“Si ho deixem tot a la inèrcia, les nenes no es dedicaran a la tecnologia”

REPORTATGE

Les professions vinculades a l’àmbit científic i tecnològic són de les més prestigioses, més ben remunerades i amb més capacitat d’influència. Malgrat això, només el 35% dels matriculats en estudis universitaris d’aquest camp a Europa són dones. Algunes escoles i universitats han impulsat projectes per reduir aquesta bretxa, però les expertes reclamen polítiques públiques que impliquin una transformació en tots els centres.

“Tenim temps fins als 10 anys per canviar estereotips sobre les vocacions. Després, ja és massa tard”. És la conclusió d’un estudi de la revista International Journal of Science Education i que sempre destaca en les seves classes Maite Novo Molinero, coordinadora de l’àrea de didàctica de ciències experimentals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i professora de futurs mestres.

Per això, considera que és fonamental oferir als infants, des de petits, “una motxilla plena d’experiències variades” perquè puguin veure “normal, possible i desitjable” dedicar-se a qualsevol professió. 

Les dones representen menys del 45% de la comunitat cientificotecnològica i només el 35% dels estudiants matriculats en carreres STEAM.

A la pràctica, però, això no es compleix. Segons dades de la Unesco, a la majoria de països europeus, les dones representen menys del 45% de la comunitat cientificotecnològica i només el 35% dels estudiants matriculats en carreres STEAM són dones. Amb aquest acrònim anglès s’engloben les disciplines de ciències, tecnologia, enginyeria, arts –com l’arquitectura i l’urbanisme– i les matemàtiques. Són sectors estratègics, on s’inclouen algunes de les professions amb més futur, més ben remunerades i amb més capacitat d’influència en els reptes socials, tecnològics i ecològics de la societat d’avui i del futur.

Un altre estudi de la Comissió Europea constata que la proporció d’homes al sector digital és 3,1 vegades superior a la de dones, i que només entre el 10 i el 15% de les dones treballen en l’àmbit de la intel·ligència artificial, un dels més capdavanters. Tot això tenint en compte que, segons els experts, fins al 2025 s’hauran de cobrir 7 milions de llocs de treball a Europa relacionats amb la ciència i la tecnologia.

Les STEAM a les aules

Molts centres educatius s’han preguntat com fomentar vocacions STEAM i com reduir una bretxa de gènere que es va eixamplant a cada curs. I és que, segons un estudi de la revista Science, amb només sis anys, les nenes es consideren menys brillants que els seus companys i, a mesura que creixen, perden interès en assignatures com Matemàtiques, Tecnologia, Química i Física.

Una alumna de cinquè de primària de l'escola Doctor Alberich i Casa a l'aula STEAM // Cedida

Un d’aquests centres és l’escola Doctor Alberich i Casas de Reus, que es troba en el darrer any d’implementació de l’STEAMcat. Aquest programa d’innovació de la Generalitat ajuda a desenvolupar propostes didàctiques per fomentar l’interès per la ciència i la tecnologia. 

“No volíem fer l’hora STEAM, sinó incloure aquestes disciplines en les programacions de totes les matèries"

“No volíem fer l’hora STEAM, sinó incloure aquestes disciplines en les programacions de totes les matèries i oferir propostes globalitzades, que generin impacte en la societat i que tinguin en compte la mirada de gènere”, explica la cap d’estudis, Anabel Barragán Cabezas.

Enguany tenen nous projectes en marxa per a tots els cursos. A l’educació infantil han dissenyat l’espai Gaudí, on barregen activitats artístiques, tecnològiques i d’enginyeria. A primària, els docents ofereixen propostes als alumnes, algunes de les quals es fan a la classe habitual i d’altres, a l’aula STEAM. El fet que la tria sigui voluntària permet observar els interessos dels estudiants i detectar si hi ha diferències rellevants entre nens i nenes.

També participen des de fa anys a la competició internacional First Lego League, en què cal resoldre un repte cientificotecnològic. “Al començament estava cansada de veure com els nens programaven i les nenes dibuixaven les lletres dels cartells”, relata Barragán Cabezas. A través d’un treball persistent a l’aula, han anat reduint diferenciacions com aquesta, però confessa que “l’escola és un microclima” i que “si l’entorn no acompanya, es fa molt difícil”.

"Estava cansada de veure com els nens programaven i les nenes dibuixaven les lletres dels cartells"

A l’escola Pla de les Vinyes, a Santa Coloma de Cervelló, treballen colze a colze amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el marc del programa Aquí STEAM, que es proposa trencar els estereotips sexistes associats a la tecnologia en estudiants d’entre 9 i 14 anys, i fer visibles nous models femenins.

Aquest curs treballaran en el nou disseny de l’hort de l’escola. “Vam veure que la terra no era gaire productiva i que teníem problemes amb les arrels d’alguns arbres”, explica Marta Garcia, tutora de tercer de primària i una de les coordinadores del projecte. Els ajudarà l’arquitecta Judit Taberna, amb qui definiran les necessitats de l’hort i les actuacions que hi faran.

Experiències així, remarca Novo Molinero, contribueixen a augmentar el “capital científic” d’infants i adolescents, i es poden donar tant dins com fora de l’aula. És el cas de la primera “Gran Fira de Ciències Lestosteam”, que va organitzar el col·legi Lestonnac de Tarragona en el marc de la Setmana de la Ciència, al novembre. Hi van participar uns 170 estudiants de totes les edats que van fer en temps real un experiment per equips i el van exposar en públic.

“Un dels objectius era que alumnes i famílies es trobessin fora de l’horari lectiu per fer ciència”, subratlla Marc Vilamajor, mestre i coordinador digital del centre. “Treballar de manera interdisciplinària –considera–, potenciant la investigació i l’experimentació a partir de problemes reals, pot ser una de les maneres perquè no perdem tant l’interès de les noies com demostren les dades”.

Què pesa més a l’hora de definir vocacions?

La família, assenyalen les expertes, és el referent més directe per als infants i un dels més poderosos per inspirar professions. “Si des de petit no t’animen a desenvolupar unes determinades habilitats, és difícil que ho facis de gran perquè et faltaran models”, assenyala Milagros Sáinz Ibáñez, directora del grup de recerca Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La directora de l'IDEAI, Karina Gibert, en una de les activitats del programa Aquí STEAM // Cedida

Deconstruir els missatges simbòlics que reben nens i nenes –de l’entorn, la publicitat, les sèries i les pel·lícules, els videojocs, les xarxes socials, les joguines, els aparadors...– és una altra tasca clau, segons Karina Gibert, directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la UPC i vicedegana d’Ètica i Igualtat del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. “Perquè una nena pugui fer una elecció lliure i dedicar-se a la tecnologia, hi ha d’haver algú que li ofereixi missatges de compensació”, assegura. “Si ho deixem tot a la inèrcia, el que els arriba és que s’han de dedicar a les activitats d'àmbit social i a les cures".

Per agafar idees, Novo Molinero recomana la sèrie de dibuixos animats “Dinosaur Train” (PBS Kids) i alguns jocs: “The cat in the hat”; “The magic School Bus”; “Ada Twist, scientist”; “Storybots”; “Octonauts”; “Dino Dana” o “Izzy's Koala world”. També aconsella parlar de ciència amb algun familiar que s’hi dediqui o a partir de l’actualitat –la Covid, el volcà de la Palma...– i aprofitar una sortida al parc, per exemple, per fer-se preguntes sobre l’entorn. “Es tracta que la ciència i la tecnologia formin part de la vida de la canalla”, precisa.

En segon lloc, el professorat exerceix un paper molt rellevant en l’elecció d’estudis i itineraris acadèmics. A la primària, un dels problemes que assenyalen les expertes és que la gran majoria de mestres no provenen del camp científic o tecnològic, malgrat que, si són tutors, han d’avaluar aquests coneixements.

Per això, una de les primeres coses que treballa Novo Molinero amb els seus estudiants és “entendre què són la ciència i la tecnologia, que no té res a veure amb estar dotat o no”. I posa com a exemple que el mètode científic –basat a desenvolupar hipòtesis, argumentar i buscar evidències– no només serveix per a un tipus de professions, sinó per als aprenentatges al llarg de la vida.

Gibert, a més, és partidària que el pensament computacional –relacionat amb ordenar seqüències de raonament, analitzar una escena de la realitat per descompondre-la i tractar-la per fragments, i desenvolupar el pensament lateral– formi part de les competències bàsiques de l’educació primària.

Infants d'educació infantil experimentant a l'espai Gaudí de l'escola Doctor Alberich i Casa de Reus // Cedida

A secundària, a banda d’augmentar el nombre de tecnòlegs i tecnòlogues que es dediquen a la docència, el repte es troba, segons subratlla Sáinz Ibáñez, “a intervenir sobre els processos d’identitat”, perquè és on més influeixen els estereotips de gènere associats a les professions i el moment en què es prenen decisions molt rellevants vinculades als interessos acadèmics i professionals.

Aquestes idees preconcebudes, com demostren els estudis –entre els quals, els liderats per Sáinz Ibáñez–, porten les noies a infravalorar-se en l’àmbit STEAM, mentre que els nois solen valorar-se en excés. I això malgrat que una investigació realitzada entre 1914 i 2011 en més de 30 països conclou que les estudiants treuen sistemàticament millors resultats en totes les assignatures.

“Els nois prenen decisions pensant que tenen unes capacitats naturals per a les STEAM, mentre que noies amb molt bones notes en aquestes matèries descarten les enginyeries i trien l’àmbit de la salut"

Un biaix que no només les perjudica a elles: “Els nois prenen decisions pensant que tenen unes capacitats naturals per a les STEAM, mentre que noies amb molt bones notes en aquestes matèries descarten les enginyeries i trien l’àmbit de la salut, més congruent amb els rols de gènere”, detalla Sáinz Ibáñez.

En un altre estudi, la investigadora posa de manifest que molts docents no són prou conscients d’aquesta segregació vocacional per gènere. “Aquest tipus de sexisme acadèmic –apunta la investigació– influeix en els missatges que transmeten i els consells que emeten respecte a les sortides que s’ajusten millor a les capacitats dels seus alumnes”, i que s’acaben convertint, moltes vegades, en “profecies autocomplertes”.

De la mateixa manera, l’estudi assenyala que els progenitors “solen esperar més dels fills que de les filles pel que fa al rendiment en assignatures STEAM”, la qual cosa els porta a “animar les filles a triar carreres feminitzades com Medicina o Educació, en lloc d’esperonar-les a estudiar graus vinculats a la tecnologia o a les ciències pures”.

Un problema d’equitat i de desenvolupament tecnològic

Què implica que no hi hagi prou dones en el camp científic i tecnològic? En primer lloc, un problema d’equitat. En una societat en constant procés de transformació digital, Gibert subratlla que “no formar part d’aquest món t’allunya del centre de la modernitat i t’impedeix influir-hi”.

En una societat en constant procés de transformació digital, “no formar part d’aquest món t’allunya del centre de la modernitat i t’impedeix influir-hi”

D’acord amb l’últim Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya, les empreses TIC representen el 10% del PIB del país i es preveu que continuïn creixent. Tot i que suposen un dels principals motors econòmics, les dones ocupen només el 26% dels llocs de treball i encara són menys –un 8,6%– les que exerceixen posicions tècniques, segons dades de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Una alumna de l'escola Doctor Alberich i Casas a l'aula STEAM // Cedida

Per a Carme Fenoll Clarabuch, directora de l’àrea de Cultura i Comunitat de la UPC, es tracta “d’un problema social de primer ordre”. “Estem perpetuant el cercle viciós en què les dones cobrem menys, tenim menys càrrecs de responsabilitat i demanem més reduccions de jornada”, denuncia.

“Estem perpetuant el cercle viciós en què les dones cobrem menys, tenim menys càrrecs de responsabilitat i demanem més reduccions de jornada”

La manca de representació de dones en l’àmbit STEAM també implica, com argumenta Sáinz Ibáñez, que “les seves necessitats no estiguin representades”.

D’exemples, no en falten. Glòria Macià Muñoz, científica de dades a la farmacèutica Hoffmann-La Roche, indica que “fins que les dones no han arribat a posicions de lideratge, no s’han creat bases de dades per recopilar informació dels efectes secundaris de determinats medicaments en embarassades”.

En el camp tecnològic, Amazon va haver de retirar una intel·ligència artificial per contractar personal perquè una investigació de l’agència Reuters va demostrar que penalitzava les dones. L’algoritme s’havia entrenat a partir dels currículum dels treballadors i, com que les posicions tecnològiques estaven ocupades fonamentalment per homes, havia “après” que ells eren millors candidats.

Així mateix, molts països europeus no van exigir fins al 2011 que s’incloguessin maniquins femenins en les proves de seguretat dels cotxes. I encara un altre exemple: un equip d’investigadors del Brasil va posar de manifest que els algoritmes de Google Translate associaven als homes les professions tècniques i a elles, les relacionades amb les cures, quan traduïen a l’anglès a partir de llengües que no diferencien per gènere, com el xinès, el japonès o el turc.

Els reptes de les universitats

Les noies que es matriculen en titulacions STEAM encara són una minoria: a la UOC representen només el 23,6% i a la UPC, el 26,9%. Són xifres, però, que creixen lleugerament any rere any. Les estudiants de primer curs de la UPC són ara el 29,2% del total. Tot i que es continua per sota de l’objectiu del 30% que la universitat s’ha marcat per al 2024, es tracta d’un 21% més que fa cinc anys.

Davant aquestes dades, i tenint en compte que moltes vocacions es defineixen a la primària, Gibert té clar el camí a seguir: “Fer-nos visibles a les escoles per ser una inspiració i generar un canvi”. A banda de l’Aquí STEAM –del qual també és una de les científiques referents–, la UPC coordina un grup d’enginyeres que parlen de la seva professió amb el programa “Una enginyera a cada escola”. A més, en el Dia Internacional de les Noies en les TIC, organitzen xerrades a secundària i batxillerat per animar les alumnes a considerar carreres científiques i tècniques dins el programa “100tifiques”.

La directora de l’IDEAI, a més, porta la direcció científica del projecte “Top Secret Rosies”, que ofereix formació en intel·ligència artificial a noies en l’últim curs o recent graduades d’una carrera STEAM. “Vam pensar que era la manera més ràpida de crear referents i tenir un impacte en el mercat, però l’objectiu és arribar a totes les etapes educatives”, explica.

Un altre projecte a destacar és l’Inspira STEAM de la URV, en què investigadores de l’àrea de l’enginyeria visiten alumnes de sisè de primària per ajudar-los a trencar estereotips que envolten les professions a què es dediquen i els encoratgen a mantenir la seva autoestima en aquestes àrees. A la mateixa universitat, Novo Molinero està impulsant la primera edició d’uns clubs de ciència com a activitat extraescolar per a centres amb alumnat vulnerable.

El punt feble d’aquests programes, però, com reconeix Fenoll Clarabuch, és que es basen en el voluntariat: “La intenció és bona, però no arribem a tot arreu”. Per aquest motiu, creu que s’haurien d’instaurar “de forma oficial, general i professionalitzada” i lamenta que el Departament d’Educació “no hagi comptat amb les universitats” en el programa STEAMcat.

Les noves titulacions, una oportunitat per canviar el paradigma

Nous graus com el d’Intel·ligència Artificial de la UPC, que s’ha estrenat amb pràcticament el 50% d’alumnat femení, es veuen com una oportunitat per provocar un canvi en el discurs tecnològic. “Vam fer una campanya per explicar que un especialista en intel·ligència artificial també pot incidir en la salut, el medi ambient, l’art… amb l’objectiu d’interpel·lar més noies”, relata Gibert. Les xifres també demostren que els estudis tecnològics amb el prefix “bio” són dels que atrauen més futures enginyeres.

Alguns corrents feministes no comparteixen l’estratègia de relacionar la tecnologia amb àmbits més tradicionalment femenins, però les expertes coincideixen que obrir-se a més sectors pot ajudar-hi. “No sé fins a quin punt és una qüestió natural o cultural, però sempre que he organitzat activitats tecnològiques lligades al camp social, s’hi han apuntat més noies”, posa com a exemple Macià Muñoz. A partir de la seva experiència, defensa que aquest tipus d’iniciatives reservin un nombre de places a noies que s’hagin quedat en llista d’espera perquè els grups siguin més paritaris.

“Si vols viure en un món pensat per a tu el millor és ser-hi quan el pensen”

Més enllà del debat sobre el com i, fins i tot, “de si es tracta d’una qüestió de justícia”, Novo Molinero insisteix que incorporar més dones als equips tecnològics millora la qualitat dels productes. La raó és senzilla: “com més mirades diferents s’inclouen, més coneixement es genera”, destaca. Per això, i per no deixar talents enrere, reclama que aquesta diversitat s’entengui en el sentit més ampli: de gènere, social, cultural, ètnica... “Si vols viure en un món pensat per a tu –coincideix Gibert– el millor és ser-hi quan el pensen”.

Imatge principal: Un equip d'alumnes fent un experiment a la fira Lestosteam II // Cedida