Educació i equitat: algunes llums i massa ombres

• La recerca constata com al llarg de tot l’itinerari educatiu l’alumnat provinent de famílies amb pocs recursos econòmics i culturals queda exclòs o relegat a les pitjors condicions

• Els avenços observats des del Pacte contra la Segregació Escolar denoten la complexitat del repte i la necessitat de fer-hi front amb més determinació i urgència

• El debat monogràfic sobre educació que tindrà lloc al Parlament els dies 27 i 29 de juny és una oportunitat per reforçar consensos i activar solucions que redueixin les desigualtats del sistema educatiu català

El sistema educatiu català reflecteix, a la vegada que reprodueix, les desigualtats socials existents a casa nostra. Mentre aquestes desigualtats s’enquisten, o fins i tot s’agreugen, l’educació sembla incapaç d’exercir el seu teòric rol de palanca compensatòria i generadora d’oportunitats. Ho posen de relleu nombrosos estudis publicats al llarg dels darrers anys, que constaten com, encara avui, l’origen de la persona condiciona o determina les circumstàncies de la seva educació (i, per extensió, del seu futur). Una realitat que subratlla encara més la necessitat de posar la lluita per l’equitat al capdavant de les polítiques educatives.

Les xifres ens diuen que hi ha un alt percentatge d’infants que no s’escolaritzen en l’etapa 0-3; que més endavant fan el segon cicle d’infantil, la primària i la secundària obligatòria en centres educatius segregats; que a les tardes, caps de setmana i estius difícilment participen en activitats d’esport i lleure; i que un cop finalitza l’ESO deixen d’estudiar o no arriben a titular en cap formació postobligatòria. En tots els casos, la immensa major part d’aquests infants i joves provenen de famílies amb pocs recursos econòmics i culturals. I és en aquesta realitat socioeducativa on cal emmarcar els recents resultats de l’informe PIRLS, pel que fa a la caiguda de la comprensió lectora en l’alumnat català de 4t de primària.

El sistema educatiu català sembla incapaç d’exercir el seu teòric rol de palanca compensatòria i generadora d’oportunitats.

Amb tot, aquesta preocupant situació no és exclusiva de Catalunya ni s’ha generat de la nit al dia, sinó que ve de lluny i en realitat no ha estat fins fa relativament poc que s’ha començat a treballar en la bona direcció per tractar de revertir-la. La signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, l’any 2019, va contribuir decisivament a posar la lluita per l’equitat a l’agenda educativa. Però els pocs avenços observats des d’aleshores (amb dos cursos molt limitats per la pandèmia) denoten la complexitat del repte i la necessitat de fer-hi front amb determinació i urgència.

L’últim informe del Síndic de Greuges, de gener d’enguany, indica que, des de la signatura del Pacte, la segregació ha baixat un 15-16% (l’índex de dissimilitud se situa ara en un 36% a primària i un 30% a secundària, que no és poc). A la vegada, diu que també ha augmentat sensiblement la detecció d’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques. S’ha passat del 4% al 18% en només quatre cursos, una xifra que, malgrat tot, és encara lluny de la forquilla del 28-32% en què es mou la taxa infantil de pobresa.

A la vegada, però, aquest informe apunta també incompliments importants del Pacte, com el fet que els 730 centres d’alta i màxima complexitat continuen rebent matrícula viva (menys que abans, però), o que no s’han creat els incentius ni les condicions per promoure-hi plantilles estables amb docents experimentats. O el fet que gairebé la meitat dels municipis de més de 5.000 habitants no tenen creades unitats de detecció, o que només el 9,2% han elaborat un informe sobre l’impacte de la seva zonificació escolar en la distribució equilibrada de l’alumnat. També apunta el Síndic que el Departament no ha aportat tot el finançament addicional compromès als centres públics (384,6€ per alumne i curs) i concertats (988,11€ per alumne i curs) que tenen més alumnat vulnerable a les seves aules.

En l’àmbit del lleure i l’educació fora escola, també els estudis deixen clar que hi ha un ampli sector d’infants i adolescents catalans que continuen sense tenir-hi accés, i que molt majoritàriament pertanyen a famílies pobres. Diversos municipis han endegat iniciatives interessants per afavorir que tothom pugui gaudir d’aquesta oferta educativa, sense barreres ni condicionants de renda, però malgrat això les xifres continuen sent alarmants.

També ho són les d’abandonament escolar prematur, possiblement el símptoma més palpable de la iniquitat del sistema educatiu català. Un de cada deu alumnes no inicia cap estudi postobligatori un cop acabat 4t d’ESO, i un de cada quatre dels qui es matriculen en un grau mitjà no acaba el primer curs. I en ambdós casos aquests alumnes són molt majoritàriament fills de famílies vulnerables. La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa en el 16,9 % l’any 2022, una de les més elevades d’Europa, i si bé aquesta xifra ha baixat sensiblement en els darrers temps, no es donen les condicions per prevenir una futura escalada en un context d’expansió econòmica, com va passar durant la primera dècada dels 2000.

Malgrat els avenços que s'han fet gràcies al Pacte Contra la Segregació Escolar o el decret de sistema educatiu inclusiu, resten encara un bon grapat d’àmbits claus per l’equitat que estan pendents de ser articulats o actualitzats mitjançant una normativa.

En matèria legislativa, tant el decret de sistema educatiu inclusiu (150/2017) com el d’admissió (11/2021) representen dues bones eines que han ajudat a donar un impuls en els seus respectius àmbits, però a la vegada es constata que són insuficients per si sols i que fa falta acompanyar-los de moltes més accions i recursos. En el primer cas, amb l’agreujant que no hi ha cap indicador que permeti fer una valoració sobre l’impacte de la norma, i amb la sensació, força estesa entre les famílies d’alumnes amb necessitats educatives per raó de discapacitat o trastorn de salut mental, que els diferents agents del sistema no van a la una, com queda palès amb l’arbitrarietat amb què s’atorga o denega el graduat d’ESO a aquest alumnat.

Resten encara un bon grapat d’àmbits claus per l’equitat que estan pendents de ser articulats o actualitzats mitjançant una normativa. Entre aquests, el decret de concerts (en stand by des de fa tres anys), el de menjadors o temps de migdia (han sucumbit els diversos intents de posar al dia una regulació que ja té més d’un quart de segle), o el d’orientació educativa, des de fa mesos en fase de consulta pública prèvia a l’elaboració i sobre el qual encara no ha transcendit cap esborrany.

La qualitat d’un sistema educatiu passa, en especial, per educar i acompanyar aquell sector de la població que més ho necessita, és a dir, per no excloure, arraconar o deixar enrere ningú, i menys encara aquells qui tenen més dificultats —acadèmiques, competencials, cognitives o emocionals—, per assolir uns estàndards fixats pel currículum, però també per la tradició i la inèrcia (i que sovint es confonen amb l’èxit educatiu). Ho estem fent?

Evidències i interrogants per al debat

Un ràpid repàs a estudis recents de diferent procedència i objecte d’anàlisi permet visualitzar com les desigualtats socials es perpetuen des de l’escola bressol fins a l’educació superior.

ETAPA 0-3

• A Catalunya hi ha uns 71.000 infants de 0-3 escolaritzats, el que equival a 2 de cada 5. D’aquests, el 66% va a una bressol pública i el 34% a una privada (dades del Departament d’Educació)
• Catalunya és la CCAA amb el cost de la criança més elevat: 819€ al mes per fill o filla (Save the Children, 2022)

La pregunta: La gratuïtat d'I2 ha tingut cap efecte en clau d'equitat? S’ha analitzat si hi ha més infants 0-3 escolaritzats? S’ha analitzat l’impacte de la mesura sobre l’oferta privada, on no s’arriba a la gratuïtat?

MIGDIA I MENJADOR

• El 46,5% de l’alumnat d’educació infantil de 2n cicle, primària i ESO en risc de pobresa no percep cap ajut individual de menjador escolar, en bona part perquè la majoria d’instituts públics no disposen d’aquest servei (Síndic, 2022).
• La partida per a beques menjador passa de 38 milions el curs 22/23 a 32 milions el curs 23/24, un 15% menys (dades d’Affac)

La pregunta: Com ha anat la prova pilot sobre la reintroducció del servei de menjador que s’ha fet a un centenar d'instituts públics? Es reintroduirà a la resta? Quines conclusions es van extreure del procés participatiu sobre temps del migdia que el Departament va posar en marxa el 2019?

SEGREGACIÓ ESCOLAR

• En quatre anys ha pujat l’escolarització d’alumnat socialment vulnerable als centres concertats un 103% i també el finançament addicional un 83%, però les dilacions en els pagaments posen en qüestió l’eficàcia de la subvenció (Síndic, 2023)
• Dues terceres parts de municipis de més de 5.000 habitants han reduït els nivells de segregació escolar des del Pacte, però en una tercera part aquests nivells han augmentat (Síndic, 2023)

La pregunta: Quina resposta cal donar als municipis que no estan fent els deures en matèria de segregació escolar? Quines passes s’estan fent per millorar la coordinació entre les administracions locals i autonòmica?

LLEURE EDUCATIU

• El 46% dels infants de 3 a 14 anys no participen en activitats extraescolars esportives i el 65,4% no ho fan en extraescolars no esportives. Els infants de famílies amb menys capital educatiu participen quasi cinc vegades menys a les activitats extraescolars que els infants de famílies amb més capital educatiu (Síndic, 2022).

• L’any 2022, 4 de cada 10 infants van quedar-se sense activitats d’estiu. Els de nivell econòmic alt van tenir una participació del 72% i els de nivell baix del 41% (enquesta Educació 360, 2023)

La pregunta: Quines accions ha dut a terme el Govern de la Generalitat els darrers anys per fomentar la participació dels infants en situació de vulnerabilitat a l’oferta de lleure durant el curs i durant les vacances d’estiu?

POSTOBLIGATÒRIA

• El risc d’abandonament es multiplica per cinc quan es mira el col·lectiu de persones els pares dels quals tenen nivells d’estudi baixos, i en el cas de famílies d’origen migrant la taxa d’abandonament se situa en el 22% (Fundació Bofill, 2022).

• Menys de la meitat dels alumnes immigrants de 1a i 2a generació arriben al batxillerat: ho fan el 27,6% dels nois i el 46,3% de les noies. En canvi, el batxillerat és el primer destí escollit pel 61,1% de l’alumnat autòcton (Centre d’Estudis Demogràfics, 2020).

La pregunta: Quan i com es posarà en marxa l'elaboració i seguiment del Pla de xoc contra l'abandonament escolar prematur anunciat a la cimera del 23 de març? S’ha avaluat l’eficàcia del Programa Intensiu de Millora (PIM)? Ajuda l’alumne o l’estigmatitza i predetermina? Com ha anat l’experiència de derivar a l’IOC alumnes de 16-17 anys que s’havien quedat sense plaça d’FP?

ESTUDIS SUPERIORS

• L’any 2021, només el 9,1% dels universitaris provenien de famílies amb baix nivell cultural i professional (Xarxa Vives, 2022)
• Els fills i les filles de persones amb estudis universitaris estan sobrerepresentats a la universitat (47,1% de l’estudiantat / 26,2% de la població); i els i les joves amb progenitors sense estudis estan infrarepresentats (24,3% del jovent que accedeix a la universitat / 39,5% de la població de 19 anys) (OSU, 2019)

La pregunta: Seria possible explorar altres vies d’accés a la universitat, que no passessin per l’EvAU, per als alumnes d’entorns segregats, com ja es fa a altres països?

Informes consultats

• El cost de la criança al 2022. Save the Children, juny 2022
• Garantim el dret a gaudir d’activitats d’estiu? Enquesta de participació d’infants i adolescents a les activitats d’estiu a Catalunya, 2022. Educació 360, abril 2023
• Informe sobre els drets de l'infant. Síndic de Greuges, desembre 2022
• Inmigración y ‘fracaso escolar’ en Cataluña. Un análisis desde la perspectiva generacional. Centre d'Estudis Demogràfics UAB, 2020
• L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria. Fundació Bofill, maig 2023
• La dotació de personal i la gestió d'equips educatius en els centres amb elevada complexitat. Síndic de Greuges, novembre 2022
• La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya. Fundació Bofill, novembre 2021
• L’educació inclusiva a Catalunya. Síndic de Greuges, setembre 2021
• Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021. Síndic de Greuges, gener 2023
• Qui estudia a la universitat? Anàlisi de 15 anys d'evolució de l'accés a la universitat pública de Catalunya (2002-2017). Observatori del Sistema Universitari, octubre 2019
• Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya. Fundació Bofill, març 2023
• Via Universitària: Accés, condicions d'aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Xarxa Vives d'Universitats, maig 2022