Fent efectiva l’educació gratuïta per reduir les desigualtats

A Catalunya, si bé l’educació primària i secundària haurien de ser gratuïtes, a la pràctica les famílies han de suportar un cost elevat, que es deriva, entre d’altres, del pagament de material escolar i llibres; d’activitats complementàries a l’educació, com poden ser el menjador escolar, el transport o les sortides, excursions i colònies; els pagaments a les associacions de famílies; i en el cas de les concertades, els pagaments de quotes que aquestes acostumen a establir, i que acaben sent de pagament obligatori per a les famílies. D’acord amb les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars, les famílies amb menys renda de Catalunya (les del primer quartil) gasten, de mitjana, entorn els 220 euros anuals en llibres de text i material escolar i gairebé 400 euros en menjador escolar. Tenint en compte que moltes d’aquestes famílies poden estar gaudint de beques per a material escolar i beques menjador que els hi redueixen el preu, la despesa mitjana d’una família de renda baixa que no tingui accés a una beca seria encara més elevada.

Aquestes despeses complementàries a l’educació, així com el pagament de quotes a les escoles concertades, fa que s’estiguin incomplint els principis de gratuïtat de l’educació i accessibilitat en igualtat de condicions establerts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible a 2030, amb la finalitat de fer efectiu el dret a l’educació. A España, aquests drets queden recollits a l’article 27 de la Constitució Espanyola, en que es reconeix que tothom té dret a l’educació, i la llibertat d’ensenyament; i s’estableix que l’educació bàsica és obligatòria i gratuïta. Per la seva banda, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) també reconeix a l’article 21 que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat.

Si bé la llei estatal exclou d’aquesta gratuïtat a les activitats extraescolars i les complementàries a l’educació (Llei estatal reguladora del dret a l’educació, 8/1985, de 3 de juliol), el cert és que per garantir la igualtat d’oportunitats educatives tant a Catalunya com a la resta de l’estat s’han desenvolupat diferents mesures destinades a finançar-les. No obstant això, les dades mostren com aquestes ajudes són insuficients per cobrir les necessitats de les famílies, especialment d’aquelles amb menys recursos. Així, per exemple, arrel de la crisi sanitària sabem com el govern català va repartir 160.000 targetes moneder a les famílies beneficiàries de beques menjador. Ara bé, el nombre d’infants i joves d’entre 3 i 16 anys que es troben en situació de pobresa relativa a Catalunya és de més de 300.000 alumnes a Catalunya, d’acord amb els càlculs realitzats en base a l’Enquesta de Condicions de Vida. A més, no totes les beques menjador atorgades cobreixen la totalitat del cost del servei, sinó que en molts casos només cobreixen una part. Cal destacar que, davant d’aquesta realitat, diversos municipis del territori han posat en marxa els seus propis plans de finançament per material escolar i menjador, entre d’altres, en el marc de la seva jurisdicció.

El finançament de les activitats complementàries a l’educació, a més de garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, té un efecte rellevant sobre els resultats educatius, contribuint així a reduir la desigualtat educativa. Davant d’aquesta evidència, són molts els països que estan apostant fort per les polítiques de finançament d’aquestes activitats. A continuació es fa un repàs d’algunes de les polítiques internacionals més destacades en l’àmbit del finançament dels àpats i del material escolars.

Iniciatives internacionals per reduir els costos de menjador

Al Regne Unit, hi ha un sistema de beques menjador (Free School Meals, FSM) per a tots els estudiants de primària i secundària de famílies amb pocs recursos, així com per infants que encara no han iniciat la seva escolarització. Aquest sistema va lligat, a més, al Pupil Premium, de tal manera que les escoles reben un finançament per cada alumne beneficiari del FSM, per dedicar-lo al pagament de les seves activitats complementàries a l’educació i no lectives, com poden ser activitats extraescolars o excursions i colònies.

A més, arrel de la publicació d’un llibre blanc que recomanava la universalització dels àpats gratuïts a les escoles de primària, citant evidència en termes de salut, resultats acadèmics i de cohesió social, el govern va aprovar el programa de beques menjador Universal Infant Free School Meals (UIFSM) a l’any 2014, que actualment s’ofereix a tots els alumnes d’entre 4 i 7 anys (l’equivalent seria P4, P5 i primer de primària). El programa consisteix en donar finançament a les escoles sostingudes amb fons públics per oferir aquests àpats de manera gratuïta. Concretament, al curs 2016-17 rebien 2,3 lliures per àpat. A més del component de gratuïtat dels àpats, el programa també posa èmfasi en ajudar als centres a millorar la seva qualitat, i ofereix un finançament addicional de 10 milions de lliures per a despeses de capital, ajudant a les escoles a millorar les seves instal·lacions de cuina i menjador.

En el cas de França, a l’any 2019 es va llançar un programa dirigit a oferir esmorzars gratuïts a 100.000 alumnes d’infantil i primària situats en àrees més desavantatjades, amb una inversió de 6 milions d’euros. A l’any 2020, es va ampliar aquesta dotació a 12 milions d’euros, amb la finalitat de que se’n poguessin beneficiar 200.000 alumnes. Aquesta mesura forma part del Pla per reduir la pobresa del govern central, i són les escoles situades en Regions d’Educació Prioritària (o en determinades àrees de ciutats o rurals amb necessitats socials) les que han d’aplicar per ser beneficiàries del programa. En el marc d’aquest pla, també s’inclou la provisió de dinars subvencionats, dels quals es van poder beneficiar 8.000 estudiants, i l’objectiu és que es puguin beneficiar 40.000 a l’any 2020. A França són les pròpies autoritats locals les que determinen els preus dels àpats escolars, amb la única limitació de que aquests no superin els costos de provisió del servei. Per tal de poder-se beneficiar de la subvenció del govern central, és necessari que estableixin una tarifa social de tres trams, en la que el preu del tram més baix sigui de màxim un euro. Si bé l’abast d’aquestes polítiques de finançament dels àpats és força limitat, cal tenir en compte que, a la pràctica, molts municipis ja ofereixen els àpats a un preu subvencionat per tothom, i fins i tot en alguns casos, de manera gratuïta.

A Portugal també s’estableix una tarifa social per trams per determinar el preu que han de pagar les famílies pels àpats escolars tant a primària com a secundària, si bé en aquest cas la tarifa es determina a nivell central, de manera uniforme a tot el país. Concretament, s’estableixen 3 trams en funció de la renda familiar, que són els que determinen el seu accés als diferents ajuts educatius, en el marc del programa d’Açao Social Escolar (ASE). En base a aquests trams, el de renda més baixa (inferior als 2.949,24 euros) està exempt de pagar el preu dels àpats; el següent (fins a 5.898,48 euros) obté una bonificació del 50% de la tarifa màxima; i el tercer (fins a 8.847,72 euros) paga la tarifa màxima, que al curs 2019/20 és de 1,46 euros. Addicionalment, totes les famílies poden deduir aquesta i altres despeses escolars en la seva declaració de la renda, amb el límit de 800 euros anuals o el 30% de les despeses suportades.

A banda d’aquests programes i iniciatives, cal destacar que en alguns països ja fa anys que les famílies no han de suportar el preu dels serveis associats a l’educació. Aquest seria el cas de Suècia, on a més s’ha demostrat que la iniciativa d’àpats gratuïts a les escoles està associada a millores molt significatives en els resultats dels nens i les nenes a llarg termini; Finlàndia, on els àpats i el transport són gratuïts, tant a infantil, com a primària i secundària; Estònia, on els governs locals financen la totalitat dels costos de les escoles de primària i secundària, incloent àpats i material escolar per a tots els alumnes de primària i secundària, que es financen amb recursos procedents del govern estatal. O l’Índia, on el programa Midday Meal Scheme proveeix àpats gratuïts a tots els nens i nenes en educació primària (més de 120 milions, de més d’un milió d’escoles), fins i tot durant les vacances d’estiu. Aquest programa es finança principalment amb recursos del govern central, que es complementen amb recursos dels governs estatals, que són els responsables de la provisió del servei, juntament amb la comunitat local.

Als Estats Units cal destacar el National School Lunch Program (NSLP), dirigit a proveir els àpats de les escoles de manera subvencionada o gratuïta per als nens i nenes amb menys recursos, i que es va posar en marxa a l’any 1946. A l’any 2018 se’n van beneficiar 29,7 milions de nens i nenes de 100.000 centres educatius públics i d’organitzacions sense finalitat de lucre. S’hi van dedicar 13,8 bilions de dòlars. Qualsevol estudiant d’una escola que participi en el programa se’n pot beneficiar, independentment dels ingressos de la seva família; sí que depèn dels ingressos familiars el que se’n pugui beneficiar de la gratuïtat dels àpats o d’una reducció del preu. No obstant això, els centres que es troben en entorns amb un nivell de pobresa molt elevat (Community Eligibility Provision) poden oferir àpats gratuïts a tots els seus estudiants, independentment del seu nivell de renda. El finançament es dirigeix des del govern cap a les escoles participants en el programa, les quals han de complir amb una sèrie de requisits nutricionals en els seus menús, i han de promocionar l’ús de productes de proximitat.

Iniciatives internacionals per reduir els costos de material escolar i llibres de text

Les famílies han de fer front a diversos tipus de despeses de material escolar. Moltes escoles, incloses les públiques, emeten rebuts a les famílies per al pagament de material escolar o sortides i colònies. També la despesa en llibres de text i uniformes pot ser elevada en alguns centres escolars. A França, per tal d’ajudar a les famílies a fer front a aquestes despeses, van crear l’Allocation de Rentrée Scolaire (ARS), dirigida a finançar les despeses de matriculació dels alumnes i altres despeses escolars a les que han de fer front quan s’inicia el curs, com la compra de material escolar. Es dirigeix a les famílies amb infants d’entre 6 i 18 anys amb un límit màxim d’ingressos, que depèn del nombre de fills dependents. A l’any 2020, el llindar màxim de renda és de 25.093 euros per a famílies amb un sol fill, i per cada fill addicional es sumen 5,791 euros, de manera que beneficia a més de 3 milions de famílies. L’import de l’ajut es troba entre els 369,96 i els 403,88 euros depenent de l’edat de l’alumne. L’ajut es paga a finals del mes d’agost, abans d’haver de suportar els costos d’inici de curs.

A Portugal també s’estableix una tarifa social per trams per determinar el preu que han de pagar les famílies pel material i les sortides escolars, en base als mateixos trams de renda que per al menjador, notablement inferiors als de França. Concretament, les famílies del primer tram de renda reben un subsidi de 16 euros per material escolar i 20 euros per sortides, i les del segon tram de renda un subsidi de 8 i 10 euros respectivament. Les famílies del tercer tram de renda no reben cap subsidi. Addicionalment, des de l’any 2016, a Portugal també es va iniciar la implementació d’un programa dirigit a proveir de manera gratuïta els llibres de text, que al curs 2019-20 ja va beneficiar a tots els alumnes en escolarització obligatòria. Els llibres es financen mitjançant un sistema de vals, amb els quals es poden adquirir llibres nous (a les llibreries estipulades) o usats (als propis centres escolars). A primària, aquests llibres han de ser retornats a final de curs, excepte els de novè curs, que han de fer un examen nacional. A secundària, poden quedar-se els llibres de les assignatures de les quals s’hauran d’examinar en exàmens nacionals estandarditzats, i retornar-los després.

En relació als llibres de text, hi ha diferents maneres d’articular un programa per reduir els costos de les famílies: beques per a que siguin adquirits per les famílies, la creació d’un sistema de préstecs o la inversió en material open-source. Recentment, hi ha hagut iniciatives que aposten per aquestes darreres opcions, en tant que permeten una reducció permanent dels costos. A Itàlia, per exemple, el govern va derogar a l’any 2014 la utilització obligatòria de llibres de text, optant per una xarxa de co-creació integrada per 800 professors de tot el país. Un altre exemple interessant és el cas de Utah, que va distribuir de manera pilot llibres de text open-source. Els resultats de les avaluacions van mostrar que no hi havia diferències de resultats entre els nens que van fer servir els llibres open-source i els que van utilitzar llibres tradicionals, pel que el govern va expandir el programa a tot l’Estat.

Propostes per garantir la igualtat d’oportunitats a Catalunya

La informació anterior posa de manifest que l’educació a Catalunya es troba lluny encara de ser gratuïta. A continuació es presenten 5 aspectes que cal millorar en relació al finançament de l’educació, per tal de garantir aquest dret als cicles de primària i secundària obligatòria:

1. Eliminar la possibilitat de que les escoles concertades puguin establir preus a les famílies per la provisió dels serveis d’educació obligatòria. En aquest sentit, cal establir clarament si els pagaments dels concerts són suficients per cobrir els costos educatius en aquests centres. En cas de que no ho siguin, caldrà incrementar el finançament d’aquests centres; o, com a mínim, establir limitacions en les quotes establertes i garantir que les famílies amb menys recursos hi puguin accedir mitjançant un sistema de beques que cobreixi aquestes quotes.
2. Garantir, com a mínim, la provisió gratuïta dels àpats escolars a tots els infants i joves en risc de pobresa a Catalunya, i que es troben matriculats en centres públics o concertats, ampliant la cobertura de les beques menjador i la seva quantia per alumne per tal de cobrir la totalitat del preu per a tots els beneficiaris.
3. Garantir la provisió gratuïta dels àpats escolars a tots els infants i joves beneficiaris de beques durant el període de vacances, així com als infants que encara no han iniciat la seva escolarització. És necessari garantir la nutrició dels infants i joves amb menys recursos també quan aquests no assisteixen als centres escolars, i la manera més eficient de fer-ho és a través del propi sistema de beques escolars.
4. Garantir la provisió universal i gratuïta de llibres de text i material escolar a totes les escoles públiques i a les sostingudes amb fons públics, i la gratuïtat de les sortides, excursions i colònies. La provisió de llibres de text i material escolar, així com la realització de sortides, excursions i colònies, s’hauria de considerar com una part fonamental de la provisió del servei educatiu, i per tant, cal garantir la seva gratuïtat a tots els centres públics i concertats. D’aquesta manera es podran reduir les desigualtats entre alumnes d’un mateix centre, així com entre diferents centres.
5. Acompanyar el finançament dels àpats als centres educatius i fora dels centres de propostes de menú saludable, ecològic i de proximitat; i d’un programa de seguiment dels estàndards establerts. Per al desenvolupament dels infants, és important que el seu menú sigui saludable i equilibrat, i contingui tots els nutrients necessaris en les proporcions adequades. Així mateix, per tal de contribuir a la sostenibilitat del nostre planeta, cal incentivar la utilització d’aliments ecològics i de proximitat per part de tots els centres.