diverses, interessos, motivacions i expectatives diferents; però també alumnes amb recursos econòmics i educatius desiguals, de procedències diferents, amb discapacitats o determinats dèficits cognitius, entre altres. Tots ells són a l’aula i tots ells han de trobar a l’escola un espai d’aprenentatge i d’oportunitats.
Al llarg dels anys, administració, centres educatius i professorats i tercer sector han desenvolupat una àmplia gama d’estratègies i programes d’atenció a aquesta diversitat. Es pot gestionar, per exemple, fent agrupaments a les aules seguint criteris de diferenciació (iguals amb iguals) o d’heterogeneïtat (barreja de diversos). També els programes de tutorització o acompanyament individual són modalitats d’atenció a la diversitat de l’alumnat. A Catalunya tenim, per exemple, tutories compensatòries, programes de mentoria educativa o tutories entre iguals.
Ara bé, què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes estratègies i pràctiques? La jornada se centra en aquests i altres interrogants, des de la perspectiva “què funciona”, cercant respostes basades en evidències rigoroses:
- Quines estratègies i pràctiques d’atenció a la diversitat de l'alumnat funcionen millor i per a quins objectius i col·lectius? Quina és la millor manera d’agrupar l’alumnat a les aules? Els beneficis esperats es distribueixen equitativament entre tots els alumnes? Què sabem de l’eficàcia dels programes d’acompanyament individual?
- Quins impactes poden tenir sobre els diferents col·lectius d’alumnes que es troben a l’escola, i, en particular, sobre l’alumnat més vulnerable?
- Com orientem les pràctiques d’atenció a la diversitat de l’alumnat a les evidències per millorar els seus aprenentatges? Com podem potenciar els factors d’èxit de cada pràctica i estendre’n la seva aplicació a Catalunya? Quin paper juga l’administració local? I el Tercer Sector? I l’escola?
En el marc de la Jornada 'Què funciona en educació? Agrupaments a l’aula i tutorització individual: serveixen per millorar els aprenentatges de l’alumnat?' organitzada el 25 de novembre de 2015, aquest vídeo correspon a l'emissió en directe de la:
9. h - 09.30 h. Sessió d'obertura
-Frederic Udina, president de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques
-Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill
9.30 h - 11.15 h. Què funciona en educació: Evidències per a la millora educativa
-Robert E. Slavin*, un dels principals promotors del moviment “què funciona en educació” als Estats Units i arreu del món, i creador de la ‘Best Evidence Encyclopedia’. El professor Slavin és director del Center for Research and Reform in Education de la Universitat Johns Hopkins (EUA), director de l’Institute for Effective Education de la Universitat de York (Regne Unit), i fundador del programa Success for All als Estats Units.
Quines estratègies d’agrupament milloren els resultats de l’alumnat?
-Gerard Ferrer, recercador de la Fundació Agnelli (Itàlia) i del Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives (Universitat de Barcelona)
Els programes de tutorització individual milloren els aprenentatges de l’alumnat desafavorit?
-Miquel Àngel Alegre, analista d’Ivàlua
*Les intervencions en anglès compten amb servei de traducció simultània al català. Per l’auricular dret podeu escoltar una llengua i per l’auricular esquerre l’altra llengua.
La Fundació Jaume Bofill col·laborem amb Ivàlua per a la realització d’aquesta jornada i el projecte ‘Què funciona en educació?’
A Twitter: @FundacioBofill @Ivalua_Cat #EduEvidències.
Equip implicat
Contingut relacionat
