"Ho veia tot negre i ara em veig sent mestra": la classe E de Polinyà, un espai atípic per continuar estudiant

Una vintena d'alumnes de 3r i 4t d'ESO tenen l'oportunitat d'aprendre d'una manera més vivencial i personalitzada gràcies a un projecte pioner concebut per combatre l'abandonament, situat a mig camí entre l'institut i l'FP bàsica

Anar a l'institut de 8 del matí a quarts de 3 de la tarda per seguir-hi classes i classes que t'interessen relativament poc... segurament no és un pla de vida que a tots els adolescents els encaixi. I si a això hi sumes que has de compartir aula amb una trentena de companys i companyes amb qui potser no t'hi avens, veus com reps incidències constants, les notes cada vegada són pitjors... molt possiblement acabes abandonant els estudis. Per combatre aquest escenari, l'Ajuntament i l'institut de Polinyà, conjuntament amb la Fundació Main, van decidir el 2017 d'experimentar amb noves fórmules, que estan donant els seus fruits: la classe E de 3r i 4t d'ESO. 

"A 2n em van quedar vuit assignatures. Ho veia tot negre. I ara em veig o bé sent mestra de llar d'infants, o bé treballant en un centre de menors", resumeix una de les alumnes, Lucía Tello.

"A l'institut ens sentíem molt agobiades, perquè estàs a la cadira tota l'estona, escoltant un professor i apuntant... I jo, buah, és que hi havia molts dies que no podia més i desconnectava", hi afegeix Daniela Lombardo, una altra de les alumnes del projecte Noves Oportunitats en Xarxa (NOX). I Martina Rodríguez encara rebla: "Abans pensava en el futur i m'estressava molt. L'any passat, tot i que sabia que m'havia d'espavilar, no podia. I aquí sí que veig que tinc un futur."

Entre un curs i l'altre, el canvi que noten és abismal. "L'any passat em frustrava perquè treia males notes, no em portava bé amb ningú... I ara aquí sí que hi tinc amigues, trec bones notes... I això et motiva per continuar endavant. De fet, m'agradaria ser o bé psicòloga o bé anar per la branca de medicina o farmàcia", explica Aitana Mantas. Actitudinalment, doncs, l'alumnat de la classe E ha passat de la nit al dia: "Abans, com que treia males notes, estava enfadada amb el món, parlava malament a la gent... I ara, com que aquí estic bé, ja no tinc l'actitud aquella tan passota i a casa també estic millor", resumeix Lombardo.

• Relacionat: Comunitats que no abandonen. Acció social i comunitària contra l’abandonament escolar prematur: 15 pràctiques per a la Inspir(ac)ció

Alguns dels ingredients de l'èxit: grup reduït de 12 alumnes de 3r, classes a l'institut i a unes instal·lacions específiques situades en un altre indret de Polinyà, especial atenció a la salut mental de l'alumnat, confiança en les seves capacitats d'aprenentatge, personalització del procés d'aprenentatge, coordinació constant entre l'institut –és a dir, el Departament d'Educació i Formació Professional-, l'Ajuntament i la Fundació Main... És a dir, inversió pública. El consistori hi aporta 36.800 euros anuals, més 11.040 euros de lloguer dels mòduls específics. El projecte té, a més, suport econòmic de la Diputació de Barcelona.

L'equilibri tens entre l'ESO i l'FP bàsica

En altres territoris de l'Estat, hi ha diversos governs que han optat per implementar el Cicle Formatiu de Grau Bàsic per a alumnat de 15 i 16 anys -l'equivalent a 3r i 4t d'ESO-, que dóna dret al títol d'ESO mentre es continua dins del sistema formatiu d'una manera més laxa. La mesura, però, pot tenir l'inconvenient de separar precoçment l'alumnat entre 'els que valen i els que no'. A Catalunya políticament es va optar perquè tothom passés per l'institut per aconseguir l'ESO, donant a tots els joves la possibilitat de descobrir els seus talents. Això, alhora, suposa un itinerari massa feixuc per a alguns.

Ambdues fórmules tenen pros i contres, partidaris slot pulsa i detractors. A Polinyà estan assajant una via intermèdia amb el projecte NOX. Ni és una FP bàsica, ni és l'ESO entès com s'entén arreu de Catalunya. L'alumnat continua anant a l'institut cada dia -on hi fa català, castellà, anglès, socials, matemàtiques i música-, però els dilluns, dimecres i divendres només dues hores, i després van cap a les instal·lacions específiques del projecte NOX, situades en un entorn verd que disposa d'unes vistes privilegiades. Allí hi fan classes basades en l’experimentació professionalitzadora i l’acompanyament educatiu, com un taller de BTT i un de fusteria/marqueteria, tallers d'habilitats prelaborals amb l'alumnat de 4t, acompanyament tutorial i orientació educativa amb una psicòloga, sessions de cohesió grupal, sessions de resolució de conflictes, etc. L'alumnat de 4t, a més, els dimarts i dijous fan pràctiques en centres de treball del seu interès.

D'aquesta manera, el taller de bicicleta convalida com a educació física, el de fusteria com a tecnologia... i tot plegat encaixa dins el currículum ordinari de l'ESO, d'acord amb el Departament. Però amb un enfocament diferent respecte de l'aula ordinària. "Aquí véns i desconnectes, no estàs tota l'estona a la cadira, no són exàmens tot el dia... Aquí tot és més dinàmic, més lliure", explica Mantas. "Es mira més per la nostra salut mental", hi afegeix Lucía Tello.

L'acompanyament emocional, essencial

"L'any passat estava saturada. Els professors són molt bona gent i fan la seva feina, que és ensenyar, però podrien mirar una mica més per la salut mental. Jo estava fatal, a 2n, i aquí ens acompanyen molt", explica Tello. "Si estàs a classe amb 23 persones i hi estàs malament, no et posaràs a parlar a l'hora de tutoria de 'mira què m'ha fet aquest o aquell'. No em posaré a parlar dels meus problemes davant de tothom, quan la classe em deixava de banda i es reien de mi. No diré que em sento malament amb mi mateixa perquè es riurien de mi allí mateix. I aquí em sento segura per explicar-ho", se sincera.

Lombardo hi coincideix: "Aquí et sents molt acompanyada, perquè som menys i poden estar més per tu. I així vas agafant confiança i vas venint més a classe. A l'institut, si tenies algun conflicte amb alguna companya, de seguida et posaven una incidència, però no tenien temps per parlar amb tu sobre d'on venia el conflicte, ni d'on venia aquella ràbia... I si protestaves, encara tenies una altra incidència. Ara, en canvi, no tenim cap incidència. Bé... potser alguna sí! Però res a veure!", explica enjogassada. 

"Aquí parlem molt de nosaltres, del nostre futur i de les oportunitats que podem tenir. I em veig fent força coses, i el meu somni és ser professora d'Infantil. Em motiva molt", conclou Lombardo.

"Jo estava molt malament mentalment i volia canviar d'institut. Però quan el centre ens va proposar de venir aquí, la meva mare em va dir que ho provés i... uau! Aquest any en un examen de matemàtiques vaig treure un 10... i ni m'ho creia!", explica Aitana Mantas, eufòrica.

Però assumir el repte personal de seguir aquest itinerari formatiu tampoc no és senzill, explica Martina Rodríguez, sobretot per la pressió social de sortir del camí traçat de manera estàndard: "De bones a primeres, quan m'ho van proposar no hi volia anar, per l'opinió de la gent, pel què dirien, perquè deien que 'aquí només hi pinten mandales'... Però quan m'ho van ensenyar directament, vaig acabar adonant-me que havia de mirar per mi, no pel que diguin els altres, i ara n'estic encantada." De fet, ara també es veu amb forces per seguir estudiant i acabar sent mestra d'Infantil.

• Relacionat: Més de 100 comunitats que no abandonen: El mapa de l'acció comunitària contra l'abandonament escolar

Tota una 'nova oportunitat' vital, doncs, és el que rep l'alumnat que passa pel projecte. Segons dades de la Fundació Main, 10 dels 11 alumnes del 22/23 van seguir estudis postobligatoris després d'haver aconseguit l'ESO, i l'any passat van ser 14 de 14. Perquè, de la mateixa manera que no tothom menja els mateixos plats, ni mira les mateixes pel·lícules, ni segueix els mateixos clubs de futbol, no necessàriament tothom aprèn de la mateixa manera. I aquesta reflexió –atípica- que fa anys van fer l'ajuntament i l'institut de Polinyà, en aquests moments de personalització absoluta de les experiències vitals es demostra com a totalment vàlida. "Tenim molta sort d'estar aquí", resumeixen les quatre alumnes a l'uníson.