“El teu barri, la teva escola”: Més de seixanta escoles i entitats socials reclamen unes portes obertes sense prejudicis

Sota el lema “El teu barri, la teva escola. Aquí comença tot”, més de cinquanta escoles i instituts públics de Catalunya s’han unit per alçar la veu durant les portes obertes a l’educació infantil, primària i secundària que han començat aquest febrer. Reclamen una preinscripció basada en la proximitat i sense prejudicis.

Es tracta d’escoles i instituts que, malgrat disposar de grans professionals i projectes educatius, sovint estan descartades abans de començar el procés de preinscripció escolar com a conseqüència de la sobreoferta, d’estigmes o de la manca d’acompanyament municipal.

Són centres que acostumen a concentrar alumnat d’origen estranger o en situació de pobresa i que majoritàriament acaben el període de portes obertes sense rebre visites, malgrat que els ajuntaments disposen d’eines per donar-les a conèixer. En altres casos, l’afluència i els múltiples comentaris positius que reben no es tradueixen en demandes de matriculació. Al llarg dels darrers tres anys, més de cent escoles i instituts ja han participat d’aquesta iniciativa.

“El teu barri, la teva escola. Aquí comença tot” l’impulsa la Fundació Bofill en col·laboració amb l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), La Fede, Comissions Obreres, Escoles Contra la Segregació, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), Fedelatina (Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya), Fundació Secretariat Gitano, SETEM Catalunya, Moviment per la Pau i la Fundació Guné.

Davant l’escola Josep Janés de l’Hospitalet de Llobregat, una de les escoles adherides a la campanya, entitats socials i famílies han reivindicat els valors de la diversitat a l’escola i han alertat que la invisibilització dels centres impedeix una tria escolar veritablement informada. També han denunciat la passivitat de l’administració i demanat que s’apliquin mesures contra la segregació escolar.

"Venim a posar en valor escoles valentes i orgulloses de la seva diversitat"

“Venim a posar en valor escoles valentes, orgulloses de la seva diversitat, que saben que estan contribuint activament a construir una societat més cohesionada i volen ser conegudes sense estigmes ni prejudicis”, ha explicat la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal. Nadal ha afegit que “la cohesió no pot dependre només de decisions individuals benintencionades, sinó que necessita un sistema que generi confiança, faciliti informació clara, reforci els centres i els seus professionals i obri les escoles a la comunitat perquè se la faci seva”. “Aquí comença tot no és només una campanya, és una manera d’entendre el país”, ha conclòs.

Amor del Alamo Margalef, membre de la junta directiva de la CONFAVC, ha reivindicat que “si les ciutats comencen als barris, els barris comencen a l’escola” i ha deixat clar que ‘Aquí comença tot’ és una campanya on el teixit veïnal ha d’estar. D’altra banda, el president de l'aFFaC, Jordi de Carreras, ha reivindicat l'escola pública i de proximitat com "la de més qualitat per a tots els fills i filles". Carreras ha reclamat que han de ser les administracions educatives les encarregades de posar fi a la segregació escolar, "especialment en l'actual context de polarització i creixement de la xenofòbia i el discurs de l'odi".

Les portes obertes desèrtiques no són el problema d’un centre concret

Les entitats impulsores han denunciat que si les portes obertes d’una escola queden desèrtiques, qui té un problema és tot el municipi i el sistema educatiu. “Triem l'escola en un marc definit i l’administració no pot traslladar la responsabilitat de cohesionar o segregar a les famílies”, ha resumit María Segurola, referent en polítiques contra la segregació de la Fundació Bofill. “A l’administració li toca cultivar una cultura de xarxa escolar de municipi, no de trinxeres”.

Les portes obertes “desèrtiques” són en bona mesura conseqüència de la sobreoferta de places i de la manca d’acompanyament municipal a les famílies o de no coordinar conjuntament totes les portes obertes per afavorir que totes les famílies puguin conèixer totes les escoles abans de triar. Es produeixen en centres amb baixa demanda històrica o que pràcticament cobreixen l’oferta amb germans d’alumnat ja inscrit.

Ho il·lustra el testimoni d’una directora d’una escola de les comarques gironines, que lamenta que “saps que fas correctament la teva feina però ningú ho valora i no tens l’opció real de revertir-ho”.

Un problema municipal i de tot el sistema educatiu que es podria evitar

Segurola ha deixat clar que la invisibilitat de les escoles, la baixa demanda i la segregació escolar “es poden prevenir amb accions concretes” i ha explicat que la clau és la coordinació a nivell municipal, com ja fan alguns municipis.

Evitar solapaments en les portes obertes, organitzar sessions informatives on tinguin veu famílies dels centres que ajudin a trencar prejudicis o reunions de segona volta per a famílies que no han entrat en cap de les seves peticions i han d’ampliar-les, ajuda a trencar estigmes.

Més enllà de les portes obertes, per a una correcta planificació, per Segurola també és indispensable disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització, ajustar l’oferta educativa al padró municipal (programar tantes places com alumnes s’esperin), definir unes zones educatives que trenquin amb la segregació residencial o potenciar l’oferta singular. També acompanyar els centres perquè puguin enfortir els seus projectes i promoure el vincle entre escoles bressol i centres amb baixa demanda, amb activitats compartides, xerrades de famílies o intercanvis pedagògics.

• Relacionat: Què és un grup singular i per què és important contra la segregació escolar?

En el nostre context, trobar-se amb persones diferents no pot ser excepcional sino que ha de formar part de la normalitat. En aquest sentit, ha recordat que “quan fem la preinscripció també estem decidint si contribuïm a reforçar els valors democràtics”, ha lamentat que deixar de visitar escoles per prejudicis obliga a descartar molt bones opcions d’entrada i ha deixat clar que “el simple fet de visitar una escola trenca moltes barreres de desconeixement i pot generar grans canvis”.

“Ens havien dit que no vinguéssim i en sortim enamorats”

Moltes de les escoles participants tenen una reputació i uns estigmes que no es corresponen amb tot el que ofereixen. Són centres que han patit una etiqueta per la composició de l’alumnat o per dinàmiques històriques, que té poc a veure amb la seva qualitat educativa.

“Cada curs les famílies ens fan comentaris com ‘ens agrada molt el vostre projecte però llàstima que hi hagi tant alumnat vulnerable’”, explica la directora d’un centre de Barcelona adherit a la campanya, o “ens havien dit que no vinguéssim a conèixer aquesta escola i en sortim enamorats”, com afegeix la responsable d’un centre del Vallès. “Les poques famílies que venen a portes obertes surten encantades i diuen el mateix: ‘no m’imaginava aquest centre així’”, conclou una altra directora.

La campanya també visibilitza antics alumnes d’aquests centres, que testimonien el potencial d’educar-se en centres amb una forta barreja social. “La meva escola era tan diversa, que em va ajudar a entendre el món des d’una perspectiva molt més gran”, explica l’Álvaro, de Salt. Sovint sentia com deien “valents” als seus pares per portar-lo a aquella escola, però ell deixa clar que “només van fer el que tenia més sentit i també he acabat a la universitat”. “Tant a la feina com a la discoteca t’acabaràs trobant la gent del teu barri”, comenta el Biel, exalumne d’Igualada, “per tant val més començar des de petit”.