L’educació dels 0 als 3 anys és una etapa fonamental per l’adquisició d’aprenentatges i és especialment important per a aquells nens i nenes que a casa no poden comptar amb el suport educatiu de les seves famílies, per als quals l’escola bressol esdevé un recurs fonamental. La insuficiència de places, però, fa que siguin precisament els infants amb més necessitats educatives qui menys hi accedeixin.
Universalització de l’etapa 1-3
Avançar cap a la universalització de l’etapa 1-3 és una estrategia clau per reduir les desigualtat socials i educatives. Per tal d’estendre’n la cobertura pública i que tots els infants en situacions de pobresa o vulnerabilitat hi siguin admesos prioritàriament, “La legislatura de l’educació: Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa” planteja estendre la dotació d’escoles bressol públiques en aquells entorns i municipis amb menor cobertura, una renda per càpita baixa i una població amb més dèficits formatius. Proposa també la cobertura gratuïta al conjunt d’infants d’1 any, començant per aquells que es troben en situacions més vulnerables (caldrien 24,4 milions d’euros anuals) i impulsar campanyes de sensibilització i activació de la demanda per atraure els col·lectius més vulnerables, a partir de mecanismes de detecció i derivació de les famílies des dels serveis socials.
En aquest recull de publicacions hi trobareu articles relacionats per obtenir més informació sobre l’educació 0-3. Consulteu-los i compartiu-los!
La importància d’educar en la primera infància
Com recull l’agenda “La educación que vence a la pobreza“, l’estat espanyol està molt per sobre la mitjana europea d’escolarització als 2 anys però, malgrat això, mentre que el 60% de les famílies de més renda escolaritzen, només ho fa un 30% de les que en tenen menys. A més a més hi ha grans diferències entre comunitats.
Una aposta per la universalitat, gratuïtat, qualitat i flexibilitat d’aquesta etapa, amb formació i orientació a famílies, així com serveis de salut, socials i comunitaris, permetria solucionar-ho. Per això l’agenda proposa arribar al 75% d’escolarització de la població infantil pobre o en risc de pobresa al 2030, a través d’un pla estatal de suport a comunitats i municipis. A partir de la detecció de famílies vulnerables, de preus públics amb tarifació social i d’una xarxa de recursos locals.
