"L’accés a la lectura és una qüestió social, ens interpel·la a tots"
27/01/2025

Més de 40 projectes es presenten als Premis Lecxit de foment de la lectura i l’equitat
Llegir és un plaer. Llegir obre la ment. Llegir culturitza. Llegir distingeix. Llegir dona prestigi... Però la lectura també és una eina essencial contra les desigualtats socials. Aquest és un aspecte en què no sempre s’incideix des de l’àmbit cultural. "Amb el domini de la lectura, un alumne va amb una seguretat, amb una velocitat i amb una alegria que els seus companys de classe potser no tenen. I a mesura que s’accelera l’escolaritat, hi ha nens que van quedant-se lentament enrere, i d’altres que avancen molt més ràpidament", va alertar Juan Mata, de l’associació Entrelibros, durant la jornada de lliurament dels Premis Lecxit – Lectura i Equitat, establint un vincle clar entre lectura i èxit educatiu. O, per contra, entre no-lectura i fracàs. "Hi ha el risc que s’oblidi que l’accés a la lectura és una qüestió social, que ens interpel·la a tots", va sentenciar. Un total de 42 projectes de tot Espanya van presentar la seva candidatura per ser reconeguts com a bones pràctiques en aquest sentit. Els guanyadors van ser "Apadrinar la lectura: compromís comunitari a Castropol" (Astúries), "Vivències: projecte de mestissatge cultural" (País Valencià) i "Girem full! Llibres contra el càncer" (Catalunya).
"El que mai no s’ha de dir a un nen és que ha de llegir i donar-li la llauna perquè llegeixi. La lectura és el món de la passió, i és el que cal transmetre-li"
Els mons de la cultura, de les biblioteques, de la creació narrativa… no sempre interaccionen amb els debats socials. Però el binomi lectura/equitat sí que és el motor que mou cadascuna de les 42 propostes que es van presentar al certamen. Durant la jornada "Acompanyar la lectura. Un compromís comunitari amb la infància", que va tenir lloc el 26 de novembre, Raúl Cremades, de la Fundació Alonso Quijano, va dictaminar: "Una biblioteca pública no pot separar la seva dimensió formativa de la seva dimensió social. És un espai on hi cabem tots i ha d’estar orientat a reduir les diverses bretxes de desigualtat que tenim: lectora, digital, mediàtica i informacional..." En una línia similar, María Pousa, del Programa de Biblioteques Escolars de Galícia, va exposar: "La biblioteca és un espai on no es pot deixar ningú enrere. Són espais d’igualtat, perquè ens ofereixen recursos que no podem trobar en altres llocs –com ara els llibres il·lustrats, que són cars, o col·leccions inclusives, que ens inclouen a tots. A més, han d’establir vincles amb tota mena d’organitzacions del seu entorn."

La jornada va ser inaugurada per l’escriptor Gustavo Martín Garzo, que va defensar el paper crucial de les famílies en el procés lector: "El nen és un ésser que està a mig camí entre dos mons: el dels èxits, la raó, el llenguatge… i aquell món anterior de la natura, els animals, el primordial… El moment que a mi em sembla fundacional de la literatura és quan un nen o nena s’ha de ficar al llit, i li demanem una cosa que és molt difícil: que es quedi sol en la foscor, un món incert! I llavors demana un conte a la seva mare o pare. En certa manera, li està dient: 'He fet els deures, he complert el que m’has dit… però al món hi ha altres coses. Explica-me-les.' A mesura que l’adult es queda al seu costat explicant-li un conte, és, per damunt de tot, un acte amorós, un regal que li fa. I l’adult aixeca amb les seves paraules un petit refugi enmig de la foscor. I el nen vol sentir els sons de la mare, vol sentir la seva mare cantar… Aquesta relació del conte amb el món amorós és crucial."
"Si un nen veu el seu pare absort en la lectura... el més lògic és que vulgui experimentar el mateix"
Juan Mata li va donar la raó tot seguit: "La trobada amb la lectura és una tasca que no només correspon a l’escola. Dir-ho és delicat, perquè sembla que es vulgui carregar en altres sectors socials alguna cosa que no els pertoca. Però la família té una responsabilitat en el procés, la societat té una responsabilitat en el procés. Que un nen aprengui a llegir no hauria de dependre únicament del professor. Hi ha famílies que arriben de treballar tard, amb horaris laborals infames, i els demanem que s’impliquin en l’alfabetització dels seus fills, però per això cal buscar equilibris."
Martín Garzo, desenvolupant la idea, va exposar: "Cal trobar el conte que el nen necessita escoltar. I el que mai no s’ha de dir a un nen és que ha de llegir i donar-li la llauna perquè llegeixi. Com a família i com a societat, hem de crear les condicions perquè sigui una cosa que sorgeixi d’ell mateix, fer-li veure que pot llegir i esperar que arribi aquest moment. Perquè la lectura és el món de la passió, i cal intentar transmetre-li aquesta passió i entusiasme."
La lectura, com el xarop per a la tos
Predicar amb l’exemple, doncs, és essencial. "Si un nen veu el seu pare absort en la lectura... el més lògic és que es faci aquesta pregunta: Què hi ha aquí? I que vulgui experimentar el mateix. El nen vol ser com els éssers que estima", va sostenir. Tot seguit, va alertar del dèficit estructural en cultura que hi ha en molts llars, sobretot per raons històriques: "Tot i que no hi hagi franquisme, hem de ser conscients que no hi ha prou llibres a les cases. A casa meva no hi havia molts llibres. Però sí que n’hi havia un que eren les 1.000 millors poesies de la llengua castellana, i a mi em fascinava quan el meu pare em llegia aquells poemes."
Per tal d’estendre aquest efecte entre el conjunt de la població, va suggerir una mesura que podria ajudar àmpliament: "Els pediatres haurien de recomanar que les mares i pares llegeixin als seus fills. Perquè llegir és el desig d’anar pels terrats, i el nen és un gran preguntador. I veu que el llibre és un petit cofre que guarda molts secrets."

Juan Mata va afegir: "També sóc molt defensor del paper dels pediatres. La força que tenen de prescripció és enorme. Altres països ens porten anys d’avantatge. Quan aquí s’han fet proves, la veritat és que la família accepta que, si el pediatre els prescriu que llegeixin un llibre als seus fills, ho fan, igual que els donen el xarop per a la tos. Ha d’existir un triangle ‘família-escola-sector sanitari’. I si en aquest triangle, a més, incloem el sector social (biblioteques, voluntariat…), tindrem un quadrat. I al centre d’aquest quadrat hem de posar la infància, amb la qual cosa estarem contribuint a fer realitat un bon acostament al món dels llibres. Que un nen o nena aprengui bé a llegir i escriure no depèn només de la seva mestra a l’aula; és la suma d’intervencions socials de tot tipus que fan possible que aquest aprenentatge sigui satisfactori i vagi tancant les bretxes inicials."
"La biblioteca pública és el cor de la societat. És una de les institucions més civilitzadores que existeixen, amb una funció compensatòria extraordinària"
“Ningú posa en dubte que cal tenir camps de bàsquet o futbol, però no passa el mateix amb les biblioteques".
— Fundació Bofill (@FundacioBofill) November 13, 2024
El 26 de novembre parlarem amb Juan Mata, @CremadesRaul i @pousa_maria durant la jornada "Acompanyar la lectura" de @lecxit.
✍🏼Inscripcions: https://t.co/JxpPZboNUm pic.twitter.com/f68Mh34aUH
"L’escola pública, pel simple fet d’obrir les portes cada dia, no és una garantia contra la desigualtat"
Parlant precisament del vincle entre sanitat i lectura, Mata va treure a col·lació l’anomenat ‘Efecte Mateu’, que en el seu moment va demostrar que, com més assistència mèdica es necessita, menys se’n rep. I, en canvi, aquells que saben explicar-se millor, millor són tractats pel sistema. Igualment passa en el sistema educatiu: "Com més saps, més avances. I com menys saps, més endarrerit et quedes –va alertar–. Ens tranquil·litza pensar que l’escola pública, pel simple fet d’obrir les portes cada dia, ja és una garantia contra la desigualtat. Però el simple fet que existeixi no ens dona seguretat que les desigualtats desapareguin. De fet, per les seves pràctiques o per la seva inconsciència… pot estar perpetuant les desigualtats inicials! I això no hauria de passar. No dic que hagi d’atenuar-les… però sobretot no hauria de perpetuar-les! I aquí la lectura pot, en molts casos, ser l’element capital, perquè els ritmes i les exigències de l’escola afavoreixen aquells que ja dominen aquest territori. I a mesura que s’accelera l’escolaritat, hi ha nens que van quedant-se lentament enrere, i d’altres que avancen molt més ràpidament."

"No es pensa en la lectura com una cosa social", va considerar María Pousa. Una situació que hauria d’evolucionar. En aquest sentit, va explicar com a Galícia existeix des de fa 20 anys un programa sòlid de foment i promoció de la biblioteca escolar al 80% de les escoles gallegues. "La biblioteca escolar no és l’espai dels professors ‘friquis’ dels llibrets, sinó que és un centre de recursos per a l’aprenentatge de la comunitat educativa. Són espais d’igualtat, d’inclusió i de seguretat. Espais on formar lectors, però també ciutadans crítics, una ciutadania activa", va explicar. Igualment, va ressaltar que compten amb un altre programa de dinamització amb més de 1.000 clubs de lectura amb 10.000 persones inscrites, on participen alumnat, famílies, personal d’administració i professorat: "Són espais per compartir la lectura de manera diferent, fora de l’horari escolar, on la intergeneracionalitat és molt important. I amb l’excusa de la lectura, ens trobem i obrim moltes vies de diàleg, que és una cosa que ens falta avui dia com a societat."
"La biblioteca pública és el cor de la societat. És una de les institucions més civilitzadores que existeixen, amb una funció compensatòria extraordinària", va considerar Raúl Cremades. "No pot separar la seva dimensió informativa i formativa i cultural de la seva dimensió social", va exposar.
- Relacionat: Què és i com pots fer Lecxit?
Els tres projectes guanyadors
Finalitzat el col·loqui, el jurat dels Premis Lecxit, promoguts per la Fundació Bofill, va fer públic el veredicte. La iniciativa ‘Vivències: Projecte de mestissatge cultural de La Vall d’Uixó’ (País Valencià) va ser reconeguda "pel gran ventall comunitari que abasta, des de la infància fins a les persones grans del municipi, així com altres espais com la biblioteca, per empoderar nois i noies adolescents, i demostrar que poden estar involucrats a través de la participació social i la lectura, i per apostar per un projecte que té com a objectiu transversal evitar l’abandonament escolar prematur."
"Que un nen o nena aprengui bé a llegir i escriure no depèn només de la seva mestra a l’aula; és la suma d’intervencions socials de tot tipus que fan possible que aquest aprenentatge vagi tancant les bretxes inicials"
El programa ‘Girem full! Llibres contra el Càncer’ (Catalunya) va ser guardonat "per unir la lectura amb la solidaritat i la recaptació de fons per a la investigació contra el càncer, per la manera d’involucrar nens i nenes en la visió de la lectura com a eina de transformació social així com pel desenvolupament del seu esperit crític, i pel seu valor multiplicador, ja que aconsegueix que els nens i nenes participants es converteixin en ambaixadors de la causa."
Finalment, l’activitat ‘Apadrinar la lectura: compromís comunitari a Castropol’ (Astúries) va merèixer el reconeixement "per ser un projecte que potencia les relacions interpersonals a través de la lectura, perquè posa en valor la transmissió oral de la literatura, el diàleg i l’escolta activa, i per convertir la biblioteca d’un municipi rural en un espai de desenvolupament social, cohesió, dinamització cultural i implicació comunitària."