Com acompanyar les famílies en l’orientació educativa dels fills?

• En un moment d’absència de classes, el rol educador de la família guanya encara més rellevància i les desigualtats educatives entre unes i altres es fan més evidents.

Tot allò que pares i mares poden fer per encoratjar i facilitar l’aprenentatge a casa tenen un efecte educatiu molt rellevant en els fills i filles. Comunicar-s’hi sobre qüestions escolars, crear ambients i rutines per a l’estudi, projectar expectatives positives sobre l’escola i l’aprenentatge o la lectura compartida tenen un gran impacte en el progrés educatiu d'infants i adolescents. I sabem que no totes les famílies disposen dels mateixos recursos socioculturals per poder oferir aquests estímuls educatius.

En un moment d’absència de classes, el rol educador de la família guanya encara més rellevància i les desigualtats educatives entre unes i altres es fan més evidents.

Per tal de garantir que l’aturada de classes no accentua el desavantatge de les famílies més desafavorides, caldria:

• Disposar els centres educatius d’un registre fiable de les famílies socialment més vulnerables (famílies d’alumnes NESE/NESED, immigrades, perceptores d’ajuts socials, amb situacions d’atur més o menys sobrevingut, monoparentals, etc.).
• Realitzar des dels centres educatius accions específiques de vincle i acompanyament educatiu amb les famílies més vulnerables a través de figures de referència (tutors o altres figures d’enllaç) i contacte telefònic constant.

Aquest contacte específic entre les figures d’enllaç i les famílies vulnerables hauria d’incloure els següents components:

• Contrast de la situació familiar: circumstàncies i relacions dins la llar, actituds i pràctiques quotidianes, estat sociomocional dels membres de la llar, situació econòmica i laboral, etc.
• Suport socioemocional i orientació per a l’acompanyament educatiu dels fills: establiment de relacions de confiança, transmissió de seguretat, consells i pautes d’organització quotidiana, proposta d’activitats i joves d’interacció educativa amb fills i filles, etc.
• Connexió de la família amb altres figures d’orientació i d’enllaç de dins i fora del centre (AMPA, med iació familiar, serveis socials, etc).

Per últim, una altra mesura perquè l’absència de classes no agreugi les desigualtats educatives seria:

• Des dels serveis socials i educatius dels municipis, establir o reforçar plans de detecció, seguiment i contacte amb famílies vulnerables, que incloguin la facilitació del vincle amb l’escola. Per exemple, mitjançant el reforç de les figures de mediació familiar.

Obrim L’Educació: Per un país de noves oportunitats

Aquestes mesures formen part de l'informe Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19.

A la primera part de l'informe apuntem 30 mesures de xoc organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021.

I, en una segona part, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates.

Vols saber-ne més i conèixer totes les mesures i propostes de reforma? Et recomanem consultar la presentació de l'informe, el resum executiu i l’informe complet.