5 mesures per evitar un augment de l’abandonament escolar des dels centres educatius

Ja era preocupant que la taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya hagués augmentat d’un 17% al 2018 a un 19% al 2019 (Idescat). I encara ho és més que pugui tornar a augmentar com a conseqüència de la pèrdua d’oportunitats educatives que aquesta crisi sanitària està generant juntament amb un sever impacte socioeconòmic en una part de la població.

La taxa d’abandonament escolar prematur és un dels múltiples indicadors de l’OCDE per mesurar el desenvolupament de les societats. Quantifica les persones joves d’entre 18 i 24 anys que no han assolit cap titulació d’estudis post-obligatoris. I que, per tant, s’han quedat amb un nivell d’estudis de secundària obligatòria o inferior i s’enfronten al mercat laboral amb dèficits formatius.

A Catalunya (dades 2019), un 21% dels nois i un 13% de les noies d’aquesta edat no han assolit cap titulació post-obligatòria. Això vol dir que s’han “quedat pel camí”, que en algun moment de la seva trajectòria, sigui en el salt de l’educació obligatòria a la post-obligatòria, o sigui ja dins del tram post-obligatori, han saltat o abandonat. O, millor dit, seguint el terme anglès per designar-lo (el drop-out), se’ls ha “deixat caure” fora del sistema educatiu.

El jovent abandona o el sistema ho permet?

Ras i curt, el nostre sistema educatiu no és capaç de garantir que el 19% de joves, amb certes característiques socials, demogràfiques, culturals o de salut, puguin assolir un nivell d’estudis de secundària post-obligatòria. I, en canvi, sí que garanteix l’assoliment d’estudis universitaris per a una gran proporció de joves tot i que el mercat laboral no pugui absorbir-la (sobre-qualificació).

L’abandonament escolar no és, doncs, fruit de “males” decisions individuals “dels joves o de les famílies”. És el resultat d’uns obstacles sistèmics que es conjuguen i s’acumulen per acabar privant-los d’oportunitats educatives. Fet que, clarament, marcarà el seu futur laboral abocant-los, a molts, a situacions de vida molt precaritzades i dependents del sistema públic de protecció social.

I quins són aquests joves que “cauen” del sistema? Dit ràpid: majoritàriament joves de classes socials desafavorides i joves amb necessitats socioeducatives diverses.

I què poden fer els centres educatius?

Tot i haver obstacles no poc rellevants en el context (com poden ser la manca d'oferta post-obligatòria a segons quins territoris, la manca de recursos formatius per determinats perfils, la manca de recursos per atendre la diversitat, etc.), des dels centes educatius de secundària es pot fer molt. Per exemple, decidir excel·lir en l’atenció i prevenció personalitzada i específicament adreçada a l’alumnat que presenta un risc d’abandonament escolar, sobretot en aquests moments de la crisi de la covid’19, i justament en període de preinscripció a l’educació post-obligatòria.

Quin alumnat preocupa més en aquesta crisi?

Hi ha diversos factors altament preocupants que poden fer incrementar l’abandonament escolar prematur els propers mesos si no es posen en marxa mesures d’emergència, s’estableixen pautes d’actuació clares i es doten de recursos als centres educatius per poder-les assumir.

Per començar, pot haver un increment de l’absentisme digital, sigui per manca de connexió a xarxa o dispositius en determinades famílies, sigui per l’augment de l’estrès viscut a les llars més vulnerables (limitacions d’ingressos, problemes amb l’habitatge, etc.)

En segon lloc, pot haver un increment del risc d’abandonament de l’alumnat amb baix rendiment i amb necessitats de reforç escolar que no haurà rebut prou suport durant aquests mesos.

En tercer lloc, pot haver crescut el nombre d’alumnes que han perdut el vincle amb els referents acompanyants del seu centre educatiu (ja sigui docents, tutors, orientadors, psicòlegs, psicopedagog, etc.) i que la manca d’aquest referent afecti a la seva continuïtat educativa.

I en quart lloc, es podrien haver agreujat durant el tancament dels centres, situacions que ja eren problemàtiques com: addicció a pantalles, consums problemàtics o tòxics, aïllament social, trastorns de conducta, desmotivació.

Quines mesures d’emergència es poden fer des dels centres educatius de secundària?

1. Detecció del risc. Elaborar, a nivell de tutories, un llistat de l’alumnat més vulnerable en la transició de l’obligatòria a la post-obligatòria i en la post-obligatòria.
   
   A més dels fenòmens preocupants esmentats als que cal prestar una atenció especial aquestes setmanes de funcionament excepcional del curs, cal elaborar un llistat amb l’alumnat que presenta un risc d’abandonament escolar prematur:
   
   Perfils de risc a 4t ESO:
   - Alumnat que no graduarà i no té clar com seguir estudiant.
   - Alumnat que ja diu que no vol seguir estudiant.
   - Alumnat amb expectatives poc clares i que s’orienta cap al batxillerat sense qüestionar-se altres opcions (per evitar desplaçaments fora del municipi, per manca d’oferta...).
   - Alumnat amb adaptació curricular o plans de suport individualitzats que graduarà i que necessita garantir una continuïtat amb atenció adequada.
   
   Perfils de risc a la post-obligatòria:
   - Alumnat que hagi començat una formació post-obligatòria però que no l’hagi assolit (Batxillerat, Cicles, PFI)
   
   Perfils de risc a la formació de segona oportunitat:
   - Alumnat que hagi començat i no hagi assolit aquest curs (Escoles d’Adults, PFI, Formació Ocupacional, etc.)
   
   Perfils de risc a tots els cursos:
   - Alumnat en situació de vulnerabilitat social (necessitats en diferents àmbits: salut, ajuts, vincles, situació emocional, familiar, procedència, habitatge, empadronament...)
   - Alumnat “absentista” o “absentista digital” (no lliura tasques i no respon a crides escolars durant el confinament).
   - Alumnat amb sancions d’expulsió (o altres sancions disciplinàries).
   - Alumnat amb addicció a pantalles o a drogues.
   - Alumnat amb dificultats d’aprenentatge, de mantenir hàbits o amb baix rendiment acadèmic.
   
   
2. Contacte personalitzat. Realitzar una entrevista individual específica sobre la continuïtat educativa amb l’alumnat amb major risc d’abandonament escolar.
   
   Entenent que el gruix de l’orientació més generalista ja s’ha fet a les tutories de 4t d’ESO al llarg del mig curs viscut als centres, cal que es prioritzi en aquests moments l’alumnat amb perfil de més risc d’abandonament amb actuacions específiques i, si pot ser, individualitzades. Caldrà acostar-se als perfils que no s’acosten per si sols.
   
   En aquesta entrevista s’ha de treballar amb l’alumnat i, si cal, amb els familiars o tutors els següents temes:
   - Informació acadèmica del següent curs (itineraris, optatives, organització...)
   - Oferta formativa (del municipi i comarca) post-obligatòria i de segona oportunitat i altres opcions formatives
   - Dates de portes obertes dels centres educatius del municipi i comarca
   - Requisits i procediments de matrícula
   - Serveis d’informació i orientació locals i comarcals
   - Activar la motivació de l’alumnat a formar-se en allò que els hi agradi més, buscar i provar, autoconeixement...
   - Treballar l’expectativa de l’alumnat i les famílies respecte els estudis
   
   
3. Localització. Cercar estratègies alternatives per establir contacte amb tot l’alumnat que no s’ha aconseguit localitzar
   
   L’alumnat que no ha estat seguint les tasques escolars durant el confinament i que no ha pogut ser localitzat per part de la tutoria i que tampoc s’ha reeixit amb la intervenció de la direcció del centre. Cal buscar altres estratègies per establir-hi contacte, implicant els serveis socials o els serveis educatius municipals, i amb la complicitat de la Inspecció Educativa.
   
   Tot i que l’assistència al juny no és obligatòria i que, per tant, alguns protocols locals d’absentisme no puguin aplicar-se, caldria reforçar la vinculació d’aquests alumnes i famílies amb el centre, amb les o els professionals referents, amb la quotidianitat escolar per tal que no s’interrompi la seva trajectòria formativa.
   
4. Derivació i acompanyament. Garantir que l’alumnat dels perfils de risc s’han orientat i accedit de manera efectiva als recursos específics:
   
   L’acompanyament va més enllà de la informació i l’orientació. I pot fer augmentar les garanties que la persona jove realment accedeixi a la formació, programa o servei al qual se l’ha derivat o orientat perquè és la que millor s’escau per a les seves necessitats i interessos formatius.
   
   Malgrat l’escassetat de places en segons quins recursos post-obligatoris o de segona oportunitat, cal traçar itineraris de derivació que siguin molt ajustats a les necessitats de cada perfil per tal de garantir l’èxit educatiu i la continuïtat de la trajectòria formativa.
   
   
   
   
5. Seguiment. Al setembre, fer una trucada de seguiment a l’alumnat amb més dificultats d’accés a l’educació post-obligatòria o altres modalitats formatives o programes
   
   Cal fer un esforç de seguiment, que hauria de ser compartit amb els serveis educatius municipals, de tot l’alumnat que ha sortit del centre per accedir a altres propostes formatives, per comprovar i garantir que s’hagin acollit a un programa o s’hagin matriculat als estudis desitjats.
   
   Sobretot, fer seguiment i, si cal, buscar els recursos per fer un acompanyament in situ, amb els alumnes que:
   - No hagin pogut entrar a les primeres opcions triades i s’hagin hagut de matricular al setembre
   - Tinguin dificultats (culturals, mobilitat, etc.) en els tràmits de matrícula.
   - Estiguin a l’espera de programes municipals que s’han d’aprovar o en llistes d’espera.
   
   

Marc d'orientacions per prevenir l'abandonament des dels centres educatius de secundària

A banda d’aquestes cinc mesures d'urgència, podeu consultar el document “Marc d'orientacions per prevenir l'abandonament escolar prematur des dels centres educatius”. El document recull actuacions i propostes organitzatives per als centres educatius encaminades a prevenir i reduir l'abandonament escolar prematur en el salt de l’educació secundària obligatòria a la post-obligatòria.