Decàleg de les emocions: 5+5 propostes per treballar el benestar emocional

Les emocions han vingut per quedar-s’hi! Els centres educatius estem en canvi constant i aquest confinament ens ha servit per avançar ràpidament en certs aspectes que segurament teníem presents, però que eren menys prioritaris.

Un d’aquests canvis és donar-li un paper actiu a l’acompanyament per a l’aprenentatge de les competències emocionals. Passar d’una idea a l’acció molts cops ens resulta un repte, tenint en compte que les escoles són centres vius i que al llarg del dia a dia fem front a reptes més immediats, que no vol dir més necessaris per al desenvolupament. Però, amb el confinament la prioritat principal ha estat gestionar les emocions de les famílies, dels docents i de l’alumnat. Sota una mirada atenta hem pogut detectar emocions com la ràbia, la impotència, la resiliència, la solidaritat, la frustració, la por, la preocupació... darrera frases com: “tinc molta pena,” “no sé com organitzar-me”, “estic angoixat”, “enyoro als meus company@s”, “la meva mare és infermera i ara no viu a casa” “ara, em sé organitzar millor”...

Per poder anticipar-nos i acompanyar, els centres escolars hem d’esdevenir entorns d’aprenentatge emocional aprofitant en tot moment les oportunitats que ens brinden les situacions reals que van apareixent.

Qualsevol moment és emoció! Doncs, hem d’aprofitar que les escoles també ho són perquè ofereixin estratègies per a l’aprenentatge de competències tan essencials com el reconeixement de les emocions, la seva gestió, l’actitud positiva, les relacions socials i la capacitat d’establir objectius. D’aquesta manera, podem gaudir del moment i l’oportunitat que se’ns brinda de forma natural, com a fonament per acompanyar el nostre alumnat i proporcionar-los eines per a afrontar els reptes de la vida, fent-los emocionalment més competents.

Per aquest motiu, a l’IE Daniel Mangrané hem elaborat el Decàleg de l’acompanyament emocional. Aquest no només esdevindrà una guia molt útil i clara per a la tornada al centre, sinó que també ens servirà fer taca d’oli en tot aquest procés. Aquest decàleg consta de:

1. Crea entorns agradables que permetin moments feliços i, també, sostenir emocions no tan agradables: por, tristesa, ràbia... La primera competència emocional fa referència a la identificació de les emocions. Molts cops sense adonar-nos o simplement per imitació de models tallem l’expressió de les emocions i evitem la seva identificació. Així que, hem d’evitar els “no passa res”, “no ploris”... i substituir-ho pels “Ja veig que et sents trist, enfadat, rabiós...” Com et puc ajudar?” “Jo quan estic trista” “Què necessites de mi?”…

2. Facilita moments de grup: dinàmiques per poder practicar la comunicació, l’assertivitat, la cooperació, la diversió i la cohesió. Aquests dos mesos ens hem adonat de la necessitat que tenim com a éssers socials de relacionar-nos i...com ho hem trobat en falta!

El contacte social ha estat un dels aspectes que més s’ha vist afectat. De manera que, la tornada a l’escola ha d’enfortir la competència social, tal com fa esment un dels 7 principis de l’aprenentatge: “L’aprenentatge és de naturalesa social.”

Per poder-ho fer possible hem de buscar espais i moments més enllà de l’aula i de la tutoria.

Aquesta manera de fer, forma part del nostre ADN, de manera habitual. Per exemple, d’una banda, hem confeccionat una proposta organitzativa que contempla un horari on hi ha tres parts diferenciades i coherents. Primerament un moment de dinàmica d’iniciació on es pot practicar la comunicació, la cohesió, la risoteràpia… Seguidament, d'un aprenentatge cooperatiu per adquirir les competències i objectius proposats. I, finalment, acabar en alguna tècnica de relaxació i/ de tancament (Punt 7 del Decàleg).

D’altra banda, ens agrada convocar dinàmiques per cohesionar el claustre, com sortides a la natura, pràctiques de relaxació, d’expressió corporal, tallers artístics… En aquest context, hem hagut de reinventar-nos. Per aquest motiu hem convocat un claustre per retrobar-nos a nivell emocional, hem fet comissions específiques de trobada, especialment la de les emocions, o també hem participat en la celebració de diades com el Dia del Planeta i el dia TEA, on hem pogut compartir imatges i feedbacks a partir d’una premissa.

3. Acompanya en l'expressió de les emocions a partir de diferents tipus de comunicació: verbal, artística, musical, física... L’expressió de les emocions s’inicia en saber escoltar i, fer-ho de forma conscient i present, implica saber comunicar. Aquesta comunicació ha d’anar més enllà de la comunicació verbal, de manera que, com a docents hem d’oferir la possibilitat de fer-ho en diferents llenguatges que arribin a tot l’alumnat. Ballar, dibuixar, córrer, fer psicomotricitat… implicarà que el docent i l’alumnat s’escoltin i s’observin més enllà de les paraules.

4. Permet la identificació de les emocions posant-los-hi nom i a través de preguntes ajudadores: Quina va ser la situació? Què vas pensar? Què vas sentir? En quina emoció ho identifiques? Com vas reaccionar? Com ho faries ara?

Les preguntes obertes evitaran respostes tancades com “sí”, “no”, ”bé”, “malament” i, de retruc, garantiran l’autoconeixement, la identificació, l’expressió i la recerca de solucions pròpies i personalitzades.

5. Ensenya a ser resilients: La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar positivament situacions traumàtiques. Per aprendre a ser resilients hem d’ensenyar a:

· Mantenir rutines: relacionat amb el punt 2 de decàleg.

· Establir i compartir objectius: a l’inici del dia, del projecte, de la matèria... tenint en compte tant les competències transversals com les dels àmbits.

· Afavorir l’autoconeixement i l’autoestima i tenir una actitud proactiva, en el punt 9 de decàleg s’especifiquen exemples.

· Error com a oportunitat: hem d’elaborar un feedback que permeti l’error com una oportunitat de créixer, per marcar objectius i plantejaments de millora a través d’una avaluació autoregulativa: Què has de millorar? Com ho pots fer? Què necessites? Qui et pot ajudar?

· Aprofitant les situacions quotidianes: deixar/ fugir del país natal, el dol, les separacions...

A més, des del centre, a nivell de professorat hem buscat moments d’acompanyament emocional entre docents. Empoderant les companyes per convertir-les en protagonistes actives en moments de reinvenció. També, hem continuat aplicant el lideratge distribuït i invitacional que, posant en valor les fortaleses de totes les docents, ens ha permès optimitzar al màxim les diferents propostes de dinamització docent que hem anat dissenyant: grups de treball, comissions...

6. Valora les fortaleses: aquest curs ens hem proposat unir la competència personal i social dins dels àmbits. Un dels suggeriments és realitzar un DAFO emocional on el professorat recollirà informació com ara: Quines són les qualitats i fortaleses del teu alumnat? Com les has detectat? Quines són les debilitats? Com pots ajudar-lo com a docent?

Fins i tot, aquell alumnat desmotivat i que a les nostres classes tenen una actitud disruptiva posseeix fortaleses. Com a docent tenim la responsabilitat de trobar-les i fomentar-les, així com fer-los de mirall i ajudar-los a descobrir-se en potencialitats que ni ells mateixos sabien que tenien, mimant i cuidant la seva autoimatge i autoestima. Des del projecte de centre #femcamí, establim un acompanyament a famílies i alumnat en el procés d’orientació i gestió emocional d’una manera més personalitzada. Amb la situació del Covid-19 hem instaurat el #femcamívirtual per seguir acompanyant en aquestes competències i seguir connectats per compartir les situacions diverses del nostre alumnat i famílies.

7. Proporciona recursos per gestionar les emocions: relaxació, mindfulness, respiració, pensament negatius… vivim immersos en unes dinàmiques on la majoria del temps estem corrent i, en conseqüència, ens dificulta prendre consciència del present i poder fluir.

Molts cops la societat ens marca un ritme que no a tothom ens beneficia. Si ho incloem als centres i a les dinàmiques d’aula com un estil de vida farà que tinguem alumnes que sàpiguen reduir l’ansietat, millorin la resolució de conflictes i visquin més al present.

A mesura que es practica i s’estableix una rutina, es podran veure beneficis en aspectes com la millora de:

· l’atenció i concentració,

· la qualitat de l’aprenentatge,

· un ambient més pacífic,

· la resolució de conflicte

· reducció de l’ansietat...

Un cop estem habituats, també, serà més fàcil poder connectar amb elles i posar-les en pràctica en moments estressants com ara l’entrada del descans, els finals d’horari... i, sobretot, valorar-ho com una oportunitat per millorar l’aprenentatge i no com una pèrdua de temps.

8. Escolta i compren les seves vivències, fomentant actituds proactives i buscant l'aspecte positiu de la situació. Des del principi del Covid-19 els mitjans de comunicació ens han mostrat la part més negativa de la situació. Un excés d’aquesta informació ens pot arribar a xuclar l’energia i fer aparèixer emocions poc agradables com el desànim, l’angoixa, el cansament… com a docents tenim la responsabilitat de deixar que apareguin. Cada infant haurà viscut diverses situacions, més i menys agradables, de manera que, hem de buscar espais per escoltar-los i comprendre les seves vivències sense jutjar-los.

9. Potencia que els infants i joves tinguin un major autoconeixement. Al llarg de la vida hem de prendre moltes decisions. Fer-ho, pot provocar-nos molts cops angoixa, incerteses i poca seguretat. Per prendre decisions més segures i des de la calma, s’ha d’afavorir l’autoconeixement. Molts cops pensem que s’ha de tractar en les hores de tutoria, tot i això un compromís per avançar de manera transversal de totes les matèries augmentarà el creixement i la consciència de l’autoestima, autoconcepte i autoconfiança.

I, com ho fem? A través del Pla d’Orientació Educativa i Acció Tutorial (POEAT) hem elaborat una línia de centre on la presa de decisions és la finalitat de tot un procés que té en compte el coneixement de si mateix: aprofitant les activitats com a oportunitat per conèixer les seves aptituds (verbals, matemàtiques, lògiques, esportives…); interessos (socials, científics, lingüístics …), la seva personalitat (introversió, extraversió…) a través de projectes competencials.

10. I en tot moment… ESCOLTA, COMPRÈN, DONA TEMPS, BUSCA ALTERNATIVES, REFORÇA.

Tot i que molts centres ja ho havíem iniciat, aquest confinament ens ha permès posar el focus a l’acompanyament social i personal de l’alumnat, de les famílies i dels docents. Estem d’acord que hem d’educar el cor i hem d’acompanyar als infants i joves en el moment personal que estan vivint.

I, cada cop més, els docents tenim clar que al món hi volem persones felices i resilients. De nou, tot i que malauradament no sempre ha estat així, agafa més pes la idea que cal gestionar l’àmbit emocional i garantir-ne el benestar per poder arribar al nostre alumnat, docents i famílies, el que nosaltres anomenem, #junt@smillor

A l’Institut Escola Daniel Mangrané, tal com diu la frase d’Aristòtil i la qual la tenim present i plasmada al nostre centre: ”Cal educar el cor, abans d’educar la ment”

Mònica Vallés i Sogues

Orientadora Educativa

Institut Escola Daniel Mangrané