Com es trenca la transmissió de desigualtats i pobresa des de l’educació?

• Recuperem la presentació de Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill i coautor, amb Laura Morató, de l’informe 'L'educació que venç la pobresa', presentat conjuntament amb la Plataforma de Infancia.

‘L’educació que venç la pobresa’ intenta posar ordre a aquelles polítiques educatives que, per evidència, estudis, experiència i implementació, sabem que tenen una capacitat d'impacte substancial en la reducció de les desigualtats educatives. És a partir d'aquí que podem curtcircuitar el camí, pràcticament natural, que va de la pobresa a la pobresa.

L’estat espanyol és el segon país d’Europa amb més nivell de pobresa infantil (34,5% en menors de 18 anys). Per tant, hi ha molta feina a fer des de diferents camps de batalla.

• Article relacionat: 10 polítiques educatives per trencar el cercle de la pobresa

Òbviament, el principal camp de batalla d'impacte immediat són les transferències monetàries. Però aquestes polítiques s'han d'acompanyar, o no són suficients, per sostenir l'impacte positiu en la reducció de la pobresa al llarg dels anys.

Nosaltres sostenim, sobre la base de l'evidència acumulada, que l'educació pot vèncer a la pobresa. Fonamentalment, si es planteja des d'aquest punt de vista d'actuacions, programes, polítiques clau, en moments i dimensions clau del cicle vital que va de la infància a l'edat adulta.

Parlem no només de polítiques que tenen a veure amb el que passa a les aules, sinó que van més enllà d'aquestes fronteres. Proposem deu àmbits de política educativa que contemplen el suport a les famílies, l'educació 0-3, el suport educatiu, el reforç escolar, l’orientació i la mentoria, les beques, les segones oportunitats, la segregació escolar, el menjador i l’espai de migdia, les activitats extraescolars i l’estiu. Tot això genera i suma curtcircuits.

• Publicació relacionada: Descarrega 'L'educació que venç la pobresa'

Es tracta de polítiques beneficioses per al conjunt del sistema educatiu, d'alumnes i famílies, però que necessiten prioritzar-se en aquells col·lectius, centres i entorns més vulnerables. Desplegar-les implica la col·laboració conjunta d'administracions públiques, actors polítics i socials, de diferents nivells i dimensions.

“Amb aquella idea, i la metàfora en ment, que la força d'una cadena és la força de la seva baula més feble. D'això va aquesta agenda”

La primera és que s’han de tenir les condicions d'educabilitat i socialització en la primera infància. Sabem que les famílies se situen en diferents posicions en l'estructura de classes socials, de categories socioeconòmiques, en l'espectre de les desigualtats i que, a partir d'aquí, es generen transmissions de desigualtats. En aquest cas, un dels objectius és assegurar la gratuïtat i avançar cap a la universalització de l'educació entre un i dos anys, aconseguint que el 75% de les famílies amb majors dificultats s’hi escolaritzin.

Un segon conjunt el podem agrupar com a polítiques educatives no escolars o no únicament escolars. Polítiques educatives que intenten garantir la continuïtat educativa del conjunt de nens i nenes i adolescents: Suport o reforç educatiu, orientació i mentoria, beques i segones oportunitats. També, sobretot, combatre les desigualtats en aquests nivells d'Abandonament Educatiu Prematur (AEP) que sabem que no es distribueixen equilibradament entre els diferents sectors socials. Per exemple, l'AEP no és un problema per a les famílies de més renda. Així com els resultats en les proves PISA, on es donen distàncies entre els alumnes més pobres i més rics de fins a 80 punts. Amb través de polítiques fermes, un objectiu ha de ser incrementar en 20 punts els resultats de l’alumnat de menor status socioeconòmic en les principals competències de les proves.

Un capítol a part és la lluita contra la segregació escolar i tot el que té a veure amb avançar cap a l’equiparació de condicions entre centres al conjunt de territoris de l'Estat. Els companys influeixen en l'àmbit de l'aula, en l'àmbit escolar i, sobretot, als alumnes més vulnerables, els més sensibles a rebre contagis en un sentit o altre. Per tant, al final, en un sistema segregat perden uns a costa que acabi perdent el conjunt.

Per fer-hi front, proposem algunes polítiques paradigmàtiques, d'escolarització equilibrada, de repartiment de quotes màximes, mínimes, de situació de blindatge dels centres més vulnerables, de transformació de les escoles més vulnerables… Justament perquè també atreguin un perfil de famílies diferent, per tendir a una heterogeneïtzació de la composició social d'aquests centres.

Finalment, abordem l’accés a les activitats extraescolars, on els fills i filles de famílies més benestants participen el doble que aquelles amb menys recursos. Per nosaltres, alguns objectius badera serien comptar amb 1.300.000 noves beques completes que donessin cobertura a primària i ESO, per tal d’aconseguir que el 75% de l’alumnat de primària i secundària en risc de pobresa participi setmanalment en activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat.

Escriu-nos, pregunta'ns: Si tens alguna proposta, suma la teva veu a la millora educativa!