“El municipi pot posar les condicions perquè la lectura passi”
10/10/2025
El programa Lecxit de la Fundació Bofill i l’IbbyCat reuneixen professionals i iniciatives per repensar les polítiques locals de lectura en el marc de la Setmana del Llibre en Català
Què passa quan un poble, una ciutat o un barri decideix posar la lectura al cor de la seva vida en comunitat? Quan llegir és un afer compartit que batega en biblioteques, escoles, places i entitats? Que la lectura es transforma en un motor de transformació.
Llegir és un acte col·lectiu que passa als carrers, a les biblioteques, als centres cívics, als casals o a les llars. Amb aquesta mirada, el programa Lecxit de la Fundació Bofill i l’IbbyCat van organitzar la jornada “Llegir al centre i als marges. Polítiques locals de lectura”, dins de la Setmana del Llibre en Català, per debatre com els municipis poden convertir-se en motors lectors i comunitaris.
El municipi, una oportunitat per fer créixer la lectura
La jornada va començar amb una taula moderada per la periodista Marta Sangrà, on diversos experts van reflexionar sobre el paper dels ajuntaments i la ciutadania en la promoció de la lectura.
Per a Joan Ivern, director l'Oficina tècnica del programa Interseccions del Prat de Llobregat, “el municipi té la capacitat de posar les condicions perquè la lectura passi i de donar continuïtat als projectes més enllà dels mandats polítics”. Des del Prat, explicava, fa més de quinze anys que s’articulen estratègies compartides entre cultura i educació, amb un pla municipal de lectura que vol situar aquesta pràctica al centre de la vida comunitària.
També Teresa Val, directora de la Fundació Full i impulsora del projecte Ciutat Lectora, va destacar que “els ajuntaments han de ser-hi, però han de saber cedir protagonisme”. El seu model, basat en la creació de consells lectors amb la participació de centres educatius, biblioteques, entitats i veïns, demostra que la lectura pot convertir-se en una eina de cohesió i orgull col·lectiu. “Quan la ciutadania se sent escoltada i veu que la seva veu té efecte, reclama la continuïtat del projecte”, va afegir.
Des de la seva experiència com a activista cultural, Maribel Medina, fundadora de la xarxa Mi Pueblo Lee, va recordar que “la cultura també ha d’arribar als pobles petits”. Després de portar festivals literaris a municipis de tot Espanya, va reivindicar el paper de la ciutadania com a motor: “la lectura s’ha de demanar, des de baix”.
Finalment, Joan Portell, professor i impulsor del programa Municipi Lector, va subratllar que “la lectura és un hàbit que costa d’adquirir i que cal protegir sempre”. Per això, va defensar que els plans locals de lectura “s’han de blindar davant dels canvis polítics” i convertir-se en una aposta de llarg recorregut.
Experiències que inspiren
Després de la primera taula, la jornada va donar pas a un “pitch d’experiències”, amb set projectes de promoció lectora que mostren com la lectura pot arrelar en els territoris més diversos. Com el projecte Ciutat Lectora, la Passejada Poètica Musical en Família de Peramola, la proposta Municipi Lector o Llegim més.
També s’hi van presentar iniciatives com “Un llibre i una llavor”, que vincula llibres i territori a partir de la natura i l’agricultura; o Lecxit Osona, que connecta voluntaris i infants per millorar la comprensió lectora i reforçar vincles dins la comunitat. “Quan la lectura s’incorpora a la vida del poble —deia una de les participants—, deixa de ser una activitat escolar per convertir-se en una manera de conviure.”
Fires, festivals i comunitat lectora
La darrera taula de la jornada va reunir Ilya Pérdigo, editor i president d’editors.cat, Mertxe París, llibretera i directora de Lletra Petita i Teresa Ferrés, de la Fira del Conte de Medinyà, per parlar del paper dels esdeveniments culturals en la dinamització lectora. Tots tres van coincidir que fires i festivals “són espais d’encontre, de mirar-se als ulls i de trencar la individualitat”, i que permeten “portar els llibres al carrer i normalitzar la lectura com una experiència compartida”.
Per a Ferrés, “les fires són també una manera de construir identitat i fer visible la cultura local”. I París va reivindicar la necessitat de professionalitzar el sector cultural i literari, més enllà del voluntarisme: “La lectura necessita estructures sòlides, no només entusiasme”.
La lectura com a política de proximitat
El matí va acabar amb un recull d’idees que resumeixen l’esperit de la jornada: compromís, comunitat, vincles i persones. Llegir no és només comprendre textos, sinó comprendre el món. Fer-ho col·lectivament, i des dels municipis —des de les grans ciutats fins als pobles més petits— pot ser l’espai on aquesta transformació comença.
Perquè com recorda la investigadora i Com recorda la professora Anna Llauradó a l’informe Competència lectora, l’assignatura pendent: “invertir en comprensió lectora és invertir en equitat, cohesió i progrés”. I és just això el que passa quan les ciutats esdevenen ciutats lectores: quan el compromís de promoure la lectura esdevé política local i una responsabilitat comunitària.
