“Abans d’anar als casals era menys sociable, em passava l’estiu al sofà”

REPORTATGE

Les activitats de lleure d’estiu són clau per a la socialització d’infants i adolescents, ja que els permeten relacionar-se lliurement sense estar pendents de resultats acadèmics, a més de cultivar les anomenades life skills. També fomenten la coneixença de l’entorn, la cohesió social i poden contribuir a frenar el summer learning loss, la pèrdua d’aprenentatges que es pot produir a l’estiu a causa de l’aturada lectiva.

En Mamadou Diallo i l’Ostap Chopak fa temps que es coneixen. El curs passat van compartir aula d’acollida a l’institut de Guissona i aquest estiu han estat dos dels 89 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat que l’Ajuntament d’aquest municipi ha becat perquè poguessin fer activitats de lleure. En Mamadou ha anat a uns casals en què han fet manualitats, jocs, sortides a la piscina i excursions, i l’Ostap ha fet dos camps de treball: un de jardineria i un altre d’arqueologia.

Ha estat el primer estiu en què els dos han gaudit d’activitats de lleure i ara el repetirien sense dubtar-ho. “M’ho he passat molt bé i he fet molts amics”, diu el Mamadou, a qui els casals li han servit per conèixer més Guissona i guanyar fluïdesa a l’hora de parlar català, ja que fa un any i mig va arribar de Guinea. L’Ostap, que ve d’Ucraïna, també opina que els camps de treball li han fet venir més ganes d’anar a l’institut: “Els altres anys em feia més mandra tornar-hi després de passar l’estiu a casa”.

La Rosa Batlle els va tenir com a professora de català el curs passat i és qui més ha notat els canvis. Confirma que amb les activitats d’estiu tots dos han guanyat habilitats tant a l’hora de parlar com de relacionar-se. És el mateix que li ha passat a l’Aissatou Sow, una alumna de sisè de primària de l’escola Mestre Ramon Estadella i Torradeflot de Guissona que també ha estat becada: “Abans d’anar als casals era menys sociable, em passava l’estiu al sofà”.

En Mamadou Diallo i l’Ostap Chopak conversant a l’institut // Cedida

De fet, l’experiència ha estat tan bona que l’Ajuntament de Guissona es planteja continuar la iniciativa: “Per primera vegada hem pogut becar el 100% dels casals a famílies vulnerables gràcies als Plans de Millora d’Oportunitats Educatives i hem rebut una resposta molt positiva que ens encoratja a seguir-ho fent”, valora l’alcalde i regidor d’Educació de Guissona, Jaume Ars, que creu que ha estat una bona manera de fomentar la integració social, sobretot en un municipi amb un 52,3% de nouvinguts.

I és que les activitats de lleure són clau per a la socialització d’infants i adolescents. Segons Xus Martín, professora de Pedagogia a la Universitat de Barcelona i experta en educació en valors, permeten que els infants es puguin relacionar lliurement i desenvolupin les conegudes com a life skills, habilitats útils per al dia a dia com poden ser l’empatia i la cooperació. Això es deu, segons explica, al fet que en part “són activitats en què no hi ha herències acadèmiques ni socials, els infants poden començar a socialitzar en un entorn nou i centrar-se a gaudir i a aprendre sense que se n’esperi cap nota”.

Relacionat: Llegeix l'entrevista “Cal que el Govern es cregui que el fora escola és un àmbit a prioritzar i hi inverteixi”

De fet, Martín no descarta que, malgrat encara no s’hagi estudiat prou, les activitats de lleure també puguin contribuir a reduir l’abandonament escolar en casos concrets ja que “ajuden a fer que els infants i joves estiguin més connectats amb el món i amb si mateixos, i això fa que sigui més difícil que s’aïllin, quedin al marge i es despengin”. També ho pensa Marga Codina, una integradora social que treballa a l’escola de l’Aissatou i que justament s’ha trobat amb un grup més cohesionat aquest curs arran de tenir alumnes que han fet activitats de lleure.

L’Aissatou Sow i la integradora Marga Codina // Cedida

“Assistir a un casal d’estiu és una molt bona oportunitat per seguir treballant rutines, hàbits i formes de relació”, afegeix Marina Coronado, mestra de l’escola d’Olot El Morrot, que també ha notat més bon clima a l’aula després de tenir infants implicats en activitats de lleure. De fet, El Morrot és un dels centres que ha acollit l’Estiu Riu, el programa d’activitats que organitza la capital de la Garrotxa durant les vacances, i que enguany ha comptat amb 676 infants i joves.

La Francis Hernández és una de les nenes que hi ha participat i n’ha tornat encantada: “Hi hem fet de tot, manualitats, excursions al riu, guerres d’aigua... No m’he avorrit gens”, diu contenta. També li han agradat els monitors que ha tingut perquè “eren simpàtics i han estat molt per nosaltres”, destaca.

De fet, un dels punts forts de l’Estiu Riu és que prioritza la contractació de joves que ja fan de monitors a esplais i caus del municipi amb l’objectiu d’aprofitar la seva expertesa i de teixir una continuïtat amb l’oferta de lleure que hi ha a la localitat durant l’any. Xarli Reixach, tècnic de joventut de l’Ajuntament d’Olot, explica que això genera “un ambient de familiaritat entre infants i monitors molt educatiu”, ja que alguns nens es troben amb els mateixos monitors del cau i l’esplai.

En paraules d’Andrea Gonzalez, monitora de l’Estiu Riu i també dels Esplais de la Garrotxa, aquest contacte previ amb els infants és molt útil perquè els monitors ja saben com tractar els nens i també les seves famílies. A més, segons diu, el fet que un infant ja conegui un monitor ajuda a que la resta del grup s’obri amb més facilitat.

Gonzalez també opina que els casals tenen un impacte directe en el comportament dels infants i adolescents. Ella mateixa ho ha notat en tornar a tenir a l’esplai alguns dels nens que han passat per l’Estiu Riu: “Els que hi han anat tenen més sensació de grup i més habilitat a l’hora de prendre decisions en equip”. També ho creu Paula Mora, una noia de quart d’ESO que enguany ha viscut el seu últim Estiu Riu després de participar-hi deu anys com a nena.

“El casal és un lloc més obert on no hi ha els mateixos rols que a l’institut, hi ha menys gent i pots ser més tu”

Mora considera que els casals l’han fet ser més tolerant i li han ensenyat a treballar millor en grup, a banda d’ajudar-la a conèixer-se més a ella mateixa i a fer amigues amb qui a classe no tenia relació: “El casal és un lloc més obert on no hi ha els mateixos rols que a l’institut, hi ha menys gent i pots ser més tu”. Creu que hi influeix el fet que no s’hi vagi per obligació i que hi hagi monitors, “amb qui la relació és més propera que amb els professors”. De fet, l’experiència de l’Estiu Riu li ha agradat tant que aquest any farà un curs per fer-hi de monitora.

Combatre el summer learning loss

Més enllà de promoure la socialització, fer activitats de lleure que tinguin un component formatiu també pot ajudar a combatre l’anomenat summer learning loss, la pèrdua d’aprenentatges que es pot produir a causa de l’aturada lectiva. I és que la recerca internacional ha demostrat que, en aturar-se l’aprenentatge, les vacances d’estiu també poden perjudicar l’alumnat que té més dificultats per a aprendre i crear bretxes educatives entre els qui poden accedir a activitats formatives complementàries i els qui no.

En xifres, l’alumnat català té 85 dies de vacances, però no tots els infants i adolescents els poden omplir amb activitats de lleure i extraescolars. A Catalunya, es calcula que només 8 de cada 10 infants i adolescents participen en activitats educatives fora de l’escola i que, per tant, hi ha un 20% que no hi té accés. Per això, aquest estiu la iniciativa Estiu Enriquit, liderada per l'Aliança Educació 360, ha emplaçat els ajuntaments del país a treballar per garantir activitats d’estiu especialment per a aquells infants i adolescents que més ho necessiten, ja que aquesta aturada estival no afecta per igual a tothom.

Les dades també indiquen que tant els programes de lleure educatiu com els d’activitats extraescolars més acadèmiques semblen tenir un impacte positiu en els processos d’aprenentatge de l’alumnat. Segons una revisió liderada el 2016 per Miquel Àngel Alegre, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en avaluació de polítiques educatives, en països com els Estats Units i el Regne Unit s’ha demostrat que aquests programes poden fer guanyar com a mínim un mes en relació amb el progrés mitjà de l’alumnat en un curs escolar, especialment en infants de primària i en àmbits com la lectura i l’oralitat.

En paraules de Miquel Àngel Essomba, professor de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona, “és innegable que l’educació en el lleure té un valor positiu en els infants i adolescents”, tot i que reconeix que encara no hi ha prou estudis que expliquin el rol del lleure en la lluita contra l’abandonament escolar, sobretot perquè aquest és “un fenomen multi causal”. A més, indica que cal diferenciar entre el lleure que inclou reforç acadèmic i el que no.

La Francis Hernández amb la seva mestra Marina Coronado // Cedida

Descobrir l’entorn i generar cohesió social

Essomba, però, considera que les activitats de lleure permeten viure “un estiu amb sentit educatiu” a molts infants, ja que els ajuden a adquirir aprenentatges socials i a descobrir espais exteriors. El pedagog argumenta que “els infants es passen la vida escolar d’edifici en edifici, d’institució en institució, amb molt poc marge per gaudir de l’entorn”, i creu que les activitats de lleure justament trenquen aquesta dinàmica.

De fet, Essomba va impulsar el 2016 –quan era comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona– la creació dels casals urbans Baobab, pensats per a infants barcelonins que no poguessin marxar de vacances i que s’haguessin de quedar al seu barri. L’objectiu era dissenyar una oferta de lleure durant l’agost que permetés als infants conèixer més l’entorn on viuen i que, al mateix temps, enfortís el teixit associatiu de cada barri amb activitats dinamitzades amb l’ajut de joves de la zona. Des de llavors la iniciativa no ha parat de créixer: de tres barris ha passat a deu i aquest estiu ha comptat amb 906 infants d’entre 4 i 12 anys.

“Els casals Baobab busquen generar comunitat en barris d’acció municipal prioritària”, explica Gretel Vila, tècnica responsable de la iniciativa, que recorda que el projecte forma part del Pla de Barris de la capital catalana. De fet, un 80% de les places es reserven a infants que no es poden permetre anar a casals d’estiu. Són places que s’omplen a partir de les recomanacions que fan les comissions socials de les escoles i també serveis educatius com els EAP, els equips d’assessorament i orientació pedagògica.

L’escola Els Horts del barri de la Verneda és un dels centres que acull els Baobab. La maquinària s’engega a l’abril, quan les escoles i els Serveis Socials comencen a consensuar quins són els infants que, per la seva condició socioeconòmica, han de tenir accés prioritari als casals. A partir d’aquí, es reserven les places i les altres s’obren a la ciutadania.

Laura Gómez, mestra dels Horts i antiga monitora de lleure, destaca que “els Baobab volen arribar a tothom, però sense deixar ningú enrere”. També explica que molts infants han tornat a classe dient que el millor de les vacances han estat els casals. És el cas de l’Izan Vergel, un alumne de sisè de primària dels Horts que descriu els Baobab com “una experiència irrepetible”. D’una banda, perquè ha conegut més nens del barri, i de l’altra, perquè ha pensat un projecte per millorar la Verneda: crear un parc per a nens més grans amb tirolines i tobogans.

En aquest sentit, Sandra González, una altra de les responsables dels Baobab, subratlla que “no són uns casals amb una programació tancada, sinó que la seva acció va més enllà de l’estiu i té una visió comunitària molt clara”.

Cultivar l’educació més enllà de l’escola és justament l’objectiu de l’Aliança Educació 360, que va néixer fa tres anys de la mà de la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) i la Fundació Bofill. La iniciativa, que anima les administracions locals i comarcals a desplegar estratègies educatives que traspassin les fronteres de les aules i a fomentar el lleure per fer de l’estiu un període també educatiu, compta amb centenars de municipis involucrats i actua com a laboratori de proves per impulsar polítiques públiques que promoguin una educació a temps complet.

La connexió entre l’escola i el lleure

I és que, encara que tant l’educació formal com no formal juguen un paper fonamental en el desenvolupament d’infants i adolescents, la majoria de professionals consultats en aquest reportatge opinen que sovint hi ha una gran desconnexió entre elles. De fet, reconeixen que poques vegades hi ha un traspàs d’informació directe entre docents i monitors.

“Ens falta fer més xarxa, són dues educacions molt necessàries i complementàries que han de remar en la mateixa direcció”, apunta Andrea Gonzalez. La monitora de l’Estiu Riu posa d’exemple un cas que va viure en pell pròpia: “Una vegada vaig tenir una nena cega al casal que no sabia com tractar i de qui ningú me n’havia dit res, al final vaig haver de trucar a la seva mestra per tenir més informació i això em va ajudar molt”.

L’Andrea pensa que la separació entre educació formal i no formal es dona perquè tradicionalment s’ha tingut “una visió paternalista” cap al lleure, “com si els monitors fóssim els guais i els professors els seriosos”, justifica. Per a Miquel Àngel Essomba la divisió entre escola i lleure ja ve determinada per la mateixa administració, que gestiona la institució escolar des del departament d’Educació, però que en canvi deixa el lleure en mans del departament de Drets Socials: “El lleure no s’ha tractat mai com una qüestió educativa, sinó com un tema de benestar social”, raona.

Tot i així, segons el pedagog, l’última llei educativa descriu el lleure com un dret inherent a l’educació. Per això, Essomba aposta perquè sigui el departament d’Educació qui el gestioni: “Seria el més lògic, no hem de fragmentar l’educació, els infants són un tot i és summament interessant que persones que treballen amb ells puguin compartir informació”.

Hi coincideix Alícia Berga, directora de l’escola El Morrot d’Olot, que també agrairia intercanviar més informació amb els monitors, sobretot perquè “en una aula no es veu tot”. Al mateix temps, però, creu que cal vigilar amb la informació que es dona per no generar etiquetes ni prejudicis envers els infants.

Des de l’escola Els Horts també consideren que és imprescindible connectar l’educació formal amb la no formal, així com donar una uniformitat als espais de lleure educatiu. De fet, abans de la pandèmia van establir una coordinació comuna entre el menjador escolar i les activitats de lleure de la tarda per unificar normes. La directora del centre, Antònia Marsol, diu que els ha estat molt útil perquè els alumnes sàpiguen que hi ha un model i unes pautes de resolució de conflictes compartides en tots dos espais i que això els ha ajudat a garantir “una continuïtat i una cohesió educativa molt positiva”.