Què en podem aprendre de l’experiència de confinament a la Xina? 5 aprenentatges de l’experiment en ensenyament a distància més gran fet mai fins ara

L’expansió de la pandèmia del coronavirus ha posat en tensió l’educació tal i com l’enteníem. El confinament ha obligat els països a implementar estratègies per continuar amb l’ensenyament fora dels murs de l’escola, i la digitalització de la que tant s’havia parlat s’ha estès ràpidament durant les darreres setmanes.

Amb la propagació del virus, la Xina va tancar tots els centres escolars a finals de gener per evitar els contagis i va forçar a docents i alumnes a mudar-se a l’entorn digital. Per conduir aquest brusc viratge, el govern va posar sobre el tauler un pla ambiciós que vol convertir-se en el tret de sortida de l’educació de demà.

“School’s out, but class’ on” és el títol d’aquesta fulla de ruta que pretén ésser un model de futur i no un pegat pels mesos de tancament d’escoles. La campanya consisteix en un experiment a gran escala que es basa en l’ús de plataformes d’aprenentatge online per “no parar l’educació” durant el confinament. L’abast és extraordinari: són 280 milions els alumnes destinataris d’aquesta iniciativa impulsada pel govern i concretada per cadascuna de les províncies xineses.

En un país que entén l’educació com eina de progrés i ascens social, la resposta a l’emergència educativa ha estat molt contundent. Amb el tancament dels centres educatius, el govern va contactar amb proveïdors de plataformes, gestors escolars, governs locals i altres parts interessades per desenvolupar aquest experiment d’educació online sense precedents.

Entre els reptes que es va trobar, van estar el reforçament de la connectivitat a internet de les zones més aïllades, incrementar la capacitat de les plataformes d’aprenentatge i aconseguir la implicació de les famílies. Tot i que aquests reptes s’han resolt de manera desigual, podem extreure alguns aprenentatges valuosos de l’experiència xinesa:

1. Sense internet per a tothom, no hi ha pla que valgui: el govern xinès reconeix que perquè el pla tingui efecte és necessari que tots els alumnes tinguin accés a internet. Malgrat que el govern porta anys millorant l’accés a la xarxa (segons dades oficials, el 98,4% de les escoles de primària en tenen) i la formació tecnològica del professorat, el gran repte continua sent portar internet a totes les famílies. Per pal·liar aquesta bretxa, el pla té en compte les diferències en l’accés a internet que hi ha entre els alumnes, pel que proposa recórrer a eines com China Education Television Channel 4, que emet classes online a nivell nacional, i compaginar l’ús de plataformes digitals amb recursos offline. No obstant això i malgrat els esforços per apropar internet a tothom, el pla deixa apart a molts dels 60 milions de nens que viuen en entorns rurals. La arribada massiva a la xarxa també va generar problemes. Els primers dies, l’accés a un dels principals núvols proposats pel govern va ser complicat, pel que el Ministeri d’Educació va haver de buscar una solució ràpida per sortir del bloqueig i assegurar que 50 milions d’alumnes pugessin connectar-s’hi al mateix temps.
2. Nou escenari, nova educació: s’ha de considerar que l’experiment d’educació online és fruit d’una crisi, i aquesta circumstància no pot quedar aïllada de les classes. És per això que el govern xinès proposa adaptar el currículum a l’escenari actual i incloure la prevenció de l’epidèmia, la importància del pensament científic, la comprensió de les relacions humanes i la cura de la salut mental entre els seus continguts educatius. Però la adaptació a les classes online va més enllà dels continguts i qüestiona també les metodologies d’ensenyament. El pla xinès remarca que no es tracta de copiar el que passa a les aules en les pantalles, sinó de plantejar-se noves maneres flexibles d’ensenyar adaptades a les necessitats de cada alumne. L’objectiu del govern és desenvolupar una màxima que porten anys tractant d’aplicar: s’ha de fer el salt dels aprenentatges memorístics i mecànics cap al processament de la informació, la capacitat d’analitzar i resoldre problemes, i el desenvolupament d’habilitats comunicatives. Així mateix, s’han produït també canvis als horaris de les classes, que en algunes províncies s’han acurtat fins a 20 minuts deixant la resta del temps per fer pràctiques i preguntes.
3. Cal omplir les plataformes de recursos d’aprenentatge valuosos: la Xina porta anys explorant nous recursos d’aprenentatge online i compta amb una plataforma pública nacional amb centenars de lliçons que s’actualitzen constantment. Als últims anys, s’ha treballat no tant en el contingut dels recursos, sinó en apropar-los cap a un model més individualitzat i orientat a la persona. Per altra banda, gegants tecnològics com Alibaba s’han implicat en la creació de noves eines d’aprenentatge digital.
4. Enfortir l’autonomia dels alumnes és clau per l’èxit d’aquest experiment: el pla pretén que els alumnes tinguin una experiència personalitzada d’aprenentatge i que puguin desenvolupar-se en funció dels seus coneixements i el seu nivell previ. Els docents han de diversificar les classes per adaptar-se a aquestes diferències i assegurar una experiència ajustada a les necessitats dels nens. Aquest canvi suposa un nou organigrama dels docents, que requereix d’un professor principal, assistents d’aprenentatge i personal tècnic. És fonamental també la supervisió dels alumnes, una tasca en la que els docents han d’invertir més temps i en la que s’han d’implicar els pares. Com diu el pla, el treball conjunt entre el docent i la família és imprescindible per l’èxit de l’educació des de casa. Els pares hauran d’assumir nous rols en l’aprenentatge dels seus fills i fer co-educació casa-escola amb ajuda de noves plataformes de intercanvi. Tot i això, considerant les diferents circumstàncies familiars, algunes províncies han posat diferents requeriments pels progenitors depenent de si treballen a casa o si tenen disponibilitat de temps.
5. Una planificació clara que sostingui l’aprenentatge: és destacable el grau de planificació per assegurar que les classes continuïn a casa que ha proporcionat el govern xinès. Malgrat que la bretxa digital i les circumstàncies familiars alteren la igualtat en l’accés als aprenentatges, la Xina ha disposat una fulla de ruta clara i exigent pels docents, les escoles, els alumnes i les famílies. Les línies generals de “School’s out, but class’ on” es van concretant als diferents nivells administratius donant impuls a un objectiu que la Xina s’havia fixat fa temps: digitalitzar l’educació.

S’haurà d’esperar a l’avaluació que està fent el govern per comprovar els efectes que aquest experiment ha tingut en l’educació a la Xina. D’aquestes conclusions dependrà el reajustament del sistema educatiu cap a un entorn més digitalitzat i llavors comprovarem si educació online ja està preparada per quedar-se.