El confinament no atura el LECXIT: l’experiència lectora d’en Llorenç i na Neus

Els dilluns a la tarda es troba el grup LECXIT de la Biblioteca Vila de Gràcia per gaudir d’una estona al voltant de la lectura. A dos quarts de cinc la biblioteca es va omplint de mica en mica de riures i anècdotes alhora que arriben els infants de l’Escola l’Univers i les persones voluntàries.

Relacionat: Com fer LECXIT? Kit de benvinguda

Aquest pot semblar un dilluns qualsevol, com el de cada setmana, però és un dilluns ben especial per a dues persones: la Neus i en Llorenç.

En Llorenç i la Neus són una parella LECXIT que comparteixen des de fa un any una hora dels dilluns a la tarda per gaudir de la lectura. El curs passat, a causa de la covid-19, al mes de març, quan només portaven compartint tres sessions de lectura, es van aturar les activitats presencials i es van confinar.

Però tant en Llorenç com la Neus volien continuar gaudint d’aquestes estones de lectura i de seguida van trobar una solució: ho farien de manera telemàtica! Així, cada setmana es van continuar trobant, però ara ja no ho feien a la biblioteca sinó cadascú a casa seva. Això els va permetre tenir una nova finestra que els permetia conèixer una altra realitat quan no podien sortir de casa.

La Neus va conèixer també a la Sansa i a en Marçal, els germans del Llorenç, i ell va veure com passejaven els gats per darrere de la pantalla. De mica en mica es van anar familiaritzant i trobant la manera de seguir llegint: van buscar un llibre que poguessin tenir els dos per així llegir la mateixa història plegats.

Relacionat: Les sessions LECXIT: moments diferents, una experiència única

I així és com van continuar fent LECXIT fins al mes de juliol, trobant-se cada dilluns a la tarda per parlar i llegir, fent que el Llorenç continués amb l’hàbit lector. A l’octubre, en tornar a engegar les sessions LECXIT a la biblioteca, ells ho van reprendre de nou de manera telemàtica. Però, després de quatre mesos, aquest dilluns s’han tornat a retrobar de manera presencial. I quin goig poder veure les seves reaccions!

"Quina il·lusió tornar-te a veure!"

La Neus ha entrat a la biblioteca i, tot i la mascareta, se li notava el somriure inquiet esperant tornar a veure a en Llorenç. Feia un any que no es veien fora de la pantalla. De seguida ha arribat ell, acompanyat de la seva mare, els dos s’han mirat i s’han somrigut amb els ulls:

• Quina il·lusió tornar-te a veure! – diu la Neus amb to efusiu.
• Sí, però ara portem la mascareta. – li contesta en Llorenç saludant la Neus amb el colze.

La Sílvia, la responsable de la biblioteca encarregada del LECXIT, els saluda contenta i els indica quina serà la seva taula. Cada dilluns estaran a la mateixa taula, que prèviament desinfecten, per fer les sessions LECXIT.

Després d’explicar-se algunes novetats de la darrera setmana i de parlar sobre com els hi canvia la veu a través de l’ordinador fent que semblen robots o com n’és de diferent veure’s amb mascareta, comencen amb la seva activitat de lectura: ja estan acabant el segon llibre del Diari d’en Greg.

El curs passat van començar a llegir-lo i els ha engrescat tant que han volgut continuar la col·lecció per descobrir la seva història. I, quina casualitat, en Llorenç també és el germà mitjà igual que en Greg!

Els dos van llegint la lectura plegats, en Llorenç li va preguntant aquelles paraules que no entén i la Neus li explica el significat posant alguns exemples de la seva vida. Ella aprofita per reforçar que fa molt bé les entonacions dels personatges i és molt expressiu llegint. En Llorenç reconeix que ara llegeix més de pressa i ha descobert noves paraules gràcies a ella.

Després de llegir algunes pàgines del llibre, decideixen buscar-ne un altre de diferent per canviar la lectura. Ara volen un que sigui pop-up, que surtin les il·lustracions de les pàgines. Li comenten a la bibliotecària de la sala infantil, que els ajuda a buscar el llibre i troben un que els agrada molt. S’asseuen per gaudir de les imatges i figures que sobresurten del llibre.

I en un tres i no res, ja s’ha acabat la sessió, ha arribat la mare d’en Llorenç i és l’hora de marxar. La Neus aprofita per saludar a la mare, junts li expliquen què han fet aquesta tarda i s’acomiaden fins a la pròxima setmana que es tornaran a trobar per compartir el moment de lectura.

Relacionat: Guia pràctica per al voluntariat LECXIT

I és que el LECXIT va molt més enllà que llegir plegats. És que un infant comparteixi una estona de lectura amb una persona que està al seu costat per acompanyar-lo en aquest procés a partir dels seus propis interessos i inquietuds.

Aquesta relació individual i propera entre el voluntari i l’infant és la clau i la màgia del LECXIT. El mentor o mentora és una persona que guia i acompanya als infants en el seu procés d’aprenentatge, algú que els ofereix una atenció personalitzada i és un punt de referència i recolzament. Gràcies al seu compromís, dedicació i estima, els infants relacionen la lectura amb un moment de plaer i diversió, en el qual se senten còmodes per equivocar-se, donar la seva opinió o experimentar noves formes d'entendre la lectura.