Vuit experiències expliquen com l’educació venç la pobresa

Un de cada tres infants a Catalunya és pobre. Amb aquests nivells insuportables de pobresa infantil, la Fundació Bofill i les entitats d’infància de Catalunya han alçat la veu per reclamar polítiques educatives contra la pobresa infantil. Ho han fet amb una agenda de 10 propostes que han tingut bons resultats.

Durant la presentació, diversos testimonis i representants de les més de 1.700 entitats que que aglutina la plataforma, i que acompanyen més d’un milió d’infants en situació o risc d’exclusió social de Catalunya, van evidenciar com les polítiques que preveu L’educació venç la pobresa, com l’educació 0-3, el menjador escolar, el lleure d’estiu o les noves oportunitats, multipliquen les oportunitats.

• Descarrega't 'L'educació venç la pobresa' (resum executiu)

“Els primers 1000 dies de vida són fonamentals per les bases cognitives”

En l’educació de primera infància, l’agenda proposa que de cara al 2030 es garanteixi la universalització de l’etapa 1-3 i sigui gratuïta com a mínim per les famílies més vulnerables. En va parlar Roger Garcia Rodoreda (UNICEF), que va assenyalar la importància dels primers anys de vida per la creació de les bases cognitives, emocionals i socials d'un infant. Va insistir en la importància de les polítiques d’educació infantil per garantir una igualtat d'oportunitats independentment de l’origen social i en l’impacte en la conciliació laboral i familiar, un factor que també contribueix a trencar el cercle de la pobresa.

“Si tens gana, estudiar es converteix en una cosa completament secundària”

El preu del menjador a Catalunya és dels més alts de l’Estat i les beques només cobreixen la meitat de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió. Com va explicar la Susagna Escardíbul Tejeira (Fundesplai), els menjadors també són un espai de socialització i prevenció de l’absentisme escolar. “El menjador redueix la inseguretat alimentària i també és una oportunitat per seguir formant-se”. A més a més, constitueix un espai de socialització molt ric, de foment del joc, l'exercici físic o el descans.

“L’estiu és especialment ardu pels infants dels entorns més vulnerables”

Disposar d’una proposta d'activitats d'estiu gratuïta permet una cobertura a totes aquelles vulnerabilitats que passen als entorns familiars dels nostres infants. Ho va explicar l’Alana Hurtado Rodríguez (Fundació Pere Tarrés), qui va assenyalar que l’estiu és un període especialment ardu perquè l'escola i altres serveis estan tancats. Hurtado va subratllar que una bona oferta, adaptada als interessos dels infants, evita caure en el consum excessiu de pantalles o garantir àpats saludables.

“Les escoles de noves oportunitats són un refugi”

L’educació venç la pobresa assenyala que els joves que ni estudien ni treballen ha disminuït significativament, però amb un 13,3% continua sent superior a la mitjana de la UE (12%). Per això l’agenda preveu crear 7.000 noves places en centres, escoles i programes de segona oportunitat pel 2030. Miriam Rodríguez López (Fundació Marianao), va reivindicar les escoles de noves oportunitats com a refugis i no proporcionen només una formació acadèmica, sinó també un suport emocional i una xarxa de suport comunitari.

Pots recuperar l'acte sencer aquí.

Durant l’acte, també es van compartir testimonis personals d'exparticipants de projectes d’acompanyament socioeducatiu que han aconseguit trencar el cicle de la pobresa gràcies a l'educació.

“Necessitem ser escoltats, sense prejudicis ni límits i com el que som: gitanos”

Paula Román Hernández i Estel Fernández Cañas, exparticipants del projecte "Siklavipen Savorença" de la Fundació Pere Closa, van explicar la importància de l’acompanyament per superar les dificultats amb què van afrontar el seu camí cap a l'educació superior. “Els joves necessiten ser escoltats”, va dir l’Estel, “sense prejudicis, sense limitacions, i sobretot reforçant el que ells són; en el nostre cas, gitanos”. “Estem doblement condicionades”, va recordar, per la falsa idea que es deixarà la gitanitat i també pel sistema. “Fins i tot després d’accedir a la universitat jo ja creia, innocent de mi, que ja no tindria cap comentari negatiu i a primer de carrera sento: “en aquesta classe no veureu cap persona de la Mina. Doncs, mira, estic aquí”.

S’ha de recol·locar la motxilla que porten a l’esquena perquè no pesi tan

D’altra banda, Emma Doncel Pérez i Mariona Sala Sánchez, exparticipant i tutora del projecte Demà Jove de Fundesplai, van compartir el seu testimoni sobre com el suport emocional i educatiu pot canviar la vida d'un jove en situació de vulnerabilitat. “Vaig entrar a aquest projecte amb un entorn familiar complicat”, va dir l’Emma. Gràcies a la Mariona, que va ser-hi als pitjors moments, em va canviar molt la vida. Em deia ‘tu pots’ i ara tinc més força de la que em pensava”. “S’ha de recol·locar la motxilla de pedres i entrebancs que porten a l’esquena perquè puguin trobar el seu camí”, va recollir la Mariona. Però estem molt lluny d’arribar al 34% d’infants i joves i valdria la pena posar els esforços, sigui a través de les entitats o de programes que es poden fer en l’educació formal, perquè aquestes oportunitats arribin a tothom.