El nou decret d’admissió, explicat

• Quins són els principals canvis que inclou el nou decret d’admissió per reduir la segregació escolar? Quines mesures incorpora? Maria Segurola en resumeix en aquest article les principals claus

Els mecanismes d’escolarització equilibrada són un engranatge format per micromesures. El Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, aprovat pel govern de la Generalitat el passat 16 de febrer, estableix les bases perquè tots els municipis de Catalunya puguin desenvolupar les actuacions bàsiques per lluitar contra la segregació escolar.

Relacionat: Llegeix l'article 5 pràctiques segregadores que hauran de desaparèixer amb el nou decret

Els principals avenços en la lluita contra la segregació que assenyala el nou decret tenen a veure amb:

• Una major corresponsabilització de tots els actors en els processos d’escolarització.
• La concreció de les tasques dels diferents òrgans, fins ara molt difuses.
• La creació de nous ens per lluitar contra la segregació escolar, com les unitats de detecció, que ja operaven de manera informal a molts municipis.
• El reconeixement de la programació de l’oferta com a una eina per reduir la segregació escolar.
• La potestat del Departament per programar tota l’oferta educativa dels centres sostinguts per fons públics.
• La creació de mecanismes per protegir els centres complexos, com el tancament de la ràtio després de la preinscripció i la possibilitat que famílies ordinàries puguin accedir-hi en grup.
• Una forta aposta per la detecció de necessitats específiques, ampliant i concretant els supòsits, i delimitant criteris de distribució.
• L’explicitació de criteris de distribució de l’alumnat de matrícula viva en funció de la complexitat i no de les vacants disponibles.

Moltes de les mesures no són prescriptives, i per això caldrà la creació d’instruccions i orientacions per part del Departament d’Educació, així com a la voluntat política dels municipis, per desplegar-lo completament.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

Aquestes són les principals mesures desegregadores que el nou decret permet posar en marxa i que caldrà desplegar per assegurar una escolarització equilibrada:

Creació de nous ens per lluitar contra la segregació i clarificació de les funcions dels òrgans d’escolarització

1. Constitució d’una oficina municipal d’escolarització: es delimiten les seves funcions, es destaca el seu rol clau per lluitar contra la segregació escolar i s’acompanyen de finançament

El Departament d’educació identifica que a Catalunya hi ha 125 municipis de més de 10.000 habitants. No obstant això, només 75, el 60% tenen una oficina municipal d’escolarització.

Les oficines municipals d’escolarització (OME) són instruments de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’ajuntament que informen les famílies sobre l’oferta educativa, procuren la distribució equilibrada de l’alumnat, reben sol·licituds d’escolarització i supervisen el procés d’admissió.

L’OME per si mateixa no garanteix que es facin bones pràctiques desegregadores si no es dota de contingut i recursos. En aquest sentit, el nou decret s’acompanya de mecanismes de cofinançament d’aquestes eines, que no són prescriptives però si molt recomanables.

El decret de 2007 fixava com a funcions de les OME l’orientació de les famílies sobre l’oferta educativa, la procuració de la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques i la supervisió del procés d’admissió.

El nou decret va més enllà: aprofundeix en aquestes funcions i n’afegeix de noves per afavorir la distribució equilibrada de l’alumnat. Entre les principals funcions de l’OME destaquen:

• Rebre i tramitar les sol·licituds durant la preinscripció i al llarg del curs.
• Rebre les denúncies per presumptes irregularitats que donen inici al procediment d’admissió.
• Participació i consulta en la programació de l’oferta educativa.
• Desenvolupar i aplicar actuacions d'acompanyament i suport de les famílies en el procediment d'admissió.
• Oferir a les famílies informació sobre l'oferta educativa, especialment en relació amb la informació sobre l'aplicació de les mesures específiques per a l'equitat escolar i la reserva de places per alumnes amb necessitats específiques.
• Coordinar les jornades de portes obertes dels centres educatius del municipi, amb l’acord dels centres afectats.
• Promoure campanyes informatives adreçades a les famílies sobre el procediment d'admissió als centres educatius del municipi.

Per tant, es destaquen com a noves funcions específiques la coordinació de les portes obertes, que actualment s’organitzen a molts municipis sense la intervenció de l’Ajuntament. A més, es concreta que l’OME ha d’informar sobre les places reservades per alumnes amb necessitats específiques i explicar els mecanismes de lluita contra la segregació escolar que es despleguen al municipi.

2. Concreció de les pautes de repartiment de matrícula viva en clau equitativa a la Comissió de Garanties

La Comissió de Garanties d’Admissió és l’òrgan que gestiona l’escolarització del municipi. Està presidida per un inspector d’educació i hi ha representació de la direcció, les famílies i el professorat dels centres públics i concertats, de l’ajuntament, del consell comarcal i l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP).

Aquest òrgan té com a funcions principals vigilar els procediments d’admissió, garantir la distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques entre tots els centres i facilitar el seu acolliment i orientació, i assignar un lloc escolar a l’alumnat fora del període de preinscripció i comunicar als centres aquestes assignacions. S’afegeix en aquest nou decret, a més, la tasca d’assegurar la dotació dels recursos públics compensatoris adients i suficients derivats de l’escolarització d’aquest alumnat.

La distribució de l’alumnat que es matricula fora del període de preinscripció és una de les més notables d’aquest òrgan. Un avenç important és l’establiment de les pautes de distribució d’aquest alumnat, que a molts municipis es fa actualment només segons les vacants disponibles dels centres sense tenir en compte l’impacte sobre la complexitat.

Els criteris que assenyala el decret són:

a) La disponibilitat de llocs escolars.

b) Les preferències de la família.

c) L'equilibri en la distribució de l'alumnat.

d) La proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques que s'hagi determinat per als centres de la zona educativa respectiva.

e) Altres criteris fixats per resolució per garantir la distribució equilibrada de l'alumnat i l'equitat entre els centres d'una mateixa zona educativa.

Per tant, les Comissions de Garanties han d’observar l’impacte sobre la segregació escolar de cada assignació i assegurar-se que la distribució d’alumnes no augmenta la complexitat dels centres vulnerables.

3. Creació d’unitats de detecció d’alumnat vulnerable formades per Inspecció, Ajuntament i EAP, en coordinació amb els Serveis Socials

El Departament i els Ajuntaments podran crear unitats de detecció d’alumnat vulnerable per coordinar les actuacions relacionades amb la detecció d'aquest alumnat i amb la valoració de l'evolució de les seves necessitats específiques. En aquest equip ha de participar un representant d’Inspecció, un altre de l’Ajuntament i un altre de l’EAP.

Les unitats de detecció actuen durant tot el curs escolar elaborant informes que acrediten l’existència de necessitats educatives específiques, en coordinació amb els serveis socials i els equips d'assessorament psicopedagògic, abans de l’assignació de plaça i, preferentment, abans de l’inici del termini de preinscripció.

Actualment aquesta detecció depèn només de l’EAP, tot i que hi ha un grup de municipis que ja fan la detecció mitjançant la coordinació entre EAP, Inspecció, Ajuntament i Serveis Socials. La nova norma permet que aquesta manera de treballar s’estengui arreu del territori.

4. Obligatorietat de crear taules locals de planificació als municipis de més de 10.000 habitants i delimitacions de les seves funcions

La taula local de planificació és un ens que ja existia, però que a partir d’ara és d’obligada creació en els municipis de més de 10.000 habitants. Així mateix es clarifiquen les seves funcions: fer propostes sobre la programació anual de l’oferta; l'ampliació, reducció, creació, supressió o fusió de centres de titularitat pública; l'evolució de l'oferta dels llocs escolars prenent en consideració els períodes de vigència de la concertació educativa; l'adopció de les mesures específiques per al foment de l'equitat escolar; la delimitació de les zones educatives i les adscripcions entre centres.

5. El Departament d’Educació farà control dels nivells de segregació dels municipis

El nou decret estableix que el Departament revisarà els nivells de segregació escolar a cada municipi i l’evolució de la demanda de places escolars per prendre decisions adients en clau desegregadora.

Així mateix, s’assenyala que recollirà informació sobre les característiques socials de l’alumnat per identificar l’existència de situacions de vulnerabilitat.

Detecció i distribució d’alumnat vulnerable

6. Detecció prèvia i distribució d’alumnes vulnerables entre tots els centres del municipi

El nou decret explicita que els alumnes amb necessitats específiques s’han de detectar preferiblement abans de l’escolarització. Per desenvolupar aquestes funcions es determina la possibilitat de crear unitats de detecció i els supòsits sota els quals s’han de detectar aquests alumnes.

La definició d’alumne amb necessitats específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals determina que és aquell que es troba en una situació de desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques que compromet el seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar. S’amplia així la definició i s’insta a una detecció més enllà de les necessitats de suport i les característiques de l’entorn de l’alumne.

Identifica com a indicadors:

a) La situació de pobresa (d’acord amb el llindar de renda familiar establert pel Departament) o el risc de patir-la.

b) La manca de recursos socioculturals de les famílies.

c) L'existència de processos migratoris recents i el caràcter nouvingut a Catalunya.

d) La incorporació tardana al sistema educatiu, associada a la manca de competència lingüística en la llengua vehicular dels aprenentatges o a una escolaritat prèvia deficitària.

e) El baix rendiment acadèmic al llarg de l'escolaritat.

f) Les experiències de no-escolarització, absentisme i abandonament escolar.

g) Les situacions de desemparament o acolliment.

7. Mantenir la reserva de places per alumnes amb necessitats específiques fins a l’inici de curs

El nou decret contempla la possibilitat per mantenir la reserva de places per alumnes amb necessitats específiques fins al setembre. Es podrà garantir així que les places puguin ser ocupades també per alumnes vulnerables que arribin al municipi a l’estiu. Aquest punt és un gran avenç, ja que actualment les places reservades passen a ser ordinàries després del període de preinscripció i poden ser ocupades per alumnes sense vulnerabilitat. Això fa que en acabar la preinscripció hi hagi grups sense cap alumne vulnerable i d’altres que omplen la reserva de places.

Com a novetat, aquesta reserva de places pot fer-se de manera diferenciada en alguns o tots els centres d’una zona educativa. El nombre de places dependrà del nombre d’alumnes amb necessitats específiques esperats fins a l’inici de curs. Actualment només es podia fer una reserva de plaça diferenciada per zona educativa i no es tenia en compte la previsió d’alumnes per l’estiu.

Per altra banda, el nou decret explicita l’opció de fer una reserva diferenciada per a alumnes amb necessitats educatives especials i per a alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals.

8. S’haurà de fer detecció d’alumnes vulnerables al llarg del curs i assignar-los una plaça sota els principis d’escolarització equilibrada

El nou decret marca que també s’haurà de fer detecció d’alumnat vulnerable al llarg del curs. Alguns municipis ja feien aquesta pràctica, però no és una tendència general a Catalunya, el que provoca greus efectes sobre la segregació escolar.

Les sol·licituds d'admissió es podran presentar als centres escolars, a les comissions de garanties d'admissió i a l’oficina municipal d'escolarització. En tots els casos, les sol·licituds s’hauran de remetre a la Comissió de Garanties perquè valori si hi ha necessitats específiques. En cas que es detecti algun tipus de vulnerabilitat, l’assignació de places per aquests alumnes es farà segons els criteris establerts per assignar plaça a un alumne amb necessitats específiques:

a) L'escolarització equilibrada de l'alumnat entre els centres de la zona educativa.

b) La procedència cultural de l'alumnat.

c) Els informes especialitzats.

d) Les necessitats específiques de l'alumnat i els recursos finançats amb fons públics de què disposa el centre per atendre-les.

e) La proximitat del domicili.

f) L'existència de germans al centre.

g) La voluntat dels pares, mares, tutors o tutores expressada en la seva sol·licitud d'admissió.

9. Dotació de finançament per garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat vulnerable i la seva distribució entre tots els centres

El decret preveu un desplegament progressiu del finançament de la gratuïtat de l’escolarització per a l’alumnat vulnerable. Aquest increment del mòdul de finançament que paga l’administració ha de permetre garantir l’escolarització d’aquest alumnat de manera gratuïta en tot tipus de centre, i ha de permetre finançar la corresponsabilització dels centres educatius.

Actualment, els centres concertats rebien una subvenció que variava anualment i només s’atorgava quan el centre tenia més d’un 10% d’alumnes amb necessitats específiques per raó socioeconòmica. Concretament, el curs 19/20 la subvenció es va fixar en 492,50 euros per alumne.

El nou decret augmenta la quantia fins a 980 euros pels centres concertats i, en el cas dels centres públics, fins a 621 euros. Aquesta quantificació és fruit de l’Estudi sobre el Cost de la Plaça Escolar, sorgit del Pacte contra la Segregació i presentat el mes de juny de 2020.

10. Establiment d’una proporció màxima d’alumnes amb necessitats específiques per grup per evitar l’excessiva concentració als centres complexos

El Departament d’Educació establirà la proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques que es poden escolaritzar en cada centre d'una mateixa zona educativa. Aquesta proporció pot ser diferent per alumnes amb necessitats especials i per alumnes amb necessitats específiques per raó socioeconòmica.

El llindar ha de ser l'equivalent al percentatge d’alumnat vulnerable que correspondria per centre en el cas de ser possible una distribució entre els centres de la zona educativa plenament equilibrada.

Aquest límit impedirà una concentració excessiva d’alumnat vulnerable en alguns centres educatius i permetrà fer efectives mesures per protegir-los. Així mateix promourà el repartiment d’alumnes vulnerables entre altres centres de la zona educativa sense tanta complexitat.

Programació d’una oferta educativa ajustada i repartida

11. Reducció de la ràtio inicial per grup per atendre les necessitats d'escolarització d'alumnat amb necessitats específiques de nova incorporació

El decret apunta la possibilitat de reduir la ràtio a tots o alguns centres d’una zona educativa amb l’objectiu de deixar prou espai per matricular alumnes vulnerables al llarg del curs.

Aquesta mesura és també positiva perquè ajuda a evitar situacions de sobreoferta, que actualment són habituals a la majoria de municipis i generen forts desequilibris entre els centres.

12. La programació ha d’evitar la sobreoferta i garantir una distribució equilibrada de l’alumnat

La nova norma determina que la programació de l’oferta ha de ser una eina per evitar la segregació escolar. Aquest enfocament és un pas endavant respecte al decret anterior i aporta una funció estratègica a la planificació de llocs escolars.

El text indica explícitament que s’han d’evitar situacions de sobreoferta de places i que la programació ha de propiciar la cohesió social i l’equitat escolar.

13. El Departament d’Educació s’encarregarà de programar totes les places escolars

El decret assenyala l'atribució al Departament de la programació dels grups i els llocs escolars en tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya, amb la participació efectiva dels ajuntaments, els agents de la comunitat educativa i les titularitats dels centres concertats.

Per tant, el Departament tindrà ara la potestat per programar l’oferta educativa, no només de l’escola pública, sinó també de la concertada, a partir de les propostes formulades a les taules locals de planificació.

14. Fer servir les adscripcions com a eina per reduir la segregació escolar a la secundària

Les adscripcions entre primària i secundària són una eina fonamental per reduir la segregació escolar. Un bon sistema d’adscripcions, pensat en clau desegregadora, afavoreix que hi hagi una major barreja d’alumnes a la secundària. Per contra, si no es vigilen les tendències que es donen dins de les adscripcions, aquests enllaços entre etapes educatives poden reproduir i agreujar els desequilibris en la distribució social que hi havia a primària.

Amb el nou decret, els municipis hauran de revisar les adscripcions entre centres per tal d'adaptar-les en clau desegregadora. Per tant, s’haurà de revisar el seu impacte en l’escolarització equilibrada i detectar possibles desequilibris en l'escolarització de l'alumnat.

Així mateix, s’haurà de proposar un model d’adscripcions que afavoreixi la lluita contra la segregació escolar.

Protecció dels centres vulnerables per evitar que s’agreugi la seva complexitat

15. Tancament de la ràtio als centres vulnerables a l’inici del curs escolar per evitar l’assignació de matrícula viva

Es podrà establir una ràtio màxima igual al nombre d’alumnes per grup en iniciar el curs als centres vulnerables. Amb aquesta mesura es podrà evitar l’assignació de matrícula viva en aquests centres, una tipologia d’alumnes que habitualment és vulnerable i afegeix complexitat al grup.

16. Fer una oferta de places singulars als centres complexos per aconseguir que s’hi matriculin grups de famílies ordinàries

Es permetrà fer una oferta de places singulars en els cursos inicials de centres vulnerables. Aquesta mesura permetrà que, per exemple, un grup de famílies d’una escola bressol pugui fer la preinscripció en grup en un centre més complex amb l’objectiu de fer la demanda més heterogènia i ajudar-lo a revertir la seva segregació escolar.

Fins ara s’havia donat la casuística que algunes famílies volguessin apostar pel projecte d’una escola més diversa, però per espai o puntuació no podien accedir-hi.