5 claus metodològiques per oferir les màximes oportunitats educatives

L’abandonament escolar prematur és un dels principals reptes del sistema educatiu de Catalunya des de fa anys. Malgrat que s’han engegat programes i iniciatives per combatre’l, la realitat ens recorda que gairebé 1 de cada 5 joves a Catalunya abandona els estudis de manera prematura, i la majoria d’aquests ho fa sense el Graduat en ESO.

Moltes veus ja apunten als nous reptes vinculats a l’equitat educativa en el context post- Covid19. La desconnexió de molts joves amb el fet educatiu es farà més evident i clara que durant els mesos de confinament. Aquest nou context demanarà un abordatge de noves situacions i realitats per maximitzar les oportunitats educatives per a tot l’alumnat.

Des d’Escoles de Noves Oportunitats com El Llindar ja fa temps que estem treballant, des dels marges i en entorns incerts, creant escoles com a llocs de vida que orienten i acompanyen a adolescents i joves que es troben exclosos del sistema educatiu i social. Treballem amb alumnat desconnectat de l’educació i moltes vegades de la vida. El que hem après amb aquests anys ha estat buscar contínuament com donar a cada jove un Lloc i un Temps perquè connectin amb el seu desig d’aprendre; un pas imprescindible per començar a pensar en un futur.

A tots aquests elements ara hem d’afegir-hi el nou paradigma post-Covid19. Gairebé tres mesos després de l’inici del confinament hem mantingut viva l’escola, i comencem a ser conscients d’aprenentages i reptes. La majoria d’ells vinculats a com vivim la no presència de l’altre (l’altre alumne i l’altre professional), tant en la part formativa, com sobretot en la generació d’aquest vincle que permet el consentiment a l’aprenentatge perquè l’alumnat s’obri i estigui receptiu i predisposat a aprendre.

Perquè la qüestió essencial ha estat com mantenir viu el vincle educatiu en les condicions de confinament sense el cos, sense la mirada i sense la veu...; eines indispensables per a la transmissió del desig. Hem viscut i reflexionat sobre els efectes de la no presència en nosaltres com a professionals i en l’alumnat, tessitura que ens ha requerit articular l’existència i l’exigència en el cada dia virtual.

Les 5 claus de la nostra experiència metodològica

A continuació exposem alguns dels aprenentatges que a El Llindar ens han permès acompanyar de la millor manera a aquests nois i noies i construir una Escola de Noves Oportunitats:

1.- L’acompanyament subjectiu: escoltar per a responsabilitzar.

El jove i l’adolescent han de ser el centre de tot el treball. Se l’ha d’acompanyar en les seves preguntes per construir estratègies, itineraris i accions educatives a mida. Això requereix reinventar-se contínuament com escola i com educadores i educadors. L’acompanyament es dibuixa de manera diferent en cada jove. És per això que el treball d’equip i de cada professional parteix de l’interrogant que ens proposa cada jove que arriba a l’escola. Es tracta de buscar la

particularitat, el tret individual i la dificultat singular de cada jove per orientar-nos en com fer per col·laborar amb cada alumne a construir un procés formatiu i personal.

2.- Itineraris llargs, flexibles i personalitzats que alternança entre formació i treball: qualificar, certificar i aprendre fent.

L’escola s’ha d’adaptar al temps lògic de cada alumne, possibilitant un espai, un buit on donar lloc a allò que no sabem del noi o noia, sense respondre ràpidament amb una oferta formativa. Es tracta d’entendre que cal un temps per elaborar un desig que transformi la relació de l’alumne amb la seva història educativa. Així, cal apostar per recorreguts formatius més llargs, integrals, personalitzats i oberts; trencar amb la lògica de formacions curtes i finalistes que tendeixen a generar consumidors de cursos.

Finalment, l’alternança entre formació i treball en ambients laborals reals es presenta com una bona proposta que predisposa a l’aprenentatge. El lloc de formació és l’empresa, que és l’escola mateixa. Es garanteix així una major connexió amb el món laboral i es facilita la seva posterior incorporació al món laboral i/o la tornada a l’entorn educatiu.

3.- El treball col·laboratiu: construir amb altres

Les aliances són elements constitutius de la configuració com escola. No es tracta de sumar agents a un projecte, sinó que el projecte neix en el mateix moment que s’inicia l’aliança. Per exemple, a El Llindar apostem per dos grans aliats. Per una banda, l’aliança amb “professionals de la subjectivitat” que treballen amb l’equip docent que té l’encàrrec d’acompanyar els i les joves. D’altra banda, l’aliança amb el món empresarial i les empreses punteres en diferents sectors professionals. La clau està en generar una cadena híbrida de valor amb la qual totes les parts trobin el profit d’aquesta unió.

4.- Els espais de treball metodològic de l’equip: elaborar conjuntament un saber

La base del funcionament d’una institució educativa hauria de raure en el treball de l'equip de professionals i en l'elaboració conjunta d'un saber precisament a partir del que no sabem i ens interroga. La institució ha de posar a disposició diferents espais de treball que garanteixen la metodologia i la política educativa centrada en el cas per cas, en una mirada diferent i una reflexió sobre els nois i noies un per un.

És important que l’equip professional aprengui a acompanyar els adolescents i joves a través del seu trànsit a l'edat adulta. L'objectiu principal és formalitzar i desenvolupar una metodologia que generi un ambient de confiança, de treball i de responsabilitat compartida en el centre. Es fa necessari crear espais de paraula on l’adolescent i el jove pugui aprendre a dir.

5.- Més enllà de la connectivitat, el vincle

L’experiència de confinament d’aquests darrers mesos ens ha ofert una oportunitat d’aprenentatge extremadament valuosa. Hem pogut experimentar que la connectivitat, entesa com disposar de dispositius i internet, són importantíssims però no suficients. El que ha estat més important en relació amb el nostre alumnat ha estat com enfortir el vincle. Malgrat les dificultats tecnològiques, si existeix un vincle entre l’alumne i l’escola, es troben estratègies, canals i maneres de fer-se present tot i la distància. El repte ara és com generar aquest vincle en la hibridació docent el curs vinent. És hora de crear cyberescoles?

Equip d'El Llindar