Així vol contribuir l’associacionisme educatiu a l’estiu enriquit

Convidades per la Fundació Bofill en el marc de la crida Obrim l’Educació, Júlia Petit (Presidenta d’Escoltes Catalans), Caterina Pedregal (Presidenta d’Esplais Catalans) i Montse Puig (Coordinadora de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya) van participar del webinar “Així vol contribuir l’associacionisme educatiu en l’estiu enriquit” per a representar la visió de les entitats educatives de base associativa i voluntària durant els mesos de confinament per la Covid-19 i el paper que esmerçarien en el retorn a l’activitat presencial aquest estiu.

Les tres representants de les entitats van destacar la capacitat de resiliència de l’associacionisme educatiu basada en el seu gran capital: el voluntariat. Durant el període de confinament caps i monitors van reaccionar molt de pressa per mantenir el contacte amb els infants i joves aproximant-s’hi a través de les xarxes socials, que diuen haver estat clau. Els responsables dels grups van adaptar l’activitat prevista a les circumstàncies proposant-los reptes o iniciatives com els campaments confinats.

El confinament va servir també per aproximar-se a les famílies. En les ocasions en les quals hi havia un problema per poder fer el seguiment de l’activitat en línia els responsables feien el seguiment per telèfon. Malgrat això, també van lamentar que en alguns casos sí que es va perdre el contacte amb algun dels infants i que justament per això és tan important el retrobament pensat per l’estiu.

Van explicar que aquest serà un moment necessari per a poder acompanyar-los en la transició del postconfinament i en el dol i parlar del viscut durant aquests mesos. Les entitats ja estan treballant amb aquest objectiu, reestructurant els seus plans de treball per mantenir el vincle amb els infants i joves i contribuir a la seva educació.

Les convidades van admetre que entre els reptes pendents de l’àmbit hi ha arribar al màxim d’infants i joves possibles, especialment als col·lectius que menys oportunitats educatives tenen. Van afirmar que la cohesió social és de vital importància i les entitats cal que hi treballin, posant l’accent en el treball a escala local. De la mateixa forma també van voler indicar que aquesta és una responsabilitat compartida amb l’administració i que fins al moment aquesta no havia fet cap pas per a determinar com es podria facilitar, començant per als recursos en forma de beques.

Van dir ser conscients que enguany, s’espera molt de les seves entitats per contribuir a pal·liar els costos educatius, socials i emocionals que els mesos de confinament estan generant en els nens i les nenes del país. No obstant això, van relatar que consideren que cada agent educatiu té el seu paper i l’educació en el lleure aporta competències complementàries a les de l’educació formal, des d’una component vivencial i a partir d’una sèrie de valors, de manera que no es plantegen incorporar les competències curriculars en les seves activitats.

La principal incertesa que condiciona el retorn a les activitats presencials aquest estiu van explicar que són les condicions de seguretat i d’higiene que caldrà complir, i que és possible que aquestes vagin lligades al territori on es dugui a terme l’activitat. Entomaran com un repte pedagògic la incorporació de les mesures de prevenció sense que els caus i els esplais deixin de ser un espai de trobada i reconfort emocional.

Les tres entitats van lamentar que malgrat que l’administració les assenyala com un agent educatiu clau aquest estiu no reben el suport institucional suficient ni pel que fa a eines i de recursos ni de consideració del seu treball. D’aquesta forma se’ls fa difícil mantenir la seva programació d’acord amb el nou marc regulador d’activitats d’estiu. Aquest contempla una sèrie de material de protecció del qual no disposen i unes limitacions de transport i àpats, per exemple, que encarirà molt les activitats i a voltes les farà inassumibles per les entitats i les famílies.

Van especificar que cal seguir treballant amb les administracions, especialment amb el protocol específic de les activitats d’acampada, per fer-les viables. Així com cal fer revisió del nou marc regulador, ja que el que coneixien fins aquell moment condiciona molt l’experiència educativa i del joc, donat que no permet el contacte entre participants, barrejar grups, etc.

Davant d’aquesta situació d’incomoditat el conjunt d’entitats de l’àmbit van presentar un comunicat públic. Les representants en el webinar van explicar que sentien que el treball que s’havia dut a terme des de l’administració estava enfocat a empreses de lleure, deixant de banda el vessant associatiu. Van reclamar que hi hagués més bona coordinació de l’administració amb les entitats de base associativa del sector.

Les representants de les tres entitats van explicar que fent avaluació de la situació viscuda i mirant endavant, consideren que s’emporten alguns aprenentatges que els poden ser d’utilitat en el futur, com el potencial de la digitalització per a les activitats. També van fer una crida a tots els agents educatius a treballar plegats i creure en el concepte de comunitat educativa, posant els infants i joves al centre.