La Fundació Bofill proposa un pla de 27 milions anuals per situar Catalunya per sobre de la mitjana europea en comprensió lectora
16/09/2025
- Resum executiu: Comprensió lectora: l’assignatura pendent.
- Informe complet: Comprensió lectora: l’assignatura pendent. Evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent
Cada any milers d’infants acaben l’escola sense entendre allò que llegeixen. Catalunya arrossega aquest problema des de fa dècades, i sense un gir real en les polítiques educatives continuaran els mateixos resultats: nens i nenes que no entenen el que llegeixen i veuran limitades les trajectòries educatives i el seu futur. Amb les mesures actuals és molt difícil que l’alumnat català millori significativament en comprensió lectora.
La diferència de resultats de Catalunya a les proves PIRLS respecte a la mitjana europea equival a mig curs escolar, el país acumula 15 anys de mals resultats i, en base a l’última edició de les proves, està només per davant de Ceuta i Melilla.
Així ho assenyala la Fundació Bofill, que ha fet una anàlisi diagnòstica de la situació amb propostes fonamentades a partir de l’informe “Comprensió lectora: l’assignatura pendent”, de la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó.
L’informe evidencia que els actuals baixos resultats es poden evitar i obliguen a marcar-se objectius clars, per això planteja arribar a la mitjana europea d’aquí a dues edicions de les proves PIRLS (2031). Un horitzó “ambiciós però viable” que, com assenyala l’anàlisi, exigeix compromís polític, inversió en mesures concretes i un canvi estructural i sostingut, fonamentat en l’evidència.
Més concretament proposa que, de cara a les proves PIRLS del 2031, Catalunya es fixi l’objectiu de superar la mitjana europea. És a dir, aconseguir augmentar més de 20 punts els resultats per tal que, dels 507 punts PIRLS actuals passi a superar els 528. També planteja marcar-se el propòsit de reduir la proporció d’alumnat amb nivells baixos (que ara són un 30%) i rebaixar la proporció per sota la mitjana europea del 23%, així com augmentar el poc alumnat que es troba als nivells alts (actualment un 27%) i superar el 40%.

A partir de l’informe de Llauradó, i del treball amb un grup d’experts d’àmbits com la lingüística, la biblioteconomia, la docència o la psicologia, la Fundació Bofill planteja 7 propostes de política pública per millorar els resultats. El grup està format per Hèctor Ruiz, Gemma Pasqual, Francesc Martín, Mònica Baró, Rosa Gil, Maria Gajas i Marta López.
Són mesures fonamentades en la recerca, que generen acord entre la majoria d’actors i requereixen una inversió aproximada de 27 milions d’euros anuals (un 0,4% del pressupost d’Educació).
- Agenda de mesures: 7 propostes per capgirar els resultats de comprensió lectora a Catalunya. Agenda de mesures
La Fundació Bofill, que ha analitzat, apuntat mancances i proposat recomanacions des de la primera edició de PISA, subratlla que fa quinze anys que la recerca és clara sobre quines són les millors pràctiques i condicions per aprendre a llegir i recorda que països com Polònia, Noruega, Eslovènia en dades PIRLS, o Portugal en dades PISA, han superat la mitjana europea en menys de deu anys.
Per l’entitat, iniciatives impulsades les darreres dècades, com la xarxa de competència lectora, el Pla pilot de biblioteques escolars, el PuntEdu o el programa ILEC han estat molt positives, però sense ni l’abast, ni els recursos suficients.
Tot comença per llegir: parlen els professionals de la comprensió lectora
L'agenda de propostes, elaborades amb la col·laboració de referents de diferents àmbits de la comprensió lectora, es va compartir amb més de 150 persones a l'acte "Tot comença per llegir", un punt de trobada de molts dels agents preocupats pels baixos nivells de comprensió lectora.
Amb l’objectiu de precisar en quin moment estem, quines són les causes, posar en valor les iniciatives d’èxit diferents agents i centres educatius i debatre al voltant de les propostes viables que podrien revertir la situació.
- Recupera l'acte "Tot comença per llegir"