Tot comença per llegir: parlen els professionals de la comprensió lectora

01/10/2025

“Llegir no és un acte d'endevinació sinó de descodificació i comprensió”. Amb aquesta frase l’investigador i divulgador científic en l’àmbit de la psicologia cognitiva de l’aprenentatge, Héctor Ruiz, explicava a l'acte “Tot comença per llegir” la complexitat del procés de comprensió lectora. De la descodificació, a partir de la consciència fonèmica, fins a la fluïdesa i el coneixement que permeten contextualitzar, interpretar i inferir els textos.

Relacionat: "Com aprenem a llegir?", presentació del llibre d'Héctor Ruiz

A l’acte, la investigadora i professora de secundària Anna Llauradó va explicar les causes dels problemes en comprensió lectora que el país arrossega des de fa vint anys, com recull l’informe "Comprensió lectora: l’assignatura pendent". Catalunya fa anys que està molt per sota la mitjana europea, un 30% de l’alumnat de 4t de primària té baixa comprensió lectora; molt més alumnat a amb baixos resultats que la mitjana de la UE (23%). Al mateix temps, té poc alumnat amb nivells alts, un 27% (quan la mitjana europea és del 40%).

Llauradó també va explicar 7 propostes per situar els resultats catalanshttps://fundaciobofill.cat/pub... per sobre la mitjana europea, com han fet països com Portugal, Polònia o Noruega, que han revertit la situació en menys de 10 anys.

Relacionat: La baixa comprensió lectora a Catalunya, en dades

“El llenguatge escrit és un constructe cultural”

Una taula amb la intervenció de professors i professionals de l’educació va permetre compartir com es viueb a l’aula els problemes del país amb la comprensió lectora. Francesc Martín, mestre d’educació primària i director de l’escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú va exemplificar la importància de seguir la ciència de la lectura per ensenyar comprensió lectora, amb el canvi que ha fet la seva escola. “Un canvi que es notarà en el mig i llarg termini”, va explicar.

Rosa Gil, doctora en Psicologia, va compartir que un dels principals esculls en què es troben és “que la població consideri la lectura un instrument útil a les seves vides”. Gil, centrant-se en el pas del cicle inicial al cicle mitjà, va insistir que no es pot pensar que, un alumne que ja sap descodificar pugui ser capaç d’afrontar qualsevol tipus de text. “La comprensió lectora necessita molt d’acompanyament”, va dir, i l’alumnat que no té adults que acompanyen o llegeixen en necessita encara més.

“A secundària es cronifica la pèrdua d’interès per la lectura”

Lluny de carregar els problemes a l’educació primària, la professora Mireia Manresa va alertar que a secundària s'acusa la pèrdua d'interès per la lectura. “Com més temps passa en què un no domina una activitat, més l'odia”, sentenciava, especialment a l’adolescència, quan es volen amagar les mancances. Per això va receptar més lectures guiades o acompanyades, llegir en diversitat de situacions i amb textos molt variats, així com en diferents gèneres.

Amb l’escola no n’hi ha prou

L’acte va comptar també amb una taula dedicada a la comunitat i les famílies, en què van participar Mònica Baró, coordinadora del màster de Biblioteca escolar i promoció de la lectura, Marta Roig, biblioteconomista, el mestre i mediador de lectora Marc Alabart i l’escriptora Gemma Pasqual. Una conversa moderada per la directora del programa Lecxit, Marta López.

Poques biblioteques escolars i poc operatives

Baró va assenyalar un dels reptes pendents per la comprensió lectora. La presència i ús de biblioteques escolars (només el 24% dels centres en tenen una d'ús exclusiu per biblioteca). També va alertar de la davallada important de l'estona que la biblioteca està operativa.

Alabart va subratllar la importància de que tres rius conflueixin per omplir el mar de la lectura: els rius de la comunitat, l’escola i la família. Cal que tots aportin aigua. Marta Roig va acabar de precisar què pot fer cadascun dels agents al voltant dels infants per promoure l’hàbit lector i el gust per la lectura: Ajuntaments, entitats, biblioteques, serveis socials o els serveis de pediatria.

Gemma Pasqual, escriptora de literatura juvenil, va subratllar la importància de posar en valor i ritualitzar de manera ambiciosa tot allò que té a veure amb la lectura. Per exemple, donant a coneixer a tota la comunitat escolar i l’entorn comunitari quan un autor visita un centre educatiu. Pasqual, que ha format part del grup d’experts de l’Agenda de mesures, ha ressaltat també la importància de tenir una agenda clara de mesures i seguir-la, per ser efectius a l’hora de millorar els resultats de competència lectora. Unes mesures que hauria d’impulsar el govern, però que també poden servir de guia per a molts centres educatius.

Si et va interessar el debat, no et perdis la presentació del llibre “Com aprenem a llegir?” el proper dimarts, 4 de novembre.