5 pràctiques segregadores que hauran de desaparèixer amb el nou decret

• El Decret aprovat és només un primer pas cap a una escolarització més equitativa i sense un desplegament valent pot quedar-se en paper mullat
• Per treure suc al nou decret, algunes pràctiques que porten anys fent-se de manera quotidiana i general han de quedar en l’oblit

L’aprovació del nou decret d'admissió i programació de l'oferta educativa significa un ferm pas endavant per lluitar contra la segregació escolar. La norma aprovada el passat 16 de febrer pel Govern de la Generalitat de Catalunya dona cobertura als acords del Pacte contra la Segregació escolar i articula un nou marc on s’han de moure els processos d’escolarització a Catalunya.

Relacionat: Llegeix l'article El nou decret d’admissió, explicat

Aquest decret soluciona una anomalia que existia des de fa més d’una dècada: el decret d’admissió que operava fins fa uns dies era dos anys més antic que la llei d’educació vigent (LEC) va veure la llum el 2009. Aquesta discordança va provocar disparitat d’actuacions, ja que la LEC recollia una voluntat desegregadora que no es va traduir en els punts inequívocs d’un decret d’admissió posterior.

No obstant això, la segregació no entén dels temps de gestació de les normes, i es va intensificar i estendre arreu del territori a falta d’un decret rotund per fer-li front. La urgència del problema es va imposar i només alguns municipis van fer servir els marges d’actuació de l’antic decret i l’esperit desegregador de la LEC per desenvolupar mesures concretes.

Per tant, durant els darrers anys la lluita contra la segregació ha estat una opció dels Ajuntaments o Inspectors, no un full de ruta de país. Aquest nou decret neix per situar la reducció de la segregació escolar com a l’objectiu de l’engranatge d’escolarització de cada municipi, sense excuses.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

Celebrem l’aprovació d’aquesta norma, però els homenatges no han d’estendre’s més del compte. Cal recordar que és només un primer pas cap a una escolarització més equitativa i que sense un desplegament valent pot quedar-se en paper mullat. El nou decret implica necessàriament un gir de timó en l’àmbit operatiu, una renovació de criteris i processos que han de travessar des de la cúpula del Departament d’Educació fins al personal tècnic d’escolarització de cada municipi.

Per treure suc al nou decret, algunes pràctiques que porten anys fent-se de manera quotidiana i general han de quedar en l’oblit:

1. Escolaritzar alumnes durant la matrícula viva només segons les vacants disponibles i sense considerar la vulnerabilitat de l’alumne i la complexitat del centre educatiu

Els alumnes que es matriculen fora del període ordinari de preinscripció són sovint alumnes vulnerables. Molts d’aquests alumnes són nouvinguts o s’han traslladat per motius socioeconòmics del seu municipi habitual. Aquest tipus de matrícula pot ser, a més, rotativa, és a dir: hi ha famílies que canvien de municipi de residència diverses vegades al llarg d’un any.

Aquesta entrada i sortida d’alumnes vulnerables afegeix complexitat als centres educatius. Una pràctica habitual és assignar-los una plaça escolar en funció de les vacants disponibles, que es concentren en major proporció als centres vulnerables.

Cal destacar que el curs 18-19, el 40% de la matrícula viva de primària (6.583 alumnes) va anar a parar a centres d’alta o molt alta complexitat de tota Catalunya, quan representen només el 20% dels centres de primària. Així, mentre que el total de matrícula viva aquell curs representava el 2,6% del total de l’alumnat (16.384), en els centres d’alta o molt alta complexitat és el doble, el 5,3%.

El nou decret impedeix aquesta pràctica i determina els supòsits per assignar plaça pels alumnes de matrícula viva:

a) La disponibilitat de llocs escolars.

b) Les preferències de la família.

c) L'equilibri en la distribució de l'alumnat.

d) La proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques que s'hagi determinat per als centres de la zona educativa respectiva.

e) Altres criteris fixats per resolució per garantir la distribució equilibrada de l'alumnat i l'equitat entre els centres d'una mateixa zona educativa.

Amb aquest redactat queda clar que s’ha de considerar l’equilibri en la distribució de l’alumnat i l’existència de necessitats específiques com a criteris principals en la distribució. Aquest és un pas molt important per protegir els centres vulnerables i equilibrar la composició dels centres educatius d’un municipi.

2. Assignar els alumnes de matrícula viva sense comprovar si tenen necessitats específiques

La detecció prèvia de necessitats específiques durant la matrícula viva no és una pràctica comuna. Fer aquesta detecció és molt necessari perquè:

1. Permet fer l’assignació de plaça en funció de la complexitat del centre i de l’alumne, com a mecanisme per reduir la segregació escolar.
2. Permet conèixer el volum real d’alumnes vulnerables que hi ha a la xarxa escolar i prendre decisions informades sobre assignacions, protecció de grups, etc. No detectar alumnes de matrícula viva provoca que gran part de la complexitat quedi oculta.

És habitual que fins i tot municipis que fan una bona detecció de necessitats específiques per raó d’origen o socioeconòmica no ho facin durant la resta del curs. Les deteccions només es fan quan des de l’OME s’identifica de manera intuïtiva alguna situació molt complexa o quan l’alumne ja és al centre educatiu. Aquesta detecció tardana impedeix que l’alumnat es pugui distribuir de manera equilibrada.

El nou decret assenyala que s’ha de detectar la concurrència de necessitats específiques abans d’assignar una plaça als nous alumnes, tant si les sol·licituds d'accés es presenten als centres, a l’oficina d’escolarització o a la Comissió de Garanties.

Un cop detectat aquest alumnat, s’han de considerar els següents criteris per l’assignació de plaça escolar:

a) L'escolarització equilibrada de l'alumnat entre els centres de la zona educativa.

b) La procedència cultural de l'alumnat.

c) Els informes especialitzats.

d) Les necessitats específiques de l'alumnat i els recursos finançats amb fons públics de què disposa el centre per atendre-les.

e) La proximitat del domicili.

f) L'existència de germans al centre.

g) La voluntat dels pares, mares, tutors o tutores expressada en la seva sol·licitud d'admissió.

Aquest seguit de criteris promou que els alumnes de matrícula viva es distribueixin tenint en compte tots els factors que rodegen l’alumne i tracten que la seva escolarització tingui un impacte equilibrador sobre el conjunt de la xarxa escolar.

3. Planificar la preinscripció sense haver fet detecció d’alumnes amb necessitats específiques per raó socioeconòmica o d’origen

La distribució d’alumnat vulnerable entre tots els centres educatius és un dels mecanismes fonamentals per aconseguir que tots reflecteixin l’heterogeneïtat del municipi. Per posar en pràctica aquest mecanisme existeix la figura d’alumne amb necessitats específiques, amb dret a ocupar unes places escolars reservades per ell i que ha de ser escolaritzat de manera equilibrada.

No obstant això, els nivells de detecció d’aquest tipus d’alumnat és molt baix i a la majoria de municipis no es detecten prèviament a la matriculació, el que provoca una distribució molt desigual de la vulnerabilitat.

Actualment només el 4,4% dels alumnes de P3 són considerats com a alumnes vulnerables per raó socioeconòmica, una dada que contrasta fortament amb el volum actual d’alumnes en risc de pobresa: 21,3% del total.

Una pràctica habitual és detectar només els alumnes amb necessitats especials per algun tipus de trastorn o discapacitat, i no fer una detecció prèvia dels alumnes vulnerables per raó socioeconòmica. Aquests alumnes es detecten al llarg de l’escolaritat, quan ja estan concentrats en centres molt vulnerables.

Un impediment fort a l’hora de detectar aquests alumnes era la manca d’una definició clara d’alumne amb necessitats específiques.

Un dels principals avenços del nou decret és la concreció d’una definició: “Es considera alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals l’alumnat amb o sense necessitat específica de suport educatiu que es troba en una situació de desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques que compromet el seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar, associada a alguna o algunes de les situacions següents:

a) La situació de pobresa o el risc de patir-la.

b) La manca de recursos socioculturals de les famílies.

c) L'existència de processos migratoris recents i el caràcter nouvingut a Catalunya.

d) La incorporació tardana al sistema educatiu, associada a la manca de competència lingüística en la llengua vehicular dels aprenentatges o a una escolaritat prèvia deficitària.

e) El baix rendiment acadèmic al llarg de l'escolaritat.

f) Les experiències de no-escolarització, absentisme i abandonament escolar.

g) Les situacions de desemparament o acolliment”.

S’especifica un punt important: que ser alumne amb necessitats específiques és fruit d’unes condicions d’educabilitat desavantatjades i no de la necessitat d’un suport específic. Aquesta definició ajuda a fer que no només siguin considerats els casos més extrems, que es pugui fer una detecció més àmplia i acurada. I que més alumnes puguin gaudir dels avantatges de ser considerats com a alumnes amb necessitats específiques (dret a una plaça reservada, un acompanyament econòmic...).

4. Fer expirar la reserva de places per a alumnes amb necessitats específiques al final de la preinscripció ordinària

Actualment existeix una reserva mínima de dues places per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que poden incrementar-se en funció del volum d’alumnes detectats. Aquesta reserva expira en acabar el període ordinari de preinscripció i les places que no s’han ocupat es desbloquejant per als alumnes ordinaris. Així, alguns grups omplen la reserva de places vulnerables i en canvi d’altres tenen només alumnes ordinaris. Durant l’estiu arriben al municipi nous alumnes vulnerables, però aquesta reserva de places ja no existeix i s’ha de matricular els alumnes amb necessitats específiques en places ordinàries vacants. Aquesta dinàmica fa que s’incrementi la complexitat dels centres.

La demanda de mantenir les places per alumnes vulnerables fins al setembre fa molt de temps que és sobre la taula. Per a les Comissions de Garanties és molt complicat distribuir els alumnes fora de termini equilibradament sense unes places reservades.

El nou decret permet mantenir aquesta reserva de places fins a l’inici de curs. Es garanteix que les places reservades no passen a ordinàries i que els alumnes amb necessitats específiques que arriben al llarg de l’estiu es matriculin en places reservades per a ells. Amb aquesta mesura es garanteix una millor distribució de l’alumnat abans de començar el curs.

5. Fer una programació educativa desajustada que prevegi més places que alumnes i generi sobreoferta

La programació de l’oferta de places és decisiva per aconseguir una escolarització equilibrada. Si el nombre de places no s’ajusta a les necessitats reals d’escolarització, altres mesures desegregadores perden efecte.

Un municipi amb sobreoferta de places escolars tindrà moltes vacants que no estaran repartides per igual a tot el territori. Alguns centres s’ompliran i d’altres acumularan totes les vacants que després seran susceptibles d’omplir-se amb matrícula viva, un perfil d’alumnat que sovint pateix situacions de vulnerabilitat. Diferents estudis i anàlisis de dades són clars: quan hi ha excés d’oferta la segregació tendeix a incrementar-se.

El curs 20/21 el 19% de les places ofertades a la preinscripció van quedar vacants. Aquest percentatge creix fins al 25% quan parlem d’escoles de màxima complexitat. Ajustar l’oferta és imprescindible per evitar la concentració de vacants als centres més vulnerables.

És important que aquest ajust de l’oferta tingui en compte la matrícula viva, un volum d’alumnes molt important que ha de ser distribuït de manera equilibrada i afegeix complexitat als centres educatius. Un centre ja complex, amb vacants i que rep més matrícula viva accentua les seves dificultats.

El nou decret permet reduir el nombre màxim d’alumnes per grup, és a dir, reduir les ràtios de sortida a la preinscripció, tant a escala global del municipi com a alguns grups concrets. Aquesta reducció serà molt beneficiosa per a la majoria de municipis de Catalunya amb sobreoferta i per aquells amb un fort volum de matrícula viva, ja que aquesta baixada de ràtio permet deixar espai pels alumnes que es matriculen al llarg del curs a tots els centres educatius.