Mapa: Les fires d'orientació, una oportunitat per no quedar-se sense opcions

Quan un jove diu “deixo els estudis”, sovint no està dient que no vulgui aprendre, sinó que no veu clar el camí. En aquests moments, l’orientació és clau, i no només la que passa dins l’institut: també la que s’activa des del territori.

A Catalunya, cada any se celebren més de 100 fires d’educació i orientació, repartides en 41 comarques. Ben plantejades, poden ser un punt d’inflexió per no quedar-se sense alternatives. Aquest article vol ser una guia pràctica: per saber on trobar una fira, quan té sentit anar-hi i com aprofitar-la quan hi ha risc d’abandonar els estudis.

• Relacionat: Deixo l’institut. Guia per a famílies i joves de batxillerat i cicles formatius per afrontar l’abandonament escolar

Quan apareix el “no puc més”, l’orientació no pot arribar tard

Sabem que una part important de l’abandonament escolar prematur es concentra a l’ESO i a primer de batxillerat o de cicle formatiu. I que no és una decisió sobtada: és el resultat d’un procés de desconnexió, frustració o esgotament. En aquests moments, pot faltar informació clara i acompanyament, les famílies poden sentir que no saben a qui recórrer i els joves no sempre tenen referents amb qui parlar sense sentir-se jutjats

Aquí és on les fires d’orientació poden jugar un paper clau si es conceben com un espai per ordenar opcions, no només per exposar-les. És a dir, espais on:

• Conèixer opcions formatives
• Detectar serveis municipals, oficines joves o programes d’acompanyament
• Posar nom i cara a professionals que poden seguir orientant més enllà de la fira
• Entendre que no tot és lineal i que equivocar-se també forma part del procés

Per a un jove que es planteja deixar els estudis, una fira pot ajudar a trencar la idea que “ja no hi ha res a fer”.

• Relacionat: Esdeveniments d'orientació per no abandonar. 4 estratègies per evitar l'AEP

Quan i on trobar una fira d’orientació a Catalunya

A Catalunya se celebren més de 100 fires d’educació i orientació cada any. La majoria tenen lloc entre març i abril, però també n’hi ha a la tardor o en moments clau del curs. Consulta el mapa interactiu:

Consells per aprofitar una fira

Les fires també són per a qui no ho té clar, per a qui necessita veure opcions, contrastar mirades i entendre que equivocar-se forma part del procés. Arribar-hi amb incerteses és legítim. En aquests espais, és important no viure l’experiència amb pressa ni amb l’objectiu de sortir-ne amb una resposta tancada.

Les fires poden ajudar més si s’hi va amb preguntes obertes que no pas amb decisions preses. Poder preguntar què passa si es deixa el curs a mitja trajectòria, quines alternatives existeixen fora dels itineraris més coneguts o on es pot continuar rebent orientació després de la fira permet començar a ordenar el mapa amb més calma.

Tot i que els estands informatius són útils, el valor afegit de moltes fires es troba en els espais d’orientació, els tallers, les xerrades o els punts d’atenció personalitzada. Aquests formats permeten una conversa més profunda, connectar amb professionals i començar un procés d’acompanyament que no s’acaba el dia de la fira. Són una oportunitat per descobrir els recursos del territori que moltes famílies i joves desconeixen. Oficines joves, serveis municipals d’orientació, programes de noves oportunitats o iniciatives d’acompanyament poden aparèixer per primer cop en aquests espais. Posar-los en el radar ajuda a entendre que no cal afrontar aquest moment en solitari i que hi ha professionals preparats per ajudar a prendre decisions amb més serenor.

El paper clau dels municipis en l’orientació acadèmico-professional

Per garantir transicions educatives justes i ben informades, l’orientació hauria de situar-se al centre de l’acció educativa, tant dins com fora de l’escola. Això implica que tots els joves han de tenir l’oportunitat de dissenyar el seu itinerari formatiu d’acord amb les seves necessitats, interessos i capacitats. A més, és fonamental que aquest procés inclogui opcions formatives alternatives i fomenti la implicació de les famílies, ja que les experiències i expectatives familiars tenen un gran impacte en les decisions dels joves.

Els municipis i les administracions locals poden desplegar diverses iniciatives per millorar l’orientació acadèmica i professional: les xarxes d’orientació, els serveis municipals especialitzats i els programes de col·laboració entre centres educatius, ajuntaments i empreses, així com els tastets d’oficis i els programes de mentoria en són alguns exemples. Una de les grans lliçons apreses és que les estratègies d’orientació més efectives són aquelles que impliquen múltiples agents i s’articulen en xarxa, establint vincles sòlids amb l’entorn i el context familiar de l’alumnat.

Sabem que tot i que gran part de les accions orientadores es concentren al moment de la transició de l'ESO a secundària post-obligatori, tot indica que l'orientació i acompanyament ha de poder començar en cursos més primerencs de l'ESO. Com assenyala l’evidència científica, els programes d’orientació que millor funcionen són els que formen al personal que faran l’orientació, els que generen vincle entre l’alumne i la persona orientadora i combina les activitats grupals amb les individuals i els que s'adapten millor a cada etapa educativa.

Descarrega’t la guia

Tal com recull la guia “Deixo l’institut”, deixar els estudis no és un fracàs ni una decisió definitiva. Sovint és una senyal que cal parar, escoltar i redefinir el camí. Aquest procés d’autoconeixement, confiança i resiliència és essencial perquè els joves puguin prendre decisions informades i realistes sobre el seu futur acadèmic i professional.