Llegir fent poble: l’èxit de Lecxit als municipis d’Osona

Llegir és molt més que una assignatura pendent. És una competència clau per a l’escola però també per moure’ns pel món. És tenir eines per orientar-se enmig de la desinformació i participar de la vida col·lectiva amb criteri. La importància de la lectura genera un consens gairebé unànime; tanmateix, les dades de PISA, PIRLS o les proves de competències bàsiques ens recorden una realitat tossuda: costa massa que els infants esdevinguin lectors forts, especialment els que parteixen de contextos més vulnerables.

Per formar bons lectors no n’hi ha prou amb una bona escola. Cal un ecosistema lector que sostingui l’hàbit en el temps, que faciliti la pràctica quotidiana i que faci possible la lectura, també per a qui no hi arribaria espontàniament. I aquí, el món local hi té un paper insubstituïble.

"Quan un municipi impulsa el Lecxit,posa en diàleg escoles, biblioteques, famílies, entitats de lleure i voluntariat"

• Relacionat: “El municipi pot posar les condicions perquè la lectura passi”

Amb el seu contacte directe amb la ciutadania, la capacitat d’articular agents diversos, la gestió d’equipaments culturals i biblioteques o l’impuls d’extraescolars becades, els ajuntaments són actors clau per fer que llegir sigui una experiència propera, accessible i compartida.

En aquest camí, el programa Lecxit fa més de deu anys que demostra que es pot reforçar la competència lectora dels infants que no sempre tenen el llibre a prop, mobilitzant allò que el món local sap fer millor: proximitat, comunitat i col·laboració.

• Descarrega’t la guia “El programa Lecxit a la política municipal”

Quan un municipi impulsa el Lecxit, posa en diàleg escoles, biblioteques, famílies, entitats de lleure i voluntariat per garantir que cap infant es quedi sense les oportunitats que dóna saber llegir bé. A Osona, diversos municipis fa anys que hi aposten i ho expliquen en primera persona. Ho recollim amb les veus de regidores, regidors i professionals que han liderat el programa des del territori. Aquestes són algunes de les idees que hi comparteixen.

Taradell: diferents actors, un mateix futur lector

A Taradell, el punt de partida va ser clar: treballar la lectura pensant en el futur dels infants. La regidora Montse Font ho resumeix així: saber llegir bé no només serveix per aprovar exàmens, sinó per “entendre el que s’estudia, un problema de matemàtiques o la indicació d’un medicament”.

Per això, el municipi ha articulat un model compartit: dues escoles treballen el programa des del centre amb famílies voluntàries en horari escolar, la biblioteca impulsa sessions de lectura pròpies i l’Ajuntament organitza reforç lector per a 1r i 2n de primària, en un espai jove i amb voluntariat. “Tot això és possible gràcies als voluntaris que tenim a Taradell i que fan aquesta bona feina”, explica la Montse.

“A través de la lectura compartim llengües, cultura i tradicions"

El Voltreganès: llegir per fer més poble

A Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà el programa va començar en una escola i, amb el temps, es va obrir a tot el municipi. La regidora Gemma Sánchez explica que la decisió de fer-ho municipal tenia un objectiu: arribar “a més infants, a més mentors i fer més poble”.

L’obertura ha tingut un impacte clar: més nens i nenes participant, més voluntariat implicat i una experiència lectora que s’estén més enllà de la biblioteca: “Comparteixen experiències”.

Per la seva banda, el regidor Miquel Viladelbosch hi afegeix la dimensió cultural: convertir la biblioteca en un espai viu, on infants i famílies fan ús de l’equipament i de la lectura en català, i on el voluntariat esdevé una peça clau per acostar els llibres a qui, d’altra manera, potser no hi entraria.

• Relacionat: “Ensenyar a llegir amb garanties: quines pràctiques funcionen i quines impedeixen l’aprenentatge de la comprensió lectora?”

Vic: una ciutat que aposta per les persones, el temps i el sentit

A Vic, una ciutat de prop de 50.000 habitants, vuit de les deu escoles fan Lecxit. Per a la regidora Elisabet Franquesa, hi ha tres claus de l’èxit del programa:

• Les persones: infants, voluntariat, tècniques, famílies i mirada política.
• El temps que totes aquestes persones hi dediquen.
• El contingut del per què: el sentit profund de la lectura.

“Llegir ens aporta coneixement. Anem al supermercat i hem de poder llegir què comprem i per a què serveix”. A Vic, el Lecxit s’entén com una aposta clara de ciutat, que valora tant la dimensió acadèmica com la dimensió social i quotidiana de llegir.

Manlleu: la biblioteca com a “supermercat de llibres”

A Manlleu, la seu del programa és la biblioteca, i això no és casual. La seva directora, Núria Silvestre, explica que el Lecxit és un projecte “molt estructural”, alineat amb l’ADN de la biblioteca: fomentar la lectura per a qui en sap i per a qui encara no en sap.

• Relacionat: Per què Catalunya té un baix nivell de comprensió lectora?

La imatge que fa servir és molt il·lustrativa: “La biblioteca és com un supermercat de llibres: és un plaer poder navegar i triar entre prestatges. Però no tots els nens tenen el mateix accés; a vegades els hem d’acompanyar.”

"Calen polítiques locals valentes que vagin més enllà de la bona voluntat i de la simple existència d’una biblioteca"

Aquest acompanyament el fan els voluntaris, que “donen la mà” als infants en el seu procés lector i, alhora, eduquen un hàbit: venir a la biblioteca com a rutina familiar, aprofitant un servei públic, gratuït i obert a tothom.

La intenció de Manlleu és clara: que, un cop acabi l’episodi del Lecxit, siguin les mateixes famílies qui agafin el testimoni i mantinguin l’hàbit lector.

Roda de Ter: lectura, comunitat i convivència

Per a Roda de Ter, afirma la regidora Elisabet Contreras, el programa té “un significat molt més profund”. Amb anys de recorregut, el Lecxit ha anat incorporant: implicació directa de les famílies, que entenen que el temps es dedica a allò important; trobades, formacions i actes de cloenda compartits; i una forta presència del programa en les festes del municipi, com la jornada Martí i Pol o la diada de Sant Jordi.

• Relacionat: “L’impacte de Lecxit pels seus testimonis: “Abans no m’agradava llegir i ara m’agrada molt”

En una de les activitats més emblemàtiques, infants i mentors llegeixen poemes, i algunes famílies els llegeixen també en la seva llengua d’origen: “A través de la lectura compartim llengües, cultura i tradicions. Ens serveix per establir vincles, enfortir la convivència i crear comunitat.”

A Roda, el Lecxit és, a la vegada, acompanyament lector i projecte de comunitat.

Cap a una política local de lectura

Tots aquests testimonis apunten en una mateixa direcció: si volem garantir que més infants esdevenen lectors forts, calen polítiques locals valentes que vagin més enllà de la bona voluntat i de la simple existència d’una biblioteca. “Lideratge municipal, treball transversal entre cultura, educació, comerç i joventut, i una presència de la lectura que ocupi carrers, places i aparadors”, explica Marta López, directora del programa.

I els municipis d’Osona ens mostren alguns d’aquests ingredients comuns.