Calendari de la lluita contra la segregació escolar
13/01/2021
12 actuacions per aconseguir una escolarització equilibrada al llarg del curs
Una escolarització equilibrada és fruit del desenvolupament d’un conjunt de mesures. Els pactes municipals contra la segregació sense un desplegament tangible o la implementació d’una mesura puntual no asseguren una lluita contra la segregació escolar efectiva i sostenible.
Són els processos quotidians que s’executen cada curs els promouen una distribució equilibrada de l’alumnat. Les mesures relacionades amb la programació de l’oferta, la detecció de necessitats educatives específiques, la distribució de la matrícula viva i l’acompanyament de les famílies suposen canvis veritables en la composició dels centres educatius.
Cal destacar que qualsevol moment és bon per començar a desplegar mesures desegregadores: a l’inici del curs amb la distribució de la matrícula viva, fent una programació ajustada de l’oferta de places del curs vinent, dibuixant estratègies per informar a les famílies o creuant dades amb els Serveis Socials per identificar famílies vulnerables.
Un municipi compromès amb la lluita contra la segregació escolar hauria de tenir en compte les següents actuacions cada curs:
OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE: PROGRAMACIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA I IDENTIFICACIÓ DELS ALUMNES VULNERABLES
1. Programar una oferta de places ajustada
Cal planificar una oferta de grups i places que s'ajusti a les necessitats d'escolarització. S'ha de portar a la taula mixta una planificació que contempli el nombre d'alumnes del municipi que es matricularan a la preinscripció i que no permeti que queden vacants concentrades només en alguns centres educatius. Si el volum de matrícula viva es gran, és convenient proposar un decrement de la ràtio per respondre a les necessitats d'escolarització al llarg del curs.
2. Fer una detecció àmplia dels alumnes amb necessitats educatives que començaran P3 i 1r d’ESO la propera preinscripció
Cal detectar els alumnes NESE per raó socioeconòmica o d’origen amb treball en xarxa entre l’Ajuntament, els Serveis Socials i l’EAP per identificar:
- Famílies ateses pels Serveis Socials
- Famílies que reben ajuts socials
- Germans de NESE B i C que ja són al centre educatiu
- Germans d'alumnes amb ajut menjador
- Famílies nouvingudes noves al padró
- Altres famílies en risc de pobresa o exclusió social
GENER, FEBRER I MARÇ: ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT A LES FAMÍLIES
3. Planificar una reserva de places NESE en funció de les necessitats detectades
Un cop identificats els alumnes vulnerables, s’ha de reservar un nombre de places NESE que s’adeqüi a les necessitats. L’objectiu és omplir totes les places NESE a tots els centres educatius i que cap centre tingui més alumnes NESE que els que li corresponen segons la reserva de places.
4. Informar a les famílies que són NESE i fer un assessorament actiu
Fer reunions amb les famílies detectades com a NESE i explicar-los que vol dir aquesta condició i assessorar-les sobre les places NESE reservades.
5. Oferir xerrades informatives conjuntes abans de la preinscripció
Organitzar sessions informatives on hi parlin famílies que ja són als centres més vulnerables per explicar com ha estat la seva experiència durant la preinscripció i al centre. Sentir famílies ordinàries parlant bé sobre centres estigmatitzats ajuda a trencar estereotips i rumors.
Habitualment, les famílies es guien segons rumors i només visiten els centres dels quals ja han sentit parlar i on sovint no hi ha diversitat. Amb aquesta dinàmica, les famílies més benestants fugen del barri si no hi troben una opció d'escola que els satisfaci.
L’objectiu de l’Ajuntament és que les famílies coneguin tots els projectes educatius del seu entorn més enllà dels prejudicis i triïn una places escolar coneixent totes les opcions.
Les xerrades informatives conjuntes els permetin veure que hi ha famílies com elles a centres que no s'havien plantejat en un primer lloc.
ABRIL, MAIG I JUNY: VIGILAR COM QUEDA LA PREINSCRIPCIÓ
6. Revisar quins alumnes vulnerables s’haurien d’haver preinscrit i no ho han fet
Repassar el llistat d'alumnes esperats, especialment els detectats com a NESE, i trucar-los si no han fet la preinscripció dins del termini previst.
7. Comprovar si alguna família assignada per la Comissió de Garanties ha demanat canvi de centre
Comprovar si algun alumne NESE o de matrícula viva ha demanat un canvi de centre. S’ha d’identificar si aquesta situació ha passat en més casos i si hi ha un patró que pot indicar que un centre no ha estat prou acollidor amb les famílies vulnerables.
Per aconseguir una distribució equilibrada dels alumnes cal assegurar-se que tots els centres són acollidors i que totes les famílies se sentiran acompanyades en qualsevol centre del municipi independentment de la seva situació social o econòmica.
8. Bloquejar els grups més complexos si encara hi queden vacants després de la preinscripció
Revisar quins grups amb molta complexitat han quedat amb moltes vacants i sol·licitar el tancament de la seva ràtio per evitar noves incorporacions de matrícula viva.
9. Apuntar quines places NESE han passat a ordinàries
Comprovar a quins centres no s'han ocupat les places NESE i han passat a omplir-se amb alumnes ordinaris. Aquests grups tenen menys complexitat i han de ser els primer en rebre els alumnes NESE de fora de termini i matrícula viva.
Si no s’ha fet una reserva ajustada als NESE detectats i no s’ha assessorat les famílies, és possible que hi hagi centres sense cap alumne vulnerable. Les places NESE que queden sense ocupar a la preinscripció passen a ser ordinàries i els grups queden plens però sense complexitat.
És important apuntar quins grups no han preinscrit cap alumne NESE i que siguin els primers en rebre alumnes NESE de matrícula viva. Així, al llarg del curs, s’assegura que tots els grups tenen el mateix nombre d’alumnes vulnerables.
JULIOL, AGOST, SETEMBRE... I TOT EL CURS: DISTRIBUIR LA MATRÍCULA VIVA SEGONS LA COMPLEXITAT
10. Centralitzar totes les noves matriculacions a l’Oficina Municipal d’Escolarització
S’ha de garantir que tots els nous alumnes acudeixen a l'oficina municipal d'escolarització, reben orientació i passen una detecció de necessitats educatives.
11. Detectar possibles necessitats educatives de tots els nous alumnes que arriben durant el fora de termini i la matrícula viva
Per garantir una bona detecció d’alumnes NESE al llarg del curs cal establir un treball en xarxa entre l’Ajuntament i l’EAP.
Durant el fora de termini i la matrícula viva, l'EAP fa una entrevista a tots els nous alumnes de matrícula viva i fora de termini abans que s'incorporin al centre educatiu, Si no és possible, EAP i Ajuntament pacten uns indicadors de vulnerabilitat bàsics que es comproven sempre que arriba un alumne. A l'OME, es passa el petit qüestionari de vulnerabilitat a tots els nous alumnes.
Per últim, es comparteixen les respostes amb l'EAP, que identifica l'alumne com a NESE o decideix si cal una segona entrevista.
12. Distribuir els alumnes de matrícula viva i fora de termini amb criteris desegregadors
És important decidir quina és la plaça més adequada per cada nou alumne a la Comissió de Garanties en funció de la complexitat dels centres i dels criteris d'escolarització pactats prèviament. S'ha de recordar que habitualment els alumnes que arriben al llarg del curs són vulnerables.
Per prendre bones decisions, la Comissió de Garanties ha de tenir graelles amb informació bàsica sobre la composició de cada grup: vacants, nombre d’alumnes de matrícula viva, nombre d’alumnes NESE de cada tipologia…
Vols saber-ne més?
