Per què Catalunya té un baix nivell de comprensió lectora?

Catalunya arrossega 15 anys de mals resultats en comprensió lectora. Els resultats de les darreres avaluacions internacionals, com el PIRLS 2021, dibuixen un panorama preocupant: els alumnes de quart de primària obtenen de mitjana 507 punts, uns resultats clarament per sota de la mitjana espanyola (521), de la Unió Europea (530) i de l’OCDE (535). A més, Catalunya registra un descens de 15 punts respecte al 2016.

Per nivells la situació encara és més alarmant: gairebé 4 de cada 10 alumnes es troben en nivells baixos o molt baixos. Això significa que una part important de l’alumnat té dificultats serioses per comprendre textos. Catalunya està entre el grup de països que han retrocedit en els darrers anys i que es mantenen per sota de les mitjanes de referència. Són només algunes de les conclusions de l'informe Comprensió lectora: l’assignatura pendent, de la investigadora i professora Anna Llauradó.

• Comprensió lectora: l’assignatura pendent. Evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent (Resum executiu)

Menys comprensió lectora, més abandonament i desigualtats

La comprensió lectora és molt més que aprendre a llegir: és la clau que obre la porta a tots els aprenentatges. Un infant que no entén bé el que llegeix té més dificultats per aprendre matemàtiques, ciències o qualsevol altra matèria. En conseqüència, aquests dèficits inicials poden traduir-se en desmotivació, desigualtats educatives i limitació d’oportunitats en el futur.

El gruix d’alumnes que estan als nivells baixos o molt baixos de competència lectora està en risc d’arrossegar un desavantatge que pot consolidar-se en tota la seva trajectòria escolar.

Les conseqüències també es veuen a escala social i econòmica. Diverses recerques mostren que els estudiants amb baix rendiment lector tenen més probabilitat d’abandonar prematurament els estudis i d’accedir a feines més precàries. Per tant, un percentatge tan elevat d’alumnes amb dificultats lectores pot traduir-se en menys capital humà qualificat, més desigualtats socials i menys oportunitats culturals, ciutadanes i laborals al llarg de la vida. Així, l’impacte no només afecta els infants que avui tenen dificultats, sinó que compromet el futur col·lectiu.

Les causes dels resultats

L’informe assenyala diverses raons que, combinades, expliquen aquesta situació. Algunes són estructurals, d’altres tenen a veure amb la pràctica educativa i d’altres reflecteixen desigualtats socials:

1. Aprenentatge inicial insuficient: La descodificació, és a dir, la capacitat de transformar lletres en sons i paraules, no sempre queda plenament consolidada en els primers cursos. Quan això passa, els infants arrosseguen dificultats que limiten tot el seu recorregut escolar. A més, els mecanismes de detecció i suport precoç encara són insuficients.
2. Desajust entre recerca i pràctica docent: Les evidències científiques mostren quines metodologies són més efectives per ensenyar a llegir: treball sistemàtic de la consciència fonològica, ampliació de vocabulari, instrucció explícita d’estratègies de comprensió, etc. Tanmateix, aquestes pràctiques no sempre arriben a les aules, sigui per manca de formació inicial i contínua del professorat, per inèrcies metodològiques o per absència d’una política clara que les promogui.
3. Desigualtats socioeconòmiques: La bretxa entre infants de famílies amb més i menys recursos és evident. El capital cultural, l’accés a llibres a casa, la freqüència amb què es llegeix en família i el contacte amb entorns lectors influeixen de manera determinant. Els alumnes amb menys oportunitats culturals parteixen amb desavantatge i sovint aquest es consolida amb el temps.
4. Dèficit en habilitats de comprensió profunda: Molts alumnes poden recuperar informació literal d’un text, però els costa molt més fer inferències, integrar coneixements, interpretar el punt de vista de l’autor o analitzar críticament la informació. Això indica que a l’escola es treballa menys el pensament crític i les estratègies de lectura avançada, essencials en una societat saturada d’informació.

Factors sistèmics i estructurals: El descens en els resultats també respon a un context general de retrocés que afecta altres països. Però a Catalunya aquest efecte s’agreuja per l’absència d’una política lectora robusta, sostinguda i coherent, i per una manca de coordinació entre agents educatius. Tampoc hi ha hagut fins ara una estratègia nacional clara que posi la comprensió lectora com a prioritat educativa urgent.

Com s'aprèn a llegir?

En les darreres dècades, la recerca científica ha avançat decisivament en la comprensió de com aprenem a llegir i quines pràctiques pedagògiques són més efectives per ensenyar-ho. La competència lectora no s’adquireix de forma espontània, sinó que requereix un ensenyament sistemàtic i explícit. Aquesta necessitat és especialment rellevant en els primers anys d’escolarització i abans dels 8 anys. Aquest procés passa per desenvolupar habilitats fonamentals: la consciència fonològica, el coneixement acurat de les lletres i els seus sons, el reconeixement ràpid i precís de paraules, la fluïdesa lectora i les diferents dimensions de la comprensió (literal, inferencial, integrativa i avaluativa).

Així mateix, és essencial la detecció primerenca de dificultats com la dislèxia i intervenir-hi de manera adequada, ja que si es deixa passar massa temps, la recuperació esdevé molt més complexa i costosa. En les etapes posteriors, el repte principal ja no és tant aprendre a desxifrar el codi escrit, sinó desenvolupar la comprensió profunda dels textos, enriquir el vocabulari i consolidar coneixements que permetin establir inferències i relacions entre idees. Paral·lelament, la formació de l’hàbit lector juga un paper determinant, no només per al progrés acadèmic, sinó també per al desenvolupament cultural i personal al llarg de tota la vida. En aquest sentit és important que hi hagi recursos al llarg de l’escolarització per fomentar aquest hàbit dins i fora de l’escola.

Finalment, la recerca és clara a l’hora d’identificar quins enfocaments funcionen millor a l’aula. Per això, és imprescindible que el professorat disposi d’orientacions sòlides i basades en l’evidència, que ajudin a superar debats estèrils —com la tria entre lletra lligada o de pal, que no té impacte en els resultats—, a desmuntar falsos mites sobre les dificultats d’aprenentatge —com associar automàticament la confusió entre grafies a la dislèxia— i a aplicar metodologies que assegurin un progrés sòlid en les habilitats clau per comprendre textos i aprendre a partir d’ells.

Les 7 propostes per capgirar els resultats de comprensió lectora

Catalunya es troba, doncs, davant d’un repte educatiu de primer ordre. Per revertir la tendència, i a partir de l’informe d’Anna Llauradó, la Fundació Bofill ha difós un paquet de set mesures, elaborades amb la col·laboració d’un grup de referents d’àmbits com la lingüística, la biblioteconomia, la docència o la literatura.

• RELACIONAT: 7 propostes per capgirar els resultats de comprensió lectora a Catalunya. Agenda de mesures

Aposten per polítiques públiques que promoguin pràctiques docents basades en evidències, formació continuada del professorat, detecció primerenca de dificultats i actuacions per reduir les desigualtats socials i culturals.

Tindrien un cost aproximat de 27 milions d’euros i no només se centren en millorar la docència a l’aula, sinó també en garantir recursos, detecció primerenca, equitat i foment de l’hàbit lector en tots els àmbits de la vida dels infants.

1. Estàndards curriculars ajustats a l’evidència científica
   Elaborar uns estàndards clars i seqüenciats des d’infantil fins a secundària que especifiquin les habilitats que cal assolir en cada etapa (consciència fonològica, fluïdesa, vocabulari, comprensió literal i inferencial). Acompanyar-los amb materials didàctics validats que facilitin la tasca docent.
   
   
2. Un sistema d’avaluació renovat i útil per a la millora
   Redissenyar les proves perquè orientin realment la pràctica educativa. Incloure una nova prova de competència lectora a 2n de primària, reformular les proves de 6è i 4t d’ESO i proporcionar informes que ajudin les escoles a detectar mancances i planificar intervencions.
   
   
3. Programa d’acompanyament intensiu a tots els centres
   Implementar un programa universal de formació i suport, amb docents alliberats parcialment i assessors externs especialitzats en llengua. Aquest acompanyament pràctic a l’aula ha de durar dos cursos i arribar a tots els centres cada deu anys, prioritzant els més vulnerables.
   
   
4. Política de detecció i intervenció primerenca
   Desenvolupar protocols i eines d’avaluació des d’infantil per identificar dificultats abans dels 8 anys. Reforçar els equips psicopedagògics amb més professionals i oferir formació al professorat perquè pugui detectar signes primerencs i actuar-hi amb rapidesa.
   
   
5. Pla de biblioteques escolars per a tots els centres
   Revertir la davallada de biblioteques escolars i convertir-les en un recurs estructural i universal. La proposta inclou bibliotecaris especialitzats, docents amb hores alliberades i finançament per renovar fons i projectes pedagògics. Així es garanteix que tots els infants tinguin accés a llibres i experiències lectores de qualitat.
   
   
6. Invertir en la formació inicial i permanent del professorat
   Ampliar els crèdits obligatoris sobre lectura i escriptura als graus d’educació, contractar docents universitaris especialitzats en lectura i desplegar un catàleg de formació permanent que combini teoria, pràctica i acompanyament dins l’aula.
   
7. Política de foment de la lectura més enllà de l’escola
   Impulsar activitats de lectura a l’estiu, reactivar el programa Nascuts per llegir, ampliar programes comunitaris com Lecxit o Menjallibres, i garantir que els infants, sobretot en entorns vulnerables, tinguin accés a llibres i experiències lectores variades també fora de l’escola.