30 mesures de xoc per frenar els efectes de la COVID-19 en l’educació
01/09/2020
- Obrim L’Educació planteja una agenda de propostes d’actuació en educació davant la crisi de la COVID-19
- El panorama que dibuixa la crisi del coronavirus per a l’educació i la seva funció d’equitat i d’igualació d’oportunitats és extremadament preocupant
- Aquestes actuacions van dirigides a contenir les conseqüències desigualadores de l’absència de classes i les vacances d’estiu
Cal fer una aposta ràpida i valenta per un conjunt de mesures que serveixin per frenar els efectes desigualadors de l’absència de classes, que permetin finalitzar el curs actual i iniciar el vinent amb garanties d’equitat i oportunitats aprenentatge per a tothom.
Proposem aquí 30 mesures urgents de contenció organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021. Per a aquestes actuacions no hi cap dilació ni migradesa d’esforços i que reclamen el concurs de l’administració, però també dels agents locals i els mateixos centres educatius.
Finalitzar el curs 2019-2020 amb suficiència
1. Establir acords entre administracions públiques (Departament d’Educació i ajuntaments) i operadores mòbils per a la compra de paquets de dades per fer arribar a les famílies sense connectivitat.
2. Provisió de wifi gratuït en entorns urbans especialment desafavorits mitjançant acords entre ens locals i operadores.
3. Des del Departament d’Educació, així com des del món editorial, treballar per l’adequació dels continguts educatius al conjunt de dispositius mòbils disponibles.
4. Distribució gratuïta de dispositius mòbils en llars on no se’n disposi o la dotació sigui marcadament insuficient. Aquest repartiment hauria de córrer a càrrec del Departament d’Educació i els ens locals, i implicaria disposar d’un registre de dispositius per llar en l’actualització del qual caldria implicar els centres educatius.
5. Disposar els centres educatius d’un registre fiable d’aquells alumnes que menys accedeixen als recursos digitals o que més dificultats mostren en el seguiment de tasques online (alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu Digital, NESED).
6. Realitzar des dels centres educatius una acció tutorial i docent suplementària amb l’alumnat NESED, que faci ús no només de tots els recursos digitals disponibles, sinó també de la trucada telefònica (a alumnes i famílies) com a mecanisme d’acompanyament.
7. Disposar els centres educatius d’un registre fiable de les famílies socialment més vulnerables (famílies d’alumnes NESE/NESED, immigrades, perceptores d’ajuts socials, amb situacions d’atur més o menys sobrevingut, monoparentals, etc.).
8. Realitzar des dels centres educatius accions específiques de vincle i acompanyament educatiu amb les famílies més vulnerables a través de figures de referència (tutors o altres figures d’enllaç) i contacte telefònic constant.
9. Des dels serveis socials i educatius dels municipis, establir o reforçar plans de detecció, seguiment i contacte amb famílies vulnerables, que incloguin la facilitació del vincle amb l’escola. Per exemple, mitjançant el reforç de les figures de mediació familiar.
10. Promoció automàtica de curs (suprimir la mesura de la repetició) a primària com a secundària (obligatòria i postobligatòria). En el cas del 4t d’ESO, com a norma general, es facilitarà l’obtenció automàtica del títol. En aquells casos en què el conjunt d’inputs de l’avaluació ordinària (1r i 2n trimestre) i “telemàtica” (3r trimestre) així ho aconsellin, es podrà valorar la superació d’una prova extraordinària de mínims a inicis de setembre per a l’obtenció del títol.
11. Per part d’equips docents i tutors, integrar tots els inputs d’avaluació recollits durant els dos trimestres i vincular-los a accions de seguiment i avaluació competencial i formadora telemàtica (tercer trimestre). Tot aquest recull avaluatiu ha de permetre disposar del màxim coneixement sobre la situació personal i progrés educatiu de l’alumne i d’aquesta manera orientar millor el tipus d’atenció i seguiment educatiu que requerirà l’alumne a l’inici del curs 2020-2021, i oferir a l’alumne i a la seva família un feedback globalitzat sobre el seu progrés, acompanyada de plans o dossiers autènticament personalitzats per a l’estiu, que incloguin orientacions, activitats i jocs educatius amens i significatius.
12. Elaboració per part del Departament, amb la col·laboració d’experts, d’un catàleg d’eines telemàtiques d’avaluació per competències, amb guies i recursos per al feedback formatiu, l’autoavaluació o la coavaluació.
13. Mesures curriculars, d’avaluació inicial i d’atenció a la diversitat el curs 2020-2021.
14. Garantir la tasca orientadora (telemàtica i telefònica) que les figures de tutorització, de coordinació pedagògica i d’enllaç dels centres puguin fer amb els alumnes que finalitzin cursos previs a transicions educatives rellevants (6è primària, 4t d’ESO, finalització de la secundària postobligatòria). Aquesta tasca ha de poder recollir el conjunt d’inputs d’avaluació abans esmentats i establir-se en base a un pla d’orientació individual.
15. Fer un esforç especial perquè la tasca orientadora arribi als alumnes i a les famílies més desafavorides, definint figures clares de referència per part dels centres i fent ús de tots els canals de comunicació disponibles.
Enriquir l’estiu d’oportunitats educatives
16. Garantir una oferta de programes d’estiu arreu del territori, que s’estengui durant els mesos de juny (final de mes) i juliol, i al llarg de les setmanes prèvies a l’inici del curs 2020-2021. Aquesta oferta hauria de permetre una programació d’activitats diària, amb opció de jornada completa (partida) segons necessitats.
17. Sobretot per a les primeres setmanes d’estiu, caldrà comptar amb diferents escenaris de programació, adaptats a quines puguin ser les mesures de post-confinament, bàsicament aquelles que puguin afectar a la possibilitat de treballar en grups més o menys amplis de persones en determinats espais. Des d’aquest punt de vista, caldrà preveure prioritzar activitats en grups reduïts, que poden ser flexibles i, en qualsevol cas, conformats en base als objectius formatius i de lleure proposats, i disposar d’un ampli nombre de centres, equipaments i espais on distribuir la realització d’activitats.
18. Els programes d’estiu estaran oberts a tota la població en edat d’escolarització obligatòria, però prioritzaran la participació dels infants i adolescents de famílies i entorns més vulnerables, mitjançant:
- Beques que cobreixin el 100% del cost de les activitats per a les famílies més desafavorides i ajuts que per finançar el quan sigui necessari transport. La percepció d’aquestes beques i ajuts estaria condicionada a la superació d’una prova ràpida de mitjans.
- Serveis complementaris. En l’opció de participació a jornada completa, les Escoles d’Estiu oferiran servei d’esmorzar i dinar, que serà gratuït per a les famílies més vulnerables. Per a la resta de famílies podria valorar-se l’aplicació d’un sistema de tarificació social per al pagament de les activitats i els serveis complementaris.
- Accions informatives i de vinculació amb les famílies més vulnerables dutes a terme en el marc dels plans d’orientació dels centres educatius, així com des dels serveis socials municipals.
19. Els programes d’estiu haurien de combinar tres tipus d’activitats, adaptables a les circumstàncies de l’entorn i dels infants i adolescents:
- Activitats d’acompanyament educatiu. Per treballar aprenentatges instrumentals, en base a tallers i activitats experiencials i col·laboratives, basades en centres d’interès i utilització de recursos digitals. Tot plegat, amb objectius pedagògics clars, que incloguin competències d’autonomia i regulació.
- Activitats d’acompanyament socioemocional. Espais de tutorització individual o en petits grups adreçats a treballar aspectes com la incertesa, la por, la tristesa, la ràbia, les relacions interpersonals amb companys i adults, etc. En aquest cas, serà important establir per a cada participant una figura d’orientació o mentoria que actuï com a tutor de referència i enllaç tot al llarg del període de participació.
- Activitats d’enriquiment cultural i lleure. De descoberta de l’entorn, esportives, joc lliure i espais de participació de les famílies i referents de la comunitat.
20. Pel que fa als professionals implicats, la programació i realització de les distintes activitats dels programes d’estiu hauria de comptar amb la participació de figures com:
- Educadors socials, psicòlegs, tècnics d’integració social o animadors socioculturals, monitors de lleure o estudiants universitaris.
- Docents voluntaris, als quals se’ls puguin reconèixer mèrits certificables.
21. Pel que fa a l’avaluació dels programes i dels participants:
- Avaluació dels participants. Serà necessari preveure un sistema que permeti valorar els aprenentatges i competències assolits al llarg de la participació en els programes i oferir un feedback significatiu als participants i a les seves famílies. Aquesta valoració hauria de contemplar instruments validats d’avaluació per aprendre (qüestionaris, rúbriques, coavaluació...) i, idealment, formar part d’un portafoli personal traspassable als equips de tutors dels centres, per tal que aquests puguin planificar millor el seu retorn a l’escola.
- Avaluació del programa. Caldrà dissenyar un pla d’avaluació dels programes, que doni compte de la seva implementació en cada territori i del seu impacte en els aprenentatges i trajectòries dels participants a curt termini i mig termini.
Retorn a l’escola: per un curs 2020-2021 amb garanties d’equitat
22. Disposar cada centre educatiu d’un Pla d’acollida post-crisi, que contempli accions i dispositius adreçats a facilitar el retorn a l’escola d’alumnes, mestres i famílies. Amb la col·laboració d’experts, el Departament d’Educació hauria de dissenyar quines haurien de ser les línies mestre i els recursos bàsics d’aquests plans (p.ex. reforçament dels EAPs), que haurien de ser després adaptats pels mateixos centres educatius d’acord amb les seves necessitats i el seu entorn.
23. Potenciar i estendre l’avaluació inicial que bona part dels centres fan dels seus alumnes durant les primeres setmanes de curs, redefinint el seu model. Aquestes avaluacions haurien de ser autèntiques i comprensives, i incloure components qualitatius que permetin valorar l’estat emocional de l’alumne. Aquest model d’avaluació inicial hauria de ser elaborat per una comissió d’experts i professionals de l’educació, en el marc d’un procés liderat i validat pel Departament d’Educació.
24. Dur a terme una ràpida revisió dels continguts d’aprenentatge de tots els cursos, des d’un doble criteri:
- Flexibilitzar l’exigència de continguts d’aprenentatge de tots els cursos, revisant les prioritzacions d’aprenentatges i buidant de temari allà on calgui.
- Aplicar una lògica competencial i de sabers imprescindibles pensats en clau de cicle o etapa.
25. De forma general, garantir la gratuïtat de totes les activitats complementàries i materials de treball a l’educació obligatòria, en els centres públics i concertats.
26. En el cas dels centres de màxima complexitat i de l’alumnat desafavorit, aquesta gratuïtat hauria d’estendre’s a:
- Programació d’activitats extraescolars del centre i articulades amb l’entorn, que es podrien cursar en el marc de plans de personalització educativa i aprenentatge distribuït.
- Serveis de menjador i transport, quan sigui necessari.
27. Dissenyar per al curs 2020-2021 un autèntic pla de recursos suplementari per a les escoles de màxima complexitat, que contempli:
- Un increment significatiu de les dotacions de personal docent, que garanteixi la possibilitat de treball en grups flexibles i reduïts.
- Un increment significatiu de personal no docent (tècnics d’integració social, educadors socials, psicòlegs, mediadors...), que permeti un treball d’acollida i seguiment d’aquells alumnes i famílies que requereixen d’un suport social i emocional més intensiu.
- Adequació de la dotació de recursos digitals al centre i disponibilitat de dispositius mòbils garantida per a tots els alumnes.
- Garantir tots els suports del Decret d’escola inclusiva que el centre, fent ús de la seva autonomia i en relació amb les entitats de l’entorn, consideri necessaris: suports “addicionals” (SEP, PIM, reforç escolar, aules d’acollida i suport lingüístics, tutors especialitzats...) i “intensius” (SIEI, SIAL, UECs...).
28. Intensificar les accions suplementàries per a l’alumnat desafavorit en el conjunt d’escoles, en el marc de les mesures addicionals i intensives del Decret d’escola inclusiva.
29. Establir acords entre els centres educatius, els ajuntaments i les entitats de l’entorn que facin realitat la implementació de plans de personalització educativa en barris i per a alumnes desafavorits.
30. Reforçament i execució dels plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme. Liderats pels ajuntaments, aquests plans han de contemplar circuits eficients d’identificació i tractament de situacions de risc, en xarxes d’atenció amb la participació dels centres educatius (figures de tutorització orientació), inspecció i els serveis municipals (educació, serveis socials, joventut, promoció econòmica, salut...).
Obrim L’Educació: Per un país de noves oportunitats
Aquestes mesures formen part de l'informe Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19.
A la primera part de l'informe apuntem 30 mesures de xoc organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021.
I, en una segona part, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates.
Vols saber-ne més i conèixer totes les mesures i propostes de reforma? Et recomanem consultar la presentació de l'informe, el resum executiu i l’informe complet.