Mapa interactiu: La segregació escolar municipi a municipi

ACTUALITZACIÓ: Consulta el mapa de la segregació municipal a final del curs 2022/23

La segregació escolar és un dels problemes més greus del sistema educatiu català. L’informe Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya - 2020 demostra que el país té encara uns greus nivells de dissimilitud i que hi ha molts municipis que porten anys empitjorant la seva situació. Calen per tant mesures valentes i contundents per resoldre el problema i el primer pas per platejar actuacions és conèixer la magnitud de la segregació a cada municipi.

Com llegir el mapa?

Aquest mapa mostra els nivells de segregació escolar dels municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya i la disponibilitat de recursos per fer-hi front.

Clicant les pestanyes superiors, el mapa mostrarà:

1. El nivell de segregació escolar de cada municipi el curs 18/19. Aquesta variable ens parla del grau actual de segregació escolar del municipi. Els municipis que surten en color vermell tenen una segregació escolar molt alta; taronja, alta; i verd, baixa.
2. La disponibilitat d’una oficina municipal d’escolarització (OME). Les OME fan una funció informativa, administrativa i d’acompanyament i suport a les famílies que ajuda a reduir la segregació escolar. A més, actuen com enllaç amb Inspecció i reafirmen el paper de l’Ajuntament en la presa de decisions sobre l’escolarització. Els municipis de color vermell no tenen OME; els de color verd, sí.
3. Detecció de NESE B o C a P3. La detecció d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) per raó socioeconòmica o d’origen (B i C) és una altra de les eines fonamentals per reduir la segregació escolar. La millor forma de detectar aquest alumnat més complex és prèviament a l’escolarització per poder fer-ne un repartiment equitatiu. Malauradament, la pràctica general és detectar-los quan ja són al centre i ja no es poden distribuir. De qualsevol manera, detectar els casos permet tenir una idea més ajustada dels nivells de complexitat que hi ha als centres educatius i poder prendre decisions estratègiques sobre segregació. Els municipis que surten en color vermell no tenien detectat cap alumnes NESE B o C a P3 durant el curs 18/19. Els municipis que surten en color verd sí tenien casos detectats, tot i que hi ha grans diferencies entre els nivells de detecció entre ells.

Clicant els municipis, el mapa mostrarà:

1. Nom del municipi
2. Comarca
3. Població el 2019
4. Dissimilitud de primària (curs 18/19)
5. Dissimilitud de secundària (curs 18/19)
6. Nivell de segregació (molt alt, alt o baix)
7. Disponibilitat d’OME
8. Si fan detecció de NESE B o C a P3 (curs 18/19)

Per què es negativa la segregació escolar?

La segregació escolar suposa una injustícia ja que provoca una reducció de les oportunitats educatives per l’alumnat més vulnerable. Diversos estudis han demostrat que:

• La segregació escolar provoca iniquitat i un increment de les desigualtats entre els resultats educatius, perjudicant especialment a l’alumnat més vulnerable. Als centres amb molta concentració d’alumnat complex no es produeix l’anomenat efecte company, és a dir, els beneficis de la barreja d’alumnes amb més i menys risc educatiu.
• Els centres segregats impossibiliten que els alumnes més desafavorits puguin tenir resultats propers a la mitjana de Catalunya. De fet, quan l'alumnat vulnerable es concentra, els seus resultats als 15 anys són l'equivalent a 2,5 anys menys d'escolarització respecte la mitjana.
• La segregació escolar té efectes negatius també sobre el conjunt del sistema. Hi ha evidències que les xarxes socials segregades tenen pitjors resultats educatius globals tant en les notes mitjanes com en l’assoliment de competències mínimes.
• La concentració d’alumnat vulnerable en determinats centres suposa un problema per a la cohesió social, especialment pels alumnes d’origen estranger, i dificulta que les famílies de diferents cultures estableixin relacions.
• La segregació escolar té, a més, efectes econòmics negatius, ja que redueix el retorn posterior de la inversió en educació.

Com es mesura la segregació escolar?

La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori, en aquest cas dins dels municipis catalans de més de 10.000 habitants. Els desequilibris provoquen que hi hagi una concentració d’alumnat vulnerable en alguns centres educatius (generalment de titularitat pública, però també concertats) i que, a més, la vulnerabilitat d'aquests centres sigui major que la del seu entorn. És, per tant, una xarxa escolar segregada aquella que tendeix a concentrar alumnat vulnerable en determinats centres escolars.

En aquest cas hem fet servir l’índex de dissimilitud per mesurar la segregació escolar, que indica la proporció d’un grup concret que hauria de canviar de centre educatiu per tal d’aconseguir una distribució de l’alumnat totalment equilibrada. L’índex oscil·la entre el 0 i el 100 o, com s’ha fet servir en aquest informe, entre el 0 i el 1. Per exemple, si el valor és de 0,50, la meitat del grup que s’analitza hauria de canviar-se de centre. És a dir, a un municipi sense segregació escolar hi hauria un valor 0 de dissimilitud.

Per què dissimilitud per raó d’origen?

Hi ha varies condicions des de les que es pot fer una aproximació a la segregació escolar. Per exemple, el nombre d’alumnes NESE B i C (amb necessitats específiques de suport educatiu per raons socioeconòmiques o d’origen) seria un bon indicador de grup vulnerable. No obstant això, molts municipis no fan detecció d’aquesta tipologia d’alumnes, pel que el resultat estaria distorsionat.

En aquest cas hem fet servir la dissimilitud per raó d’origen com referència. En primer lloc, perquè és la que el Síndic de Greuges ha fet servir als seus informes sobre segregació i ens permet fer comparacions amb dades de fa 12 anys. En segon lloc, perquè la manca de dades estadístiques desagregades per centre a Catalunya sobre altres variables en dificulta l’anàlisi detallada.

Com categoritzem el grau de segregació escolar de cada municipi?

L’informe divideix els municipis en tres grups en funció dels seus nivells de dissimilitud.

• Es considera que un municipi té una segregació escolar molt alta si la seva dissimilitud està per sobre de 0,30 a Primària i de 0,20 a Secundària. Això vol dir que més del 30% dels alumnes d’origen estranger a Primària i del 20% a Secundària haurien de canviar de centre educatiu perquè tots els centres del municipi tinguessin la mateixa composició social. Els alumnes que viuen a aquests municipis tenen moltes probabilitats d'assistir a una escola segregada, amb tots els desavantatges educatius que això comporta. A més, desprès de la primària, és molt probable que a secundària es matriculin en un centre segregat, pel que passarien tota la seva viva escolar en un centre segregat.
• Un municipi amb segregació escolar alta és aquell amb una dissimilitud per sobre de 0,30 a Primària o del 0,20 a Secundària. Aquests municipis tenen nivells baixos de segregació a una de les dues etapes educatives i baixos a l’altra. En aquest grup també hi són els municipis amb només un centre de secundària. Entenem que tot i que els nivells de dissimilitud siguin alts a primària o secundària, passaran l’altra etapa obligatòria en un centre heterogeni.
• Els municipis amb nivells baixos de segregació escolar són aquells amb nivells de dissimilitud per sota del 0,30 a primària i del 0,20 a secundària. Aquests municipis tenen un repartiment prou equilibrat a les dues etapes educatives obligatòries.

Què poden fer els ajuntaments per reduir la segregació escolar dels seus municipis?

S’ha de tenir en compte que reduir la segregació escolar és un procés i que no existeixen fórmules úniques per abordar-la. No obstant això, tot i que cada municipi té les seves condicions i singularitats, hi ha algunes pautes generals que poden ajudar a reduir la segregació als que es troben en pitjor situació.

Disposar de les eines d’escolarització bàsiques com són l’OME o la detecció de NESE, o fer servir la Comissió de Garanties com un òrgan estratègic per lluitar contra la segregació més enllà de la feina administrativa, són passos imprescindibles per aquells municipis amb nivells greus de segregació escolar. Quan es disposa de les condicions bàsiques, és possible dissenyar mesures en funció de les necessitats particulars dels municipis.

No obstant això, no només els casos extrems han de fer esforços per lluitar contra la segregació. Hi ha municipis amb baixos nivells de segregació que no disposen de mecanismes adequats per enfrontar el problema. Aquest municipis tenen el risc d’empitjorar ràpidament en cas que la seva situació canvi: arribada de famílies vulnerables al municipi, canvis residencials, empitjorament de la percepció sobre una escola... Per tant, tots els municipis poden fer canvis positius per reduir els seus nivells de dissimilitud o mantenir-se en una segregació escolar baixa tot i que hi hagi canvis conjunturals als seus territoris.

Aquestes són algunes de les mesures bàsiques per reduir la segregació escolar: