Polítiques per l’educació online a Catalunya

Arrel de la crisi sanitària i el tancament dels centres escolars, les escoles s’han hagut d’adaptar a l’educació a distància d’un dia per l’altre. A Catalunya, això ha posat de relleu la necessitat de disposar de més recursos i de fer ús de les TIC en el procés d’aprenentatge, especialment si el curs vinent es desenvoluparà parcialment de manera online i a distància. Els termes educació online i educació a distància sovint generen confusió, des del moment en que l’educació a distància implica també la necessitat d’utilitzar les TIC. Ara bé, l’educació online fa referència a la incorporació de les noves tecnologies al procés d’aprenentatge, tan a dins l’aula com a distància.

Són molts els països que han iniciat fa temps un procés de transformació dels seus sistemes educatius, fent un ús cada vegada més intensiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el procés d’aprenentatge. Aquest procés es sustenta en l’evidència dels beneficis d’utilitzar les TIC per a l’adquisició de coneixement i habilitats competencials, i en el procés socioemocional d’aprenentatge, així com en la necessitat creixent d’adquirir habilitats digitals pel dia a dia i pel mercat laboral. Tanmateix, també poden comportar perjudicis en termes de desigualtat d’oportunitats, ja sigui pels dispositius digitals disponibles a casa, pel nivell cultural familiar, per les condicions de la llar...

El canvi de paradigma necessita, doncs, d’unes polítiques educatives que proveeixin els recursos necessaris de forma igualitària. La Comissió Europea (CE) ja va posar en marxa el Digital Education Action Plan a l’any 2018, amb 11 actuacions per fomentar l’ús de la tecnologia a l’educació i les competències digitals, i la Unió Europea està finançant projectes relacionats amb plataformes educatives digitals. A Catalunya, per poder consolidar l’educació online a les aules, d’una manera inclusiva i garantint el procés d’aprenentatge en cas de que aquest s’hagi de desenvolupar parcialment a distància, cal seguir invertint recursos i millorant la informació i la formació per poder aprofitar tota la seva potencialitat. A continuació, es fa un recull de les polítiques que s’han desenvolupat a altres països per fomentar l’educació online d’una manera igualitària.

Què s’està fent als altres països?

Països com Estònia, Dinamarca o Anglaterra han promogut plans estratègics de digitalització de l’educació molt ambiciosos. Estònia és un dels llocs que ha apostat més fortament per la digitalització del país, i en particular, del seu sistema educatiu. És per això que és un dels països que han estat millor preparats pel tancament de les escoles. El pla estratègic d’aprenentatge 2014-2020 estableix la digitalització del sistema educatiu com uns dels seus principals objectius. Concretament, el pla fixa cinc objectius específics: incorporar la digitalització a l’aprenentatge, proveir recursos educatius digitals als centres, comptar amb una sòlida infraestructura digital, potenciar les competències digitals entre els estudiants i potenciar aquestes mateixes competències pels adults en general. Per això, els centres educatius tenen a la seva disposició dues aplicacions webs, eKool o Stuudium, on es centralitza tota la informació pel professorat, l’alumnat i les famílies. Els alumnes poden veure les seves notes, els deures que tenen al llarg de la setmana, els comentaris dels docents sobre les seves tasques... Les famílies poden veure les notes dels seus fills i filles, comunicar-se amb el professorat i veure la seva assistència, entre altres coses. A més, l’administració va recollint dades dels centres sota demanda per realitzar informes estadístics sobre l’estat del sistema educatiu. De la mateixa manera, el ministeri d’educació ofereix la plataforma e-Schoolbag amb recursos educatius digitals pels estudiants com, per exemple, llibres digitals o aplicacions interactives, on són els propis docents els que creen i comparteixen aquests materials.

Dinamarca també destaca per la digitalització de l’educació. Al llarg dels 10 darrers anys, el govern danès ha destinat una gran quantitat de recursos econòmics, tant a nivell nacional com municipal, en equipament, en connexió a internet, en protocols segurs de transmissió de la informació i plataformes online. De fet, a l’any 2019 va llançar la plataforma AULA, que permet connectar centres, docents, famílies i estudiants en una sola aplicació. Ofereix materials educatius online, la intranet del centre, serveis al núvol, entre altres coses. Aquestes mesures han aconseguit integrar les TIC en el procés d’aprenentatge a les aules, i l’experiència per part dels docents ha estat positiva. Per la provisió d’ordinadors i tabletes s’utilitzen tres estratègies diferents, a elecció del centre: l’escola reparteix un dispositiu a cada alumne/a, un per cada dos alumnes, o be els estudiants porten el seu propi dispositiu de casa. En aquest darrer cas, el govern garanteix els dispositius per les famílies amb menys recursos.

A l’any 2000 es va llançar a Londres la plataforma London Grid for Learning (LGfL) per assistir la introducció de les TIC a les escoles. LGfL és un consorci sense ànim de lucre format per 33 entitats locals que, a dia d’avui, donen connexió a internet, materials educatius online, serveis al núvol, suport a la comunitat educativa i seguretat online als centres educatius. Recentment, el Govern d’Anglaterra ha desenvolupat l’estratègia de digitalització, on les competències digitals són un dels set pilars fonamentals per a la digitalització del país, i el seu Departament d’Educació ha desenvolupat l’estratègia per aplicar-la al sistema educatiu. Aquest estratègia es basa en tres parts: establir els objectius de l’ús de les TIC en el sistema educatiu, dissenyar les estratègies necessàries per oferir a tota la comunitat els recursos necessaris, i implementar i integrar totes les mesures per assolir els objectius. Cal destacar també l’existència del UK Safer Internet Centre, per a l’assessorament i suport en l’ús segur i responsable de les noves tecnologies. Finalment, a la City of London Academy han potenciat les TIC pels estudiants amb dislèxia o amb dificultats d’aprenentatge, utilitzant les oportunitats que ofereixen els ordinadors per facilitar el procés d’escriptura i lectura. En quan al tancament de les escoles per la crisi sanitària, el Departament d’Educació del govern anglès ha proporcionat contingut didàctic a la seva web per centres educatius i famílies. Així mateix, com a resposta a la COVID-19, s’ha creat la plataforma Oak National Academy que ofereix recursos educatius creats pels propis professors i professores.

Als Estats Units hi han diversos programes per la introducció de les TIC a les aules. El E-Rate és un programa de la Federal Communications Comission (FCC) que ofereix descomptes als centres educatius i biblioteques per a l’adquisició d’aparells de telecomunicacions, accés a internet i connexions internes. Aquests descomptes s’estableixen per cada centre en funció del nivell socioeconòmic de les famílies i de si es localitza en una zona rural. L’Student Support and Academic Enrichment Program busca aportar finançament a les agències estatals d’educació per incrementar i millorar els recursos del sistema educatiu de cada estat. Un dels tres objectius d’aquest programa és potenciar l’ús de les TIC a les aules per enfortir el procés d’aprenentatge i les competències digitals dels estudiants. En aquest aspecte, el programa busca estimular la metodologia Blended Learning, o B-Learning, que combina l’aprenentatge presencial i en línia. A l’Estat de Califòrnia existeix la plataforma interactiva Digital Chalkboard, on el professorat pot accedir a materials educatius, crear-ne de nous, col·laborar amb altres docents i intercanviar estratègies i metodologies docents. Igualment, a l’Estat d’Illinois hi ha el Illinois Open Educational Resources (IOER), una plataforma oberta a la societat on es pot obtenir, compartir i crear continguts educatius en línia.

En el context de la COVID-19, moltes organitzacions privades han posat materials i recursos educatius a disposició dels centres de forma gratuïta com, per exemple, Google Educació o IBM. Alguns països han decidit oferir en obert el material nacional per a la resta de sistemes educatius, com és el cas de Education Nation, que engloba recursos educatius de vuit països europeus. De la mateixa forma, organismes internacionals com la UNESCO o la Comissió Europea, tenen un recull de plataformes i recursos digitals educatius a les seves pàgines webs,

Quina és la situació actual a Catalunya?

Una de les línies estratègiques del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és el projecte de transformació digital educativa. S’inscriu en el marc del Programa Operatiu de Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) 2014-2020, cofinançat amb Fons Socials Europeus (FSE). Els principals objectius són dotar els centres educatius públics amb els recursos TIC necessaris per millorar les competències digitals dels menors, digitalitzar un accés únic als registres d’alumnes i millorar els recursos digitals per l’assignació dels docents i dels serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. En el marc d’aquest projecte s’han renovat servidors educatius, s’han repartit ordinadors, tabletes i sistemes de projecció interactius a centres educatius d’ensenyament obligatori.

El sistema educatiu català disposa d’una xarxa de plataformes en línia per poder connectar l’administració, els centres, els docents, l’alumnat i les famílies. Algunes d’aquestes plataformes s’han creat arrel de la situació excepcional del COVID-19. El portal Àgora és un sistema d’allotjament múltiple que inclou Moodle i Nodes, on són els propis centres educatius que han de sol·licitar accés a les plataformes d’interès. Moodle és una tecnologia que permet oferir un entorn virtual d’aprenentatge on es pot incloure material educatiu, fer un seguiment de les tasques i estar en comunicació amb els estudiants. Nodes és una web basada en WordPress on es poden crear blogs i disposa d’una xarxa social privada per a cada centre. També existeixen el portal Alexandria, una biblioteca de recursos digitals per a l’aula; Odissea, un portal virtual de formació pel professorat; Eix, un entorn virtual per a l'aprenentatge en línia; i Linkat, un portal on hi ha programari lliure en format GNU/Linux disponible per a tota la comunitat educativa.

El Mapa de la Innovació Pedagògica de Catalunya mostra, entre d’altres, programes educatius innovadors que incorporen les noves tecnologies en el procés educatiu. Entre aquests destaca Mòbils.edu, que pretén potenciar l’ús de la tecnologia mòbil per treballar les competències curriculars, impulsar l’educació inclusiva, l’acció tutorial i les relacions. Molt semblant, el programa Tecnologies Digitals per a l'Aprenentatge busca introduir les TIC en el procés d’aprenentatge inclusiu i de qualitat per mitjà de la digitalització dels centres, la comunicació digital i la col·laboració amb entitats externes. Malgrat tot, el mapa posa de relleu la distribució desigual de les innovacions en el territori, amb una major concentració en les zones més urbanes. D’altra banda, Catalunya ha subscrit un conveni amb el programa estatal d’Escoles Connectades, que vol proveir de connexió a internet de banda ampla a uns 1.280 centres educatius sostinguts amb finançament públic a Catalunya.

Propostes de polítiques educatives

El sistema educatiu català ha anat treballant aquests anys per a la transformació digital de l’educació. La situació excepcional de crisi sanitària, però, ha posat de relleu la necessitat de consolidar aquest procés de digitalització a les aules. A continuació, es proposen cinc mesures dirigides a potenciar l’educació online al territori català, amb especial atenció a les qüestions d’equitat i educació inclusiva:

1. Realitzar estudis de prospectiva que ajudin a identificar les necessitats reals immediates dels centres escolars per incorporar les noves tecnologies en l’aprenentatge, d’una manera equitativa a tot el territori. Estudis que identifiquin les necessitats de dispositius digitals (ordinadors, tabletes, pissarres digitals...) , de connexió a internet de banda ampla i de servidors. Possiblement, aquestes necessitats seran diferents en funció de cada centre i del seu enfocament pedagògic. Aquests estudis també podrien analitzar les tendències en els indicadors d’inclusió, d èxit educatiu i de cohesió social, amb les seves causes i conseqüències, per seguir garantint la tendència de millora de l’equitat assolida en els darrers anys pel sistema educatiu català.
2. En funció dels resultats de l’estudi, incrementar el finançament dels centres per a l’adquisició de les eines digitals que necessiten, d’acord amb el seu pla educatiu. Aquestes eines poden incloure, per exemple, ordinadors de taula, portàtils i tabletes, serveis al núvol, servidors, pissarres digitals o connexió a internet de qualitat. Aquestes eines digitals es poden oferir amb un sistema de descomptes similar al del programa E-Rate, segons el nivell de vulnerabilitat de l’alumnat i de la localització del centre (rural).
3. En el marc d’autonomia de centres, proporcionat per la Llei d’Educació de Catalunya, potenciar l’ús personalitzat d’inclusió de les TIC en el procés d’aprenentatge, i en especial, pels alumnes més vulnerables, amb dificultats d’aprenentatge, o sense suport familiar en competències digitals. Així doncs, en una mateixa classe poden coexistir diferents ritmes d’aprenentatge gràcies a l’adaptació de les noves tecnologies a les necessitats de cada alumne/a.
4. Unificar les plataformes educatives digitals: es proposa que totes les plataformes existents a Catalunya s’unifiquin en un sol portal, per tal de simplificar el sistema. Aquest estaria adaptat per cada mena de usuari o usuària (administració, centre, docent, família o alumne/a) i concentraria tots els recursos i funcionalitats: materials educatius pels alumnes, aula virtual d’aprenentatge, contingut i formació pels docents, xarxa de col·laboració entre el professorat, creació i intercanvi de materials docents, comunicació i tràmits administració-centres i administració-família, comunicació centre-família i docent-alumne/a, i biblioteca en línia.
5. Programes de formació sobre l‘ús de les tecnologies: potenciar la implementació de programes presencials i/o en línia de formació sobre l’ús de les tecnologies, per professorat i alumnat, i sobre el seu ús saludable (temps davant de les pantalles), segur (intercanvi d’informació sensible) i responsable (evitar l’assetjament virtual o mal ús).