A Catalunya un de cada tres infants està en risc de pobresa o exclusió social. Els alumnes de famílies amb menys recursos econòmics obtenen pitjors resultats acadèmics. Hi ha una bretxa socioeconòmica clara en el nivell de competències, la repetició de curs i l’abandonament escolar prematur que, a més a més, perpetua la pobresa.
Tenim indicis que, ben plantejades, les transferències de renda i els sistemes de garantia d’ingressos, com la Renda Garantida de Ciutadania, l’Ingrés Mínim Vital o les prestacions per fill/a a càrrec, podrien millorar les oportunitats i els resultats educatius del país i trencar la reproducció de la pobresa.
Però com han de ser aquests ajuts i prestacions? Quins imports han de tenir? A qui s’han d’adreçar? Com es pot evitar que, de mitjana, la meitat de persones i llars que podrien beneficiar-se’n no ho faci? Val la pena apostar per una autèntica prestació universal per infant a càrrec? N'hi ha prou d'incrementar els ingressos de les famílies per millorar les oportunitats educatives dels fills i filles?
El proper 29 de setembre, a les 17 h, entendrem la relació que hi ha entre la pobresa econòmica i les oportunitats educatives a Catalunya i com revertir-les amb una bona política de transferències de rendes. Ho farem amb la doctora en economia Elena Costas, el sociòleg José Antonio Noguera i l’advocada experta en drets Humans de Save the Children Ona Lorda, en un webinar que podeu seguir en directe i moderat pel cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre.
Equip implicat
