Educar a partir del vincle: la força de la mentoria en una societat resilient

Els vincles humans són el fonament de l’aprenentatge. La recerca mostra de manera consistent que les relacions positives i sòlides entre professorat i alumnat fomenten l’èxit acadèmic, la motivació i la resiliència. Però més enllà de l’aula, les relacions de mentoria amb altres adults de confiança amplien aquest ecosistema de suport. Quan un adolescent troba una persona que l’escolta, que l’encoratja i que creu en ell, es va creant una xarxa de seguretat que resulta clau per al seu benestar i per al seu futur.

La pertinença és un altre motor essencial. Sentir-se part d’una comunitat que et valora i que et reconeix ajuda a reduir l’estrès, a enfortir les funcions executives i a millorar l’aprenentatge. Quan les persones mentores entren en joc, esdevenen nous referents i aporten experiències i perspectives que sovint no són presents a la família o al cercle més proper. Aquests vincles diversificats potencien l’autoestima i el compromís acadèmic de l’adolescent, alhora que obren camins cap a un desenvolupament personal i socioemocional més ric.

“Una societat que aposta per la mentoria no només enforteix les trajectòries individuals, sinó que construeix capital col·lectiu i consolida la cohesió social”

Aquesta realitat connecta amb el concepte de capital social: els recursos que les persones adquireixen a través de xarxes de confiança i reciprocitat. Els vincles sòlids amb adults de la comunitat actuen com a “capital de pont”, obrint oportunitats i consells que van més enllà de les fronteres socials o econòmiques. En molts casos, aquestes relacions intergeneracionals són més determinants que l’estatus socioeconòmic a l’hora de predir resiliència i persistència acadèmica. Ara bé, la mentoria no només beneficia l’individu: quan es desplega de manera sistemàtica, contribueix a reforçar el teixit socials. La connexió entre generacions i persones de diferents entorns afavoreix la creació de comunitats més inclusives i solidàries, on el sentiment de pertinença i la confiança mútua esdevenen motors de convivència. A més, les xarxes de suport que es generen al voltant de les relacions de mentoria enforteixen la responsabilitat compartida per l’educació i el benestar del jovent, convertint-la en una estratègia per reduir fractures socials i afavorir la igualtat d’oportunitats. Una societat que aposta per la mentoria, doncs, no només enforteix les trajectòries individuals, sinó que també construeix capital col·lectiu i consolida la cohesió social.

“Cada relació de mentoria és un nou vincle que multiplica oportunitats i que fa aflorar una xarxa de suport més forta per cada adolescent que hi participa”

A Catalunya, aquesta convicció pren forma, entre altres iniciatives, amb el programa Mentora. Nascut el 2023, ja ha creat més de 350 parelles de mentoria que connecten adolescents amb persones adultes disposades a acompanyar-los. L’experiència és clara: l’alumnat que hi ha participat en destaca la millora en el benestar emocional i en la seguretat a l’hora de prendre decisions acadèmiques. Els equips de l’Oficina Jove de l’Anoia i del Pla Educatiu d’Entorn Sant Andreu de la Barca, després d’una primera experiència satisfactòria, han decidit repetir. I aquest curs s’hi han afegit nous impulsors, com diversos municipis del Baix Penedès i l’Ajuntament de Figueres, ampliant així l’abast del programa a més territoris del país.

Cada relació de mentoria és un nou vincle que multiplica oportunitats i que fa aflorar una xarxa de suport més forta per cada adolescent participant. Ho demostren els testimonis: “L’acompanyament de les persones mentores ha millorat l’assistència i el compromís de l’alumnat, facilitant la continuïtat en els estudis i l’obtenció del graduat en ESO” (Cap d’Estudis Institut Deltebre). Famílies i voluntariat també ho confirmen: “Feia anys que la cosa no anava bé amb el meu fill i Mentora ha sigut la tecla” o “Tot aquest jovent necessita ser escoltat” – mentors i mentores expliquen l’experiència”.

“No es tracta de rescatar ningú, sinó de caminar junts, assegurant que cada adolescent tingui les mateixes oportunitats per desplegar el seu potencial i accedir als seus drets”

En un moment de polarització, individualisme, discursos d’odi i fragmentació social, programes com Mentora mostren que els vincles intergeneracionals i comunitaris són més necessaris que mai. No es tracta de rescatar ningú, sinó de caminar junts, assegurant que cada adolescent tingui les mateixes oportunitats per desplegar el seu potencial i accedir als seus drets. Quan això passa, el futur és més just, més ric i compartit.