Lluitar contra l'AEP també és una tasca municipal, i hi ha ajuntaments que ja ho demostren

Mataró i Granollers exposen a la jornada 'Orientar per no abandonar: xarxes comunitàries per a itineraris amb sentit' les seves estratègies comunitàries d’orientació

Una correcta orientació educativa és una tasca essencial perquè l'alumnat continuï formant-se més enllà de l'etapa obligatòria de l'ESO. Ara bé, no és una tasca que hagi de recaure exclusivament sobre el Departament d'Educació i Formació Professional, en opinió de la directora de la Plataforma Zero Abandonament, Rosalina Alcalde. "Els municipis hi teniu un paper clau, perquè des de la vostra proximitat ja esteu liderant xarxes d'orientació comunitària", va asseverar en la inauguració de la jornada 'Orientar per no abandonar: xarxes comunitàries per a itineraris amb sentit', en què els ajuntaments de Mataró i Granollers van mostrar les slot pulsa seves iniciatives en la matèria.

"Quan parlem d'orientació sempre pensem en els centres educatius, i no necessàriament és així"

La directora de la Fundació Fem Pedagogia, Carme Martínez-Roca, va explicar: "El nou decret d'Orientació parla d'"acció social" com a principi de l'orientació educativa, i això obre una gran oportunitat a tota la tasca que fa el municipi per tal d'intentar anar a la una en tota l'acció orientadora." A parer seu, “si el nou decret permet l'acció social, i també l'acció integral i l'acció interseccional, això vol dir que tots els agents es poden posar en joc, perquè són part essencial d'una acció orientadora per a la continuïtat educativa.” Des del seu punt de vista, com a societat cal preguntar-se què és tot allò que el jove té al seu entorn perquè continuï estudiant. "Per exemple, parlem de salut mental. Molts joves saben què volen fer, però tenen un trastorn de salut mental. Si això és així, hem de portar Salut a l'acció orientadora!", va detallar.

Mataró com a referent

La cap de servei d'Ocupació de Mataró, Sara Armengol, va presentar l'exemple de Mataró Orienta, explicant que en el seu moment els departaments d'Educació, de Joventut i d'Ocupació del consistori van rebre l'encàrrec de crear el consell local de l'FP, que tenia assignada l'orientació entre les seves tasques. Amb el pas del temps, van veure adient que Mataró Orienta passés a tenir entitat pròpia, independentment del consell d'FP.

"Quan parlem d'orientació sempre pensem en els centres educatius, i no necessàriament és així. Quan el jove ja no està a l'institut, acudeix a centres d'ocupació, i allí també se l'ha d'orientar", va explicar. "Com fer entendre al centre de noves oportunitats, o uns programes del servei d'Ocupació, o als propis instituts... que hem de treballar conjuntament amb la mateixa finalitat? Vam destinar-hi molt de temps, vam fer diferents sessions de treball, però amb l'objectiu que tothom se sentís còmode amb la definició del model i que tothom treballés de la mateixa manera", va exposar.

"Tota aquesta xarxa d'agents orientadors treballem de manera inclusiva i universal, posant la persona al centre de tot el procés, sense deixar ningú enrere i que sigui al llarg de la vida"

De la llavor que els serveis d'Educació, de Joventut i d'Ocupació de l'ajuntament van plantar en el seu moment, ara Mataró Orienta compta amb una xarxa àmplia d'agents col·laboradors, que van des de Càritas al Centre de Noves Oportunitats, el Consell Comarcal del Maresme, l'EAP, l'oficina de Treball Mataró-SOC, Salesians-Sant Jordi, TecnoCampus, centres de formació ocupacional... "Tota aquesta xarxa d'agents orientadors treballem de manera inclusiva i universal, posant la persona al centre de tot el procés, sense deixar ningú enrere i que sigui al llarg de la vida -va sentenciar-. Per nosaltres, la trajectòria és vital, és inevitable no tenir en compte tot el cicle vital."

Fruit de l'experiència acumulada, els diversos agents mataronins també han arribat a la següent conclusió: "Si tots perseguim els mateixos objectius, igual no fa falta que tots ho fem tot: informació, acció orientadora, acompanyament personalitzat, projecte de vida, transicions... I així augmentem l'eficiència de la xarxa".

Granollers, "un únic servei amb diferents portes d'accés"

Tot seguit, l'Ajuntament de Granollers també va presentar la seva experiència d'orientació comunitària, el Servei d’Orientació Professional de Granollers. "Feia molt de temps que els diferents serveis anaven fent orientació, i vam unificar-ho. Pretenem que sigui un únic servei amb diferents portes d'accés, des del centre de noves oportunitats a l'oficina joventut o el centre d'emprenedoria. Que el ciutadà, vagi on vagi, volem que pugui ser derivat a un altre servei. I que allí no hagi de tornar a repetir una altra vegada el que ja havia explicat", va explicar el responsable d'educació postobligatòria del consistori, Pere Gabern.

Perquè aquesta orientació comunitària pugui ser exitosa, "va ser molt important la feina de coordinació entre tots els serveis", va ressaltar. Un cop aconseguit, els diferents serveis centren la seva intervenció a oferir una atenció personalitzada i diverses accions proactives, des d'accions a centres educatius, com xerrades a docents d'ESO o bé acompanyaments a l'estudi... "Intentem donar una mirada global a totes les accions", va concloure.

"De la mateixa manera que diem que hem de posar la fortalesa de la persona al centre del procés orientador, posem també al centre les fortaleses del nostre municipi"

El nou decret d’Orientació, per polir

Montserrat Oliveras, de D'EP Institut, havia estat l'encarregada d'arrencar la jornada. "Els municipis podeu fer tantes coses!", s’havia exclamat, mostrant-se convençuda que "el treball dels municipis ajudarà que transferim el que dona el decret en una realitat". Un decret que, a parer seu, li falta "contundència".

El president de l'Agència FPCAT, José Luis Durán, també va referir-se al nou decret, assegurant que es tracta d'una "bona proposta", apuntant tot seguit que "cal enfortir-hi més l'orientació professionalitzadora, falta polir-lo en aquest aspecte". I va advocar per estendre l'orientació ja a l'educació primària: "Si el que pretenem és generar vocacions, es fa en etapes primerenques."

Durán va reivindicar que l'abandonament prematur s'ha reduït en deu punts en els últims 10 anys, i que encara caldria reduir-lo cinc punts més per situar-se a la mitjana europea. En aquest moment, Martínez-Roca va reivindicar: “A vegades tenim una perspectiva del que no funciona. Anem a visibilitzar el que fem bé a cadascun dels nostres municipis, que com a societat en els últims deu anys hem reduït 10 punts l'AEP! Mirem què fem bé al nostre municipi, i de la mateixa manera que diem que hem de posar la fortalesa de la persona al centre del procés orientador, posem també al centre les fortaleses del nostre municipi. I a partir d'aquest punt d'inici, construïm la resta de l’estratègia orientadora.”