El curs 2019-20, les mesures preses per contenir la pandèmia de la covid-19 van fer que infants i adolescents no poguessin anar presencialment a les escoles durant més de 3 mesos.
El pes de les famílies com a agent clau en l’acompanyament de l’escolarització va ser més patent que mai. També es va fer evident la necessitat d’oferir un estiu educatiu per revertir l’impacte de les desigualtats socials en l’aprenentatge, accentuat per l’absència de presencialitat de l’escola. Alhora, es va veure la importància que des dels centres educatius es treballés per desenvolupar les habilitats socioemocionals de l’alumnat i les competències vinculades a “l’aprendre a l’aprendre”.
En aquesta sèrie d’articles, publicats entre abril i juliol de 2020, alguns dels autors de la col·lecció ‘Què funciona en educació?’ reflexionaven sobre aquestes qüestions a partir de les evidències científiques més robustes sobre les intervencions educatives, i donaven pistes per acompanyar l’aprenentatge en condicions de confinament. Unes recomanacions que en bona part són pertinents encara avui, en què els confinaments de grups específics segueixen servint com a mesura de contenció de la pandèmia.
