10 polítiques educatives per trencar el cercle de pobresa

Notícies

L’estat espanyol encapçala les taxes de pobresa infantil d’Europa. Al 2022 un de cada tres menors es trobava en risc de pobresa i/o exclusió social. Sortir de la pobresa no és fàcil, hi ha un cicle de reproducció en base al capital educatiu de les famílies: menys grau de formació en una llar comporta més risc de pobresa i exclusió social dels menors que hi viuen que, alhora, comporta més pobresa i exclusió. 

"L'educació que venç la pobresa" proposa 10 polítiques, complementàries, amb l’equitat al centre, que apelen a la corresponsabilitat entre administracions i que estan basades en la investigació de programes nacionals i internacionals, que permetrien trencar el cercle.

      1. Educar en la primera infància: 75% d’escolarització d’1 i 2 anys al 2030

      Els infants comencen l’escolarització amb diferències notables, provocades sobretot per l’extracció socioeconòmica i cultural de les famílies. L’educació d’1 a 3 anys millora el desenvolupament cognitiu i socioemocional i l’estat espanyol està molt per sobre la mitjana europea d’escolarització als 2 anys; malgrat això, mentre que el 60% de les famílies de més renda escolaritzen, només ho fa un 30% de les que en tenen menys. A més a més hi ha grans diferències entre comunitats.

      Una aposta per la universalitat, gratuïtat, qualitat i flexibilitat d’aquesta etapa, amb formació i orientació a famílies, així com serveis de salut, socials i comunitaris, permetria solucionar-ho. Per això l’agenda proposa arribar al 75% d’escolarització de la població infantil pobre o en risc de pobresa al 2030, a través d’un pla estatal de suport a comunitats i municipis. A partir de la detecció de famílies vulnerables, de preus públics amb tarifació social i d’una xarxa de recursos locals.

      2. Beques i ajudes per la continuïtat educativa: 100% de cobertura per a l’alumnat en risc de pobresa i exclusió

          La capacitat de sufragar els costos d’escolarització de les famílies determina la probabilitat d’abandonar prematurament els estudis dels fills. Alguns estudis xifren l’impacte dels programes de beques en un increment del 20% de probabilitat d’acabar els estudis a l’estat espanyol. Malgrat això, la política de beques està molt poc desenvolupada i la cobertura d’estudis no universitaris (23,4%) està molt lluny de la proporció de menors en risc de pobresa i/o exclusió (34,5%).

          Aquestes ajudes han d’atacar tres barreres principals: econòmica, coneixement de l’oferta i informativa i burocràtica i, per tal que puguin cobrir tot l’alumnat de secundària en risc de pobresa i exclusió, es proposa una beca no finalista als cursos de 3r i 4t d’ESO (que incentivi l’adhesió escolar, uns 3000€/curs per les famílies de renda més baixa) i una beca salari per a joves d’entre 16 i 19 anys equivalent a l’ingrés mínim vital (604 €/mes escolar). Aquestes ajudes estarien gestionades per les comunitats autònomes, cofinançades també per l’administració estatal i independents i compatibles amb d’altres.

          3. Orientació i mentoria: 40 hores més per a tot l’alumnat jove en risc de pobresa o exclusió

          L’orientació i la mentoria són clau per prevenir l’Abandonament Escolar Prematur. L’orientació reforça l’experiència acadèmica, ajusta expectatives i millora habilitats, actituds i el compromís amb l’escola. D’altra banda, la mentoria enforteix el vincle educatiu amb un referent. El problema, però, és que, amb algunes excepcions, a l’estat espanyol el sistema d’orientació és incomplet, desigual i deficitari a la postobligatòria i la mentoria és encara més precària.

          L’agenda suggereix que tot l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria en risc de pobresa o exclusió social disposi d’un mínim de 40 hores addicionals d’orientació i un pla de suport a les polítiques autonòmiques i locals per als centres i alumnes més vulnerables, amb plans individualitzats d’orientació, una finestreta única local amb els serveis existents al territori i una estratègia local amb els equips d’orientació dels centres.

          4. Igualar aprenentatges per l’equitat educativa: estratègies locals de suport educatiu

          Els resultats de PISA evidencien que les notes tenen a veure amb el nivell socioeconòmic: A les tres darreres edicions hi ha diferències de puntuació superiors als 80 punts de matemàtiques entre l’alumnat més pobre i el més ric. Hi ha un gruix d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge que no segueix el curs amb normalitat i té més risc de desmotivació i abandonament. És sobretot alumnat de famílies amb menys recursos, amb més dificultats per oferir ambients d'estimulació cognitiva.

          A partir d’estratègies eficaces per neutralitzar aquestes desigualtats, com els programes de suport educatiu més enllà de l’horari lectiu, l’agenda planteja l’objectiu d’incrementar 20 punts el resultat de l’alumnat de menor estatus socioeconòmic. A partir de la promoció d’estratègies locals de suport educatiu accessible (gratuït per a famílies pobres o en risc d’exclusió), adequat a les necessitats (amb un sistema de detecció) i de qualitat. Preveuen també mecanismes de contacte amb les famílies i els alumnes i una avaluació d’implementació i resultats.

          5. Polítiques de segona oportunitat per reenganxar-se a l’estudi: mapes de recursos locals

            A l’estat espanyol un 14% de joves abandona prematurament els estudis (una taxa molt per sobre la UE). Alhora, un 13,5% de joves d’entre 18 i 24 anys ni estudien ni treballen. Els programes de segona oportunitat han demostrat bons resultats en les oportunitats educatives i laborals.

            L’agenda proposa crear 26.000 noves places a centres, escoles i programes de segona oportunitat (l’equivalent al 20% de joves que s’haurien de reincorporar a l’educació per assolir els nivells màxims d’AEP establerts per la UE), així com mapes locals de recursos, ajustats al número i perfil de joves. Es tracta de consolidar una oferta suficient i adaptable, i de garantir l’estabilitat econòmica i administrativa dels centres, també de reconèixer i acreditar institucionalment els programes i vertebrar-los amb la resta de recursos. En aquest marc, cada jove disposaria d’un itinerari formatiu personalitzat amb suport psicosocial, orientació i incentius econòmics.

            6. Una xarxa escolar no segregada: política estatal de lluita contra la segregació

              No només la situació socioeconòmica pròpia, també la dels companys d’escola, condiciona el progrés educatiu. Per superar “l’efecte company”, que en funció del context determina fins a un 20% de les diferències acadèmiques i influeix principalment al més desafavorit, és important combatre la segregació escolar. A l’ESO, per exemple, un 35% de l’alumnat amb menys recursos econòmics i el 44% de l’alumnat migrat hauria de canviar de centre perquè no hi hagués segregació escolar. Catalunya és el territori de l’estat amb l’índex més alts de segregació escolar.

              Amb l’objectiu de reduir la segregació escolar de tipus socioeconòmic i per taxa d’immigració a un 0,2 (índex de dissimilitud), i d’aconseguir el màxim equilibri d’alumnat vulnerable entre escoles públiques i concertades, per tal que la composició social de tots els centres educatius representi el seu entorn, es proposa una política estatal contra la segregació. A través d’evitar la sobreoferta, ajustar el percentatge d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques, empoderar els centres més segregats i connectar-los a l’entorn, a més de dotar-los de continguts educatius i d’infraestructures. Alhora, estableix promoure accions informatives i de sensibilització sobre l’elecció de centre escolar per proximitat.

              7. Menjador escolar i espai de migdia com a dret a l’educació

              El menjador escolar té un impacte positiu al progrés educatiu, redueix l’absentisme i millora el rendiment acadèmic. A més a més, millora les perspectives laborals i d’ingressos a llarg termini. Les beques menjador són a més a més significatives també en l’àmbit de la salut, la conciliació, les perspectives laborals de les mares i l’economia domèstica. Actualment, però, a l’estat espanyol menys de la meitat d’alumnat de primària l’utilitza i només un 13% disposa d’una ajuda.

                L’agenda estableix l’objectiu d’1.300.000 noves beques completes al 2030, per cobrir gratuïtament el menjador escolar als alumnes en risc de pobresa i exclusió social. Per això proposa un pla amb recursos per les comunitats per cobrir tots els centres dels barris de màxima vulnerabilitat. Preveu identificar tant l’alumnat com els centres, així com fixar el llindar que dona dret a la gratuïtat, en funció del nivell de renda de cada comunitat autònoma.

                8. Educació extraescolar a l’abast de tothom: activitats setmanals gratuïtes i de qualitat

                  La participació regular a extraescolars de qualitat implica millora de resultats i impactes positius de salut i de convivència. Però la participació fora de l’escola ha crescut de manera molt desigual: en famílies amb més ingressos és del 60% (i la majoria en activitats que amplien coneixements), el doble que en famílies amb pocs recursos (per qui a més a més les activitats que amplien coneixements no arriben ni a la meitat).

                  Universalitzar l’educació formal és indispensable, assegurant la qualitat i diversitat d’activitats i amb un sistema de beques per afavorir l’accés i incentivar la participació dels col·lectius més vulnerables. Per això, amb l’objectiu d’aconseguir que com a mínim un 75% de l’alumnat en risc de pobresa i exclusió participi setmanalment d’extraescolars, l’agenda proposa un Pla nacional per l’educació més enllà de l’escola, que garanteixi una oferta àmplia i diversa d’activitats, amb un catàleg local equilibrat en contingut i distribució territorial, durant tot l’any i que garanteixi dues tardes a la setmana a tots els infants i adolescents d’entre 5 i 16 anys.

                  9. Un estiu d’oportunitats: recursos socioeducatius més enllà del calendari escolar

                    La pèrdua d’aprenentatges durant les vacances d’estiu afecta principalment els grups més vulnerables, en llengua o matemàtiques pot representar tres anys de pèrdua d’aprenentatges entre rics i pobres segons alguns estudis. L’estat espanyol, amb pràcticament 13 setmanes de vacances, és dels que té més risc de pèrdua d’aprenentatges, però malgrat que els programes d’estiu tenen efectes molt positius, la participació és molt desigual i depèn de la capacitat de les famílies.

                    Per tal que com a mínim un 60% d’infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió participi com a mínim de dues setmanes d’activitats gratuïtes i de qualitat durant les vacances, l’agenda proposa un Pla nacional per la promoció d’una oferta àmplia, diversa i accesible, en la línia de les extraescolars. Obeint igualment criteris d’equilibri, adaptant-se a les característiques socials de cadascú i amb un sistema de beques. L’alumnat amb necessitats econòmiques ha de poder tenir una bonificació del 100% del cost i la resta de famílies basar-se en un sistema de tarifació social.

                    10. Suport a la funció educativa de les famílies

                      La implicació parental a l’educació i l’escolarització influeix positivament al rendiment acadèmic. En el cas de primària, un ambient de suport i la comunicació d’expectatives té un efecte més gran que el seguiment i control d’activitats. A secundària, la motivació per aprendre i promoure aspiracions, connectar estudis amb el projecte vital i debatre estratègies d’aprenentatge influeix positivament, a diferència de la supervisió dels deures. Alhora, les famílies amb menys recursos veuen limitades les seves opcions d’oferir un entorn d’estimulació com aquest.

                      Per tal que com a mínim un 80% dels municipis de més de 10.000 habitants disposin de plans i programes d’activitat de suport de les famílies, es proposa un Pla nacional orientat al conjunt de mares i pares. Preveu programes locals i autonòmics d’atenció domiciliària i acompanyament socioeducatiu a famílies vulnerables amb fills de 0 a 2 anys, amb visites domiciliàries de professionals de la salut o el treball social i programes de foment de la lectura compartida, concretament els que capaciten als progenitors per ser tutors de lectura dels seus fills i filles.

                      Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

                      Acceptar