S.O.S: Biblioteques escolars Next Generation

Notícies

Fa vint anys que tinc vint anys, cantava en Serrat, i em recorda que les bibliotecàries de la meva generació fa 20 anys que lluitem per reivindicar biblioteques escolars més ben dotades. Formades en el si d'una Escola universitària pionera a Europa i orgulloses d'una xarxa de biblioteques públiques referents i centenària, ens hem trobat frustrades en la consecució d'un sistema català de biblioteques escolars a l'alçada.

Les biblioteques escolars han de ser espais d’inspiració i que fomentin la curiositat de la comunitat educativa.

Biblioteques escolars que formin part del cor de l’escola, que juguin un paper estratègic en fomentar els hàbits lectors, però que vagin més enllà: que siguin espais d’inspiració i fomentin la curiositat de la comunitat educativa. Però això no és viable si les biblioteques es mantenen amb aportacions menors, sovint des de les AMPES, sense criteris de compra de llibres, sense equipaments informàtics a l’alçada i, sobretot, sense persones amb una dedicació exclusiva i experta.

Però no penseu que hem estat soles en aquesta frustració: gran part de la comunitat educativa ens acompanya en la demanda. També el sector del llibre ha secundat la petició.

Tots sabem allò de “mal de muchos, consuelo de tontos” que prefereixo reconvertir en ‘mal de molts, epidèmia'. I sí, en això últim resulta que ara en tenim la mà trencada. Sembla que molts sectors del país estan a l'espera dels fons europeus Next Generation que ens permetran reconvenir agents econòmics, donar impuls a grans projectes o transformar indústries. Vet aquí, un cavall de batalla que espero que no s'escapi en el panorama educatiu: les nostres míseres i benintencionades biblioteques escolars.

Fa 20 anys molts bibliotecaris recorríem les biblioteques escolars de tot el país, guiats per l'Amic de Paper una associació sense ànim de lucre, creada l'any 1984 a Barcelona per bibliotecaris, mestres, pedagogs, psicòlegs i representants de la FaPaC per tal de promoure la lectura infantil i juvenil a l'àmbit escolar. El 1994 firma juntament amb altres associacions, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i sindicats, el Manifest per les biblioteques escolars, on es denunciava la manca de recursos i planificació en aquestes biblioteques i es reclamaven diferents actuacions a l'Administració per tal de millorar la seva situació, començant pel finançament suficient i regular per destinar a personal format, materials, tecnologies i equipaments. L'any 2008 aquesta associació cessa la seva activitat.

La biblioteca escolar ha d'oferir serveis d'aprenentatge, llibres i altres recursos per contribuir a desenvolupar el pensament crític.

El Programa de biblioteca escolar 'Puntedu' s’inicia el curs 2004-2005 dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa amb l’objectiu de potenciar la biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya. La biblioteca escolar ha de poder oferir serveis d'aprenentatge, llibres i altres recursos a tots els membres de la comunitat escolar per tal que desenvolupin el pensament crític i utilitzin de manera eficaç la informació en qualsevol suport i format. El 2011 el projecte cau i les dades de seguiment s'aturen el 2009. Un intent massa curt en el temps i poc transformador en l'eix substancial.

El 2018 la Fundació Bofill pren el relleu per abanderar un canvi de model mitjançant la Biblio(R)evolució, un espai per repensar els usos de la biblioteca escolar i per incitar la comunitat educativa a participar sobre el paper d'aquest agent de transformació educativa.

Relacionat: Coneix la crida Biblio(r)Evolució: Repensem els usos de la biblioteca escolar

Veiem, per tant, que hi ha interès i projectes iniciats, amb molta més bona voluntat que recursos. I si ara tinguéssim recursos… cap a on caldria enfocar-los? Doncs jo tindria una recomanació fàcil: no inventin, copiïn. I no cal que mirin a Finlàndia, només cal que vagin a Galícia. Per poc sensibles que siguin a la importància de la lectura i el foment de les ments inquietes i curioses, trobaran un model a seguir.

Passin i vegin: observin l'esforç ben encarrilat d'un pla liderat per l'administració autonòmica, ben guiat des de 2006 (sí, més d'una i de dues legislatures!!). L'última convocatòria gallega s'anomena 'Biblioteques creatives'. A Galícia s’ha apostat per introduir a les biblioteques escolars un nou llenguatge, la programació, i s’impulsen mitjançant la cultura maker, amb activitats destinades a millorar la comunicació lingüística i el raonament de l’alumnat. La lectura i la cultura maker fent un tàndem guanyador. Molts ja no tenim gaires esperances en la creativitat local i firmaríem per emmirallar-nos amb la creativitat gallega o lusitana, que també ens pot servir.

No vull acabar aquestes línies sense agrair la bona feina de les desenes de professionals que no perden la fe en la importància d'aquests espais i que durant molts anys han servit de far. També el meu aplaudiment més sincer en els professionals que estan avui al capdavant de biblioteques escolars i mostren bons exemples i es fan imprescindibles als seus centres. Gràcies a ells i pensant en les noves generacions, necessitem, ens urgeixen BIBLIOTEQUES ESCOLARS NEXT GENERATION!

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar